21 de març
Dia Mundial de la Poesia
Dia Forestal Mundial
Dia Mundial de la Poesia
Dia Forestal Mundial
Avui es celebra a Vilafranca del Penedès una trobada de poetes amb bloc dels països catalans “Poems&Blogs : Poetes a la Xarxa”. I com que a ‘Amics arbres · Arbres amics’ ens agrada posar al bloc poemes d’arbres, hem demanat a tots aquests poetes si ens volien enviar alguns dels seus poemes per posar al bloc. Ara i aquí us oferim una mostra dels que ja hem rebut, els altres els anirem posant de mica en mica. Amics poetes, moltes gràcies a tots, salut, endavant i bona trobada.~
arbrar-se
quan la vida tingui cairells
quan les mans amortallades
al pit callat i mut
se’m corbi
arbrar-se
arbrar-se cap al tard
el cos entrant en branques
inèdit (2008)
Anna Hernández Turné
· magnòlia en mà ·
~
Lledoners
Van plantar lledoners,
al carrer de ma mare
i han crescut i ombrejat
els portals de les coses.
Han crescut massa i tot,
diu la gent, amoïnada.
El carrer sembla fosc
sota les seves branques.
Els vells des dels balcons
les voreres no abasten
i no poden dir adéu
a l’amic que ara passa.
El carrer sembla un bosc
que Montjuïc encalça.
Un bosc ple de verdor
on s’ensopeix la tarda.
Els lledons, ennegrits,
maduren amb migranya
i rantells migradors
al seu recer s’amaguen.
A l’hivern han quedat
les branques despullades,
i s’ha endut el fullam
una tamborinada.
Semblen ja molt antics
i són joves encara,
els ombrils lledoners
del carrer de la mare.
(La pols dels carrers. Editorial Meteora)
Júlia Costa i Coderch
(Barcelona, 24 d'abril de 1948)
· Arqueologia familiar ·
· La panxa del bou ·
~
L'arbre nu
Isolat en mig del paisatge urbà
hi ha un arbre nu vora de casa
ni una fulla ha brotat, de ses branques
seques i malgirbades. Tort de feblesa
l’aguanta un pal amb una corda
i un gos s’hi acaba de pixar.
Cobejós observa els altres que
cofois, fullam llueixen ufanosos
oferint la seva ombra
als que hi busquen el resguard
Un empleat de parcs i jardins
arriba amb la furgoneta i un xerrac
el serra per la base i el carrega darrera
.l’arbre nu vora de casa, ha traspassat
esperem que a millor vida.
Al terra una placa metàl·lica avisa.
"aquest arbre ha estat tallat,
per manca de rendiment,
aviat en posarem un altre,
de la mateixa espècie, i de millor resultat.
5.9.08
Francesc Puigcarbó Reixach
(Sant Feliu de Codines, 12 de març de 1945)
· L'arbre nu ·
· Anoharra ·
~
Fora bufa el vent
Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.
Jesús M. Tibau Tarragó
(Cornudella de Montsant (Priorat), 1964)
· Fora bufa el vent ·
· Tens un racó a dalt del món ·
~
Tardor dragoniana
Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.
Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.
El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;
es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.
Joan Ubach (Espock)
· Tardor dragoniana ·
· espock >>poesia en català<< ·
~
~
· Fotos: · [ Pierre Montoya ] · [ TreesOfTheWorld.net ] · [ Fabrice D ] ·
· [ Tens un racó a dalt del món ] · [ ugivi ] · [ ugivi ] ·
·
arbrar-se
quan la vida tingui cairells
quan les mans amortallades
al pit callat i mut
se’m corbi
arbrar-se
arbrar-se cap al tard
el cos entrant en branques
inèdit (2008)
Anna Hernández Turné
· magnòlia en mà ·
~
Lledoners
Van plantar lledoners,
al carrer de ma mare
i han crescut i ombrejat
els portals de les coses.
Han crescut massa i tot,
diu la gent, amoïnada.
El carrer sembla fosc
sota les seves branques.
Els vells des dels balcons
les voreres no abasten
i no poden dir adéu
a l’amic que ara passa.
El carrer sembla un bosc
que Montjuïc encalça.
Un bosc ple de verdor
on s’ensopeix la tarda.
Els lledons, ennegrits,
maduren amb migranya
i rantells migradors
al seu recer s’amaguen.
A l’hivern han quedat
les branques despullades,
i s’ha endut el fullam
una tamborinada.
Semblen ja molt antics
i són joves encara,
els ombrils lledoners
del carrer de la mare.
(La pols dels carrers. Editorial Meteora)
Júlia Costa i Coderch
(Barcelona, 24 d'abril de 1948)
· Arqueologia familiar ·
· La panxa del bou ·
~
L'arbre nu
Isolat en mig del paisatge urbà
hi ha un arbre nu vora de casa
ni una fulla ha brotat, de ses branques
seques i malgirbades. Tort de feblesa
l’aguanta un pal amb una corda
i un gos s’hi acaba de pixar.
Cobejós observa els altres que
cofois, fullam llueixen ufanosos
oferint la seva ombra
als que hi busquen el resguard
Un empleat de parcs i jardins
arriba amb la furgoneta i un xerrac
el serra per la base i el carrega darrera
.l’arbre nu vora de casa, ha traspassat
esperem que a millor vida.
Al terra una placa metàl·lica avisa.
"aquest arbre ha estat tallat,
per manca de rendiment,
aviat en posarem un altre,
de la mateixa espècie, i de millor resultat.
5.9.08
Francesc Puigcarbó Reixach
(Sant Feliu de Codines, 12 de març de 1945)
· L'arbre nu ·
· Anoharra ·
~
Fora bufa el vent
Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.
Jesús M. Tibau Tarragó
(Cornudella de Montsant (Priorat), 1964)
· Fora bufa el vent ·
· Tens un racó a dalt del món ·
~
Tardor dragoniana
Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.
Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.
El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;
es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.
Joan Ubach (Espock)
· Tardor dragoniana ·
· espock >>poesia en català<< ·
~
~· Fotos: · [ Pierre Montoya ] · [ TreesOfTheWorld.net ] · [ Fabrice D ] ·
· [ Tens un racó a dalt del món ] · [ ugivi ] · [ ugivi ] ·
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.