Les dones invisibles

Les dones invisibles es tornen cada vegada més visibles

A la seva novel·la “L’home invisible”, l’escriptor H.G. Wells conta la història d’un científic que assoleix fer-se invisible i dels problemes que això li porta.

A la vida real, des de fa molts anys les dones van lluitant contra els problemes que els hi significa la seva invisibilitat social a la que estan sotmeses, on les grans parts de tasques que realitzen són igualment invisibles i escassament valorades.

Si be aquesta lluita és diària, cada 8 de març –Dia Internacional de la Dona- es constitueix en una bona oportunitat per a donar-li una major visibilitat a aquesta lluita.

El Programa de Boscos i Biodiversitat d’Amics de la Terra Internacional i el WRM volen fer una aportació en aquest sentit, difonent informació sobre un dels temes potser menys visibles: els impactes diferenciats que impliquen els monocultius d’arbres sobre les dones.

En el present butlletí es detallen les troballes de tres estudis portats a terme conjuntament per ambdues organitzacions en realitats tan dissímils com les de Nigèria, Papua Nova Guinea i Brasil. Tan mateix, els tres tenen com a denominador comú els impactes de tals plantacions sobre les comunitats en general i sobre les dones en particular.

Els testimonis recollits no només aporten informació detallada sobre els impactes dels monocultius d’eucaliptus, palma oliera i cautxú, sinó que mostren a més alguns dels pitjors aspectes de les polítiques de “desenvolupament” impulsades des dels governs en benefici de les corporacions.

El punt de partida de tals polítiques consisteix en convèncer a les comunitats que “son pobres”. No importa que el seu menjar sigui abundant, sa i nutritiu, ni que l’aigua que beuen sigui pura i cristal·lina, ni que els boscos signifiquin el proveïment d’una àmplia gama de bens i serveis. Són pobres perquè no tenen doblers i només podran sortir de la pobresa –i ser feliços- quan disposin de doblers.

Llavors apareixen les empreses, baix la protecció dels estats i emparades en marcs legals, prometent allò que se suposa es necessita per a deixar de ser pobres: llocs de treball, doblers i desenvolupament. No importa que molt poques d’aquestes promeses es compleixin. Allò que importa és que la gent les cregui. I en particular els homes, que normalment tenen més poder i que es comptaran entre els pocs “beneficiats” amb un lloc de treball. Un treball mal pagat, perillós, temporal, però que permet accedir als doblers que se suposa els traurà de la pobresa.

La comunitat fins aleshores autosuficient passa a integrar una economia monetària i a dependre quasi plenament dels doblers per a satisfer les seves necessitats bàsiques; això significa dependre d’una empresa i passar a ser “esclaus a la seva pròpia terra”, com be ho descriu una dona de Papua Nova Guinea. Es converteixen –ara sí- efectivament en pobres.

Pe a les dones, l’establiment de les plantacions no només els implica majors impactes que als homes, sinó que a més els canvis socials que porten amb ells les desballesten encara més enfront als homes en matèria de presa de decisions a nivell de la comunitat i fins i tot a la pròpia llar.

Enfront a aquesta situació, allò que es comença a observar és que les dones comencen a organitzar-se com a tals i a portar a terme distints tipus d’accions per a revertir la situació a la que elles i les seves comunitats es troben immerses. Segons els casos, exigeixen que lis siguin retornades les seves terres, compensació per el dany causat, la restauració del bosc destruït, la suspensió de plantacions, l’eradicació de plantacions existents. Les accions que porten a terme es corresponen amb les seves realitats socials i polítiques, però en tots els casos porten riscos, ja que les empreses compten amb el suport de l’Estat, incloent-hi el seu aparell repressiu.

Paradoxalment, el desballestament causat per l’accionar de les empreses està començant a convertir-se en un punt de partida d’un nou equilibri de les dones. De ser part invisible de la comunitat passen a tenir una veu pròpia que s’escolta cada vegada més fort.

A diferència del personatge de Wells, les dones invisibles de les plantacions estan tornant-se –com moltes altres dones- cada vegada més visibles. I això no és novel·la: és la vida real.

Aquesta informació i moltes més les trobareu clicant sobre: