Desenvolupen una línia d'arbres per eliminar TNT d'aigües i sòls contaminats
► Els investigadors han incorporat a l’àlber bord o trèmol un gen del bacteri Pseudomones putida per augmentar la seva capacitat d'absorbir el contaminant► Els trèmols així tractats mostren un major poder d'absorció de TNT, a més d'una major tolerància a la presència del contaminant
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit modificar trèmols per descontaminar aigües i sòls amb restes de TNT (trinitrotoluè). Aquest explosiu, altament tòxic i de difícil eliminació, es troba en àmplies zones d'Europa i els Estats Units com a conseqüència, sobretot, de les diferents guerres i la fabricació d'armament. Durant l'estudi s'han modificat els trèmols de manera que siguin més resistents al contaminant i absorbeixin una major quantitat del mateix. Els resultats han estat publicats a la revista americana Environmental Science and Technology.
Les plantes actuen davant el TNT com si fossin un fetge verd a través del qual el contaminant és convertit en una substància innòcua i 'segrestat' en els teixits vegetals. Encara que tots els arbres tenen enzims que ataquen els contaminants, la seva eficiència és superada per les d'alguns microorganismes, per la qual cosa la capacitat de l'arbre es pot millorar si se li transfereixen aquests últims. Així, investigadors de l'Estació Experimental del Zaidín (CSIC a Granada) i l'Institut d'Investigacions Agrobiològiques de Galícia (CSIC a Santiago de Compostela) han incorporat al trèmol el gen pnrA del bacteri Pseudomones putida, que té un alt índex de reducció de TNT i d'altres compostos nitroaromàtics.
Els resultats mostren que els trèmols així modificats toleren fins 57mg de TNT per litre i més de 1.000mg per quilo de sòl abans que el seu creixement s'aturi, enfront dels 11mg/ly 500mg/kg de la planta no modificada. A més, mostren un major poder d'absorció davant altes concentracions de contaminant. En conclusió, la incorporació del gen del bacteri millora la capacitat del trèmol per tolerar, créixer i eliminar TNT tant d'aigües com de sòls contaminats on la biodisponibilitat del contaminant és reduïda. A més, la recerca ha demostrat que, una vegada absorbit per les arrels, és molt poc el contaminant que és transportat a la tija, per la qual cosa la caiguda de fulles o el seu consum per herbívors no suposen cap risc.
La investigació, que conclou també que és més adequat utilitzar plantes de més de quatre mesos per a la bioremediació in situ, es va desenvolupar durant cinc anys.
Un explosiu difícils d'eliminar
El TNT és un explosiu molt tòxic per als éssers vius, resistent a la degradació biològica i que es troba present en sòls i aigües en grans zones en Europa i els Estats Units, degut sobretot a les guerres mundials i a la presència de fàbriques d'armament. Molt difícil d'eliminar, no hi ha cap mètode cent per cent efectiu: "De moment s'utilitza l'excavació i incineració, un procés car i poc benigne per al medi ambient", explica Pieter van Dillewijn, de l'Estació Experimental del Zaidín. "Existeixen a més altres mètodes més econòmics com el compostatge, però la seva implementació és més limitada i sovint sense dades fiables", afegeix l'investigador.
La bioremediació amb arbres, tot i que encara en fase experimental, es considera una alternativa prometedora. Els arbres tenen una resistència intrínseca a molts contaminants, baixos requeriments nutricionals i un llarg cicle de vida. "Dins dels arbres, els trèmols són especialment apropiats perquè tenen unes arrels molt profundes capaços d'arribar a aqüífers, una alta transpiració que li permet bombejar grans quantitats d'aigua i contaminants i un creixement ràpid", precisa van Dillewijn. A més són fàcils de transformar genèticament i, en haver usat plantes femelles, no hi ha risc de dispersió del transgén per pol·len.
De totes maneres, el mètode no és perfecte: "Una de les limitacions de l'ús de la fitoremediació és que és un procés lent, que podria trigar 5, 10 o més anys. A més, hi ha un llindar màxim de contaminació per la planta i per altra banda, no està del tot clar què passa amb els derivats del TNT un cop absorbits per la planta o quan aquesta mor ", reconeix l'holandès. "Hem demostrat que, una vegada absorbit per les arrels, és molt poca la quantitat del contaminant que és transportat a la tija, per la qual cosa la caiguda de fulles o el seu consum per herbívors no suposen un risc. No obstant això, caldria eliminar la planta madura, incloent gran part de les seves arrels, perquè el TNT o els seus derivats no tornin a terra", conclou van Dillewijn. Això es podria fer incinerat l'arbre i aprofitant-ho així per a generar energia.
van Dillewijn, P., Couselo, J.L., Corredoira, E., Delgado, A., Wittich, R.M., Ballester, A., y Ramos, J.L. (2008) Bioremediation of 2,4,6-trinitrotoluene by nitroreductase expressing transgenic aspen. Environmental Science and Technology 42: 7405-7410.
· Nota de premsa del CSIC · Article al CSIC · Article a EST · Noticia a Ambientum ··
Molt interessant aquest article. Al final les plantes ens salvaràn de tanta contaminació. La falguera Pteris vittata també serveix per a eliminar arsenic del sol on creix. En aquest càs no és necessari modificar-la genèticament.
ResponEliminaJoan
El que no entenc és en quina matèria o substància "innòcua" es converteix el contaminant? Aquest mètode d'innoculació de gens o bacteris als arbres és molt nou. Personalment em malfio molt. Quan es va començar a aplicar el DDT es pensava que seria un gran progrés per a la humanitat, que salvaria milions de vides de la fam. Ara n'hi ha molta de fam al món, no em avançat gaire.
ResponEliminaEl que cal és no contaminar i si s'ha de descontaminar, molt més difícil, el que cal és fer-ho amb molt tacte i seny, sense emprar experiments gairebé miraculosos del que sabem poc. Anem vius també al negoci que representa, pot prioritzar-se sobre la informació veraç.
Vol dir que si una falguera emmagatzema arsènic o un poll TNT, ja està tot fet? Què en farem de la seva matèria orgànica? L'emprarem com adob? Es degradarà dins l'ecosistema? Quina incidència pot tenir en aquest tant en planta viva com morta?