S'Alcadena: el naixement d'una rosseguera
Quan vaig escriure i publicar les fotos de l'esboldreg de s'Alcadena, ho vaig fer sense emprar la paraula que millor defineix el producte de l'esllavissada: el naixement d'una rosseguera. En coneixem moltes a les muntanyes de Mallorca. Sempre havia pensat que eren una mena de ferida per on es colava la sang de la muntanya: la seva terra. El foc, la pastura intensiva, el seu ús per el simple divertiment dels humans... tot col·laborava en la perpetuació de la ferida. Vull creure que aquesta rosseguera de s'Alcadena és diferent. En no formar part important d'una ruta excursionista, serà poc a poc oblidada per les persones, que no hi transitaran. Les cabres tan mateix no poden amb la tancada defensa de la vegetació mediterrània. El foc no té flancs per on entrar en estar protegida per l'alzinar. Vull creure que, si la terra vol, un dia quedi coberta per la densitat del bosc verd fosc i que de lluny es puguin albirar els penyals caiguts coronats de pins altius.
Gràcies per l'article. En desembre, quan vaig veure la muntanya així em va estranyar que ningú no en parlés. Vaig mirar per diaris, a internet... per si algú ho havia comentat... i res de res.
ResponEliminaNingú li va donar cap importància, crec, i per mi hauria d'haver sigut notícia.
Fins i tot, preguntant a una amiga que viu per Lloseta, ni se'n havia adonat.
Hi ha que veure com són les òptiques.
Molt bones les fotos... i el text, per suposat.