Per als pobles que lluiten pels seus drets a les zones de bosc, el canvi climàtic sembla alguna cosa molt allunyada de les seves preocupacions immediates. No obstant això, àdhuc sense saber-ho, aquests pobles figuren entre els protagonistes principals i més compromesos en la protecció del clima de la Terra.
Per exemple, els que s'oposen a les operacions fusteres industrials en els seus territoris potser pensin que estan lluitant només pels seus drets i mitjans de vida. I d'això es tracta, per descomptat. Però en detenir les activitats fusteres, també estan evitant l'emissió de grans quantitats de diòxid de carboni, el principal dels gasos d'efecte hivernacle que provoquen l'escalfament global, emmagatzemat en la biomassa del bosc.
També les comunitats que lluiten contra les grans represes hidroelèctriques estan impedint l'alliberament d'enormes quantitats de gasos d'efecte hivernacle, com el metà, el CO2 i l'òxid nitrós des de l'aigua dels reservoris, així com l'alliberament de diòxid de carboni dels boscos que serien destruïts i de moltes altres fonts relacionades amb la construcció de represes.
Les poblacions indígenes i altres comunitats dependents del bosc que s'oposen als plans governamentals o empresarials de “conversió” (destrucció) de boscos per a agricultura industrial i ramaderia, plantacions d'arbres per a fusta o cel·lulosa o de palmera oliera, criatura industrial de gambetes o mineria, de fet estan protegint el clima del món en evitar l'alliberament d'enormes quantitats de CO2 i d'altres gasos d'efecte hivernacle.
Les comunitats del bosc que s'enfronten a l'exploració i l'explotació petroliera en els seus territoris estan àdhuc més directament vinculades a la lluita contra el canvi climàtic, perquè fan exactament el que cal fer: evitar l'extracció, i per tant la crema, de combustibles fòssils, la font principal i, pel que fa al clima, la més greu, de les emissions de CO2 relacionades amb l'escalfament global.
Per tot això es fa evident, per a qualsevol que tingui un coneixement mínim de les causes del canvi climàtic, que les lluites d'aquests pobles estan impedint un canvi climàtic encara major. No obstant això, la majoria d'aquesta lluites són reprimides i criminalitzades per governs que van signar i van ratificar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 1992. De la mateixa manera, les empreses directa o indirectament implicades en aquestes inversions tenen la seva seu a països, majorment del Nord, que també van signar i van ratificar la Convenció.
La conclusió és òbvia: en reprimir aquestes lluites, o en donar suport a les empreses implicades en el problema, els governs violen no només els drets dels pobladors locals sinó la Convenció de les Nacions Unides creada per a conjurar el perill més greu al que s'hagi enfrontat la humanitat: el canvi climàtic.
A més, moltes de les “solucions” proposades pels governs per a combatre el canvi climàtic solen tenir altres impactes ambientals i socials que provoquen resistència a nivell local. Per exemple, com a mitjà per a evitar els talls necessaris en les seves pròpies emissions, els països del nord fomenten la creació de mecanismes per a “compensar-les”. Un d'ells promou la creació de grans plantacions d'arbres perquè funcionin com “clavegueres de carboni”. Això equival a promoure el mateix tipus de plantacions al que ja s'oposen incomptables comunitats del món sencer. Una altra “solució” per a evitar els canvis necessaris en les formes de producció i de consum que duen al canvi climàtic, ha estat la promoció dels agrocombustibles de blat de moro, de soja, de palmera oliera o d'eucaliptus, que també han demostrat ser social i ambientalment destructius i han provocat l'oposició organitzada a nivell local.
Si bé no és fàcil determinar si aquestes “solucions” - i moltes altres igualment absurdes - provenen dels delegats governamentals davant la Convenció sobre el Canvi Climàtic o dels grups de pressió empresarials, des del seu país o presents en la Convenció, si resulta clar que nombroses empreses i empresaris s'estan beneficiant amb elles o planegen que així sigui.
Quant al clima, la situació actual és prova que qui tenen el poder de canviar les coses - els governs - no tenen la intenció de fer el necessari.
En canvi, hi ha moltes persones que estan oposant diverses formes de resistència a escala local, originades en diversos temes aparentment aliens al clima, com la reforma agrària, l'agricultura a petita escala, la sobirania alimentària, els drets indígenes i tradicionals, la igualtat de gènere, els drets humans, la contaminació, el consum i molts altres.
La majoria d'aquestes lluites, si no totes, tenen algun tipus de relació amb el clima i, per tant, tots aquests processos de resistència podrien ser part d'una lluita molt més àmplia per a evitar el canvi climàtic. Aquesta pot ser la baula que uneixi els moviments locals, regionals i internacionals dintre d'un marc comú, amb la finalitat d'assolir els grans canvis econòmics i socials necessaris per a arribar a aquest objectiu. Mentre els governs toquen el violí - per a gaudir de les empreses - el futur de la humanitat està en mans dels pobles.
Per a més informació clicau:
Fotos: JV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.