Sicília s’està quedant sense palmeres

Crònica des de Palerm
Les palmeres de Sicília es moren

Una palmera de Palerm.

Tornar a Palerm és sempre tornar una mica a la pròpia història passada. Amb el gòtic i els noms catalans, cognoms de Castella, amargs records de la Inquisició espanyola acabats de descobrir, palmeres portades de les Canàries... Les palmeres formen part de la línia de l'horitzó de l'illa des que hi van arribar els àrabs, i constitueixen, juntament amb les oliveres, els tarongerars i les zones desèrtiques, el resum del seu paisatge. Ningú s'imagina Sicília sense palmeres, però potser caldrà acostumar-s'hi, perquè un insecte les està matant. És un rosegador arribat des d'Egipte que, encara abans, va començar a emigrar des del sud de l'Índia.

Això va succeir fa 100 anys, de manera que ja fa un segle que es desplaça, fins a arribar ara a les riberes del Mediterrani. Aristòcrates i plebeus ploren a llàgrima viva per les avingudes que agonitzen i els jardins i els patis que canvien de perfil. A la solemne i aclaparadora plaça barroca d'Acireale ja han abatut les palmeres centenàries que embastaven el seu paisatge. Molts patis de Palerm semblen ara despullats. No és tan sols el paisatge més o menys estètic el que desapareix, sinó que se'n va en orris un paisatge secular que ha alimentat històries, llegendes, jocs infantils, poesies i amors fugaços. Potser un món. Fins al desembre passat ja havien estat abatudes 6.000 palmeres, en una carrera probablement perduda per impedir el contagi.

L'única solució coneguda perquè l'epidèmia no s'escampi consisteix a encaputxar la palmera, tallar-la, transformar-la en serradures i cremar-les o enterrar-les. L'insecte rosegador és un coleòpter de color oxidat, amb un esperó trencador al cap amb què s'obre camí pel tronc de l'arbre. Fa entre 19 i 45 mil.límetres, mor i reneix contínuament i es desplaça en bandades, com una petita plaga de llagosta, volant fins a cinc quilòmetres d'una sola tirada. Mentre ho fa, del seu cos es desprèn una substància química sexual amb què atrau i manté units els seus semblants. Aquest rosegador (Rhynchophorus ferrugineus) prefereix la palmera Phoenix canariensis, portada segles enrere per àrabs i espanyols.

No obstant, va arribar a l'illa dins d'un contenidor, transportat en vaixell des d'Egipte, que portava palmeres Phoenix dactylifera. Els clients finals eren els vivers de l'illa, que havien decidit comprar-les en aquell país perquè les pagaven a 100 euros cadascuna en comptes dels 1.000 que costen a Itàlia. Un negoci rodó. Devastador.

A l'Institut de Cultures Arbòries de la Universitat de Palerm expliquen que es tracta d'"una insensatesa provocada per l'home", i experts agraris afegeixen que l'epidèmia "és el fruit podrit de la globalització salvatge, amb la qual transportem espècies d'un continent a un altre i es modifiquen així les relacions entre els organismes". I un no sap què pensar, ja que recorda com, sense globalització, els transports i les contaminacions s'han produït en totes les èpoques de la història i el que potser ha canviat és que ara existeix la tecnologia per detectar-les abans o mentre es produeixen. Potser és que no es controlen ni s'afronten amb prou temps.

Rossend Domènech

· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 14.01.2009

·

Municipis sicilians infectats pel becut vermell

·

· Més informació sobre el becut vermell a Sicilia i a Italia:
· Punteruolo rosso: Petrosino la città più colpita
· La pandemia del punteruolo rosso
· Punteruolo rosso. Le preoccupazioni del Partito socialista di Scicli
· SOS Palme, Nardò minacciata deI "punteruolo rosso"
· 'Punteruolo Rosso', arriva dal Brasile la ricetta salvapalme
· Caivano. Addio alle storiche Palme di piazza 1° Maggio
· Palme: 400 € di rimborso dalla Regione per ogni palma abbattuta
· Pescara: punteruolo rosso sulla riviera sud
· Emergenza Punteruolo Rosso delle Palme
·
·