Caiguda de branques dels pins

Cladoptosi

M’agrada aprendre noves paraules, descobrir nous conceptes, fer recular cada dia una miqueta més els límits del meu desconeixement. Aventurar-me per aquesta terra ignota sempre és gratificant, tret de quan l’excursió em pren més temps del pressuposat i s’endarrereixen les obligacions casolanes…
Darrera una paraula hi ha un idioma, una cultura i una gent disposada a comunicar sentiments, idees ...
Tenim doncs que no és el mateix posar punxa en un cercador de la xarxa, que picar acantòfil... Certament que vaig a la subtilesa, però d’això es tracta. Tinc l’esperança d’accedir al coneixement que em proporcionarà saviesa eterna, honors màxims i la possibilitat de viure tranquil. Com que això no passarà, si més no em permet viure sense pensar si moriré dempeus o ajaçat, sol o acompanyat i això ja és un gran què.

Damocles adulador del tirà Dionís, amb l'espasa penjant d'un pèl....

La darrera troballa és només per a donar nom a un fenomen que és relativament fàcil d’observar. Haureu vist als mesos d’estiu, quan les temperatures es mantenen elevades al llarg d’un parell de setmanes, que segons com en xiprers (macrocarpa) i pins hi ha branques força horitzontals que acaben col·lapsant-se provocant una situació de risc si es tracta d’arbres localitzats en llocs de pas.
En el darrer curs que vaig fer al Laberint -“Fongs de la fusta “- algú va demanar si aquest fet tenia relació amb fongs i va ser quan em va passar pel cap: no, cladoptosi ! Acte seguit em volia fondre doncs l’auditori no semblava estar massa receptiu a aquesta mena de paraulota grega.
La seva significació literal és caiguda de branca i en fisiologia vegetal s’hi amaguen al darrera una diversitat de situacions i fets en relació a més espècies d’arbres...
I a mi ja em va bé per a definir una situació concreta en relació als pins (val a dir que aquest fet potser no es produiria amb tanta freqüència si no es pelessin tant).
Els pins - per més que s’esllemenin- mai seran compatibles amb l’espai estrictament urbà. La poda, si ve donat el cas, s’hauria de fer per a eliminar brancatge sec aclarint així la capçada tot augmentant la permeabilitat al vent.
La neteja exagerada de la capçada comporta greus desequilibris fisiològics i físics a l’arbre. L’alteració del centre de masses d’una branca provoca forces (torsions i cissalladures principalment) diferents a les habituals (tensions i compressions) que provoquen fissures i esquerdes que acaben en fractures.
El diferencial de temperatura entre la part superior i la inferior de la branca, produït per l’increment d’insolació, sembla ser que indueix a una sobrepressió al sistema vascular. Això comporta o ajuda el trencament de les fibres de forma més o menys sobtada.
Altra explicació, potser més plausible, seria que les esquerdes originades permeten la dessecació de les fibres amb la corresponent pèrdua de flexibilitat. Aleshores amb una càrrega mínima la branca acaba petant.
No és sobrer doncs, en el cas d’exemplars d’aspecte “pintoresc”, fer una inspecció acurada per tal de detectar fissures en branques susceptibles a la cladoptosi…
Si als efectes de la ventada d’aquest hivern hi afegim la cladoptosi veurem la importància que té ser proactius a l’hora de detectar problemes incipients.
La poda de branques o braços afectats estructuralment és imprescindible, en cas contrari - malgrat no llagotejar cap tirà - entrem al club d’en Damocles directament.
Ben mirat, a nivell paisatgístic, és millor una branca podada que no pas esqueixada i segur que l’arbre també ens ho agrairà !

Cladoptosi en pi blanc, ssp urbànita.

Secció on es pot veure el creixement de compensació
a la compressió, típic de les coníferes.

Detall de les fissures longitudinals.

Secció - historiadíssima - de la mateixa branca prop del tronc.

Cladoptosi fisiològica ?

J.D.Fernàndez i Brusi

·