Mare terra

Canvi climàtic:

Salvem al planeta del capitalisme

Avui, la nostra Mare Terra està malalta. Des del començament del segle XXI hem viscut els anys més càlids dels darrers mil anys. L'escalfament global està provocant canvis bruscs en el clima: la reculada de les glaceres i la disminució dels casquets polars; l'augment del nivell del mar i la inundació de territoris costaners a les proximitats dels quals viu el 60% de la població mundial; l'augment dels processos de desertificació i la disminució de fonts d'aigua dolça; una major freqüència de desastres naturals que sofreixen les comunitats del planeta (1); l'extinció d'espècies animals i vegetals; i la propagació de malalties en zones que abans estaven lliures de les mateixes. Una de les conseqüències més tràgiques del canvi climàtic és que algunes nacions i territoris estan condemnades a desaparèixer per l'elevació del nivell del mar.

Tot va començar amb la revolució industrial de 1750 que va donar inici al sistema capitalista. En dos segles i mig, els països anomenats "desenvolupats" han consumit gran part dels combustibles fòssils creats en cinc milions de segles. La competència i la set de guany sense límits del sistema capitalista estan destrossant el planeta. Per al capitalisme no som éssers humans sinó consumidors. Per al capitalisme no existeix la mare terra sinó les matèries primeres. El capitalisme és la font de les asimetries i desequilibris en el món. Genera luxe, ostentació i malbaratament per a uns pocs mentre milions moren de fam en el món. En mans del capitalisme tot es converteix en mercaderia: l'aigua, la terra, el genoma humà, les cultures ancestrals, la justícia, l'ètica, la mort? la vida mateixa. Tot, absolutament tot, es ven i es compra en el capitalisme. I fins i tot el mateix "canvi climàtic" s'ha convertit en un negoci.

El "canvi climàtic" ha col·locat a tota la humanitat enfront d'una gran disjuntiva: continuar pel camí del capitalisme i la mort, o emprendre el camí de l'harmonia amb la naturalesa i el respecte a la vida. En el Protocol de Kyoto de 1997, els països desenvolupats i d'economies en transició es van comprometre a reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle almenys en un 5% per sota dels nivells de 1990, amb la implementació de diferents instruments entre els quals predominen els mecanismes de mercat. Fins al 2006 els gasos d'efecte hivernacle, lluny de reduir-se, s'han incrementat en un 9.1% en relació als nivells de 1990, evidenciant també d'aquesta manera l’ incompliment dels compromisos dels països desenvolupats..

Els mecanismes de mercat aplicats en els països en desenvolupament (2) no han assolit una disminució significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així com el mercat és incapaç de regular el sistema financer i productiu del món, el mercat tampoc és capaç de regular les emissions de gasos d'efecte hivernacle i només generarà un gran negoci per als agents financers i les grans corporacions. El planeta és molt més important que les borses de Wall Street i del món.

Mentre Estats Units i la Unió Europea destinen 4.100 bilions de dòlars per a salvar als banquers d'una crisi financera que ells mateixos van provocar, als programes vinculats al canvi climàtic els destinen 313 vegades menys, és a dir, només 13 bilions de dòlars. Els recursos per al canvi climàtic estan mal distribuïts. Es destinen més recursos per a reduir les emissions (mitigació) i menys per a contrarestar els efectes del canvi climàtic que sofrim tots els països (adaptació)(3). La gran majoria dels recursos flueixen als països que més han contaminat i no als països que més hem preservat el medi ambient. El 80% dels projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net s'han concentrat en només quatre països emergents.

La lògica capitalista promou la paradoxa que els sectors que més van contribuir a deteriorar el medi ambient són els que més es beneficien dels programes vinculats al canvi climàtic. Així mateix, la transferència de tecnologia i finançament per a un desenvolupament net i sostenible dels països del sud s'ha quedat en els discursos. La pròxima cimera sobre el Canvi Climàtic a Copenhagen ha de permetre’ns donar un salt si volem salvar a la mare terra i a la humanitat.

Per a això plantegem les següents propostes per al procés que va de Poznan a Copenhagen:

Atacar les causes estructurals del canvi climàtic

1) Discutir sobre les causes estructurals del canvi climàtic. Mentre no canviem el sistema capitalista per un sistema basat en la complementarietat, la solidaritat i l'harmonia entre els pobles i la naturalesa, les mesures que adoptem seran pal·liatives i tindran un caràcter limitat i precari. Per a nosaltres, el que ha fracassat és el model del "viure millor", del desenvolupament il·limitat, de la industrialització sense fronteres, de la modernitat que menysprea la història, de l'acumulació creixent a costa de l'altre i de la naturalesa. Per això propugnem el Viure Bé, en harmonia amb els altres éssers humans i amb la nostra Mare Terra.

2) Els països desenvolupats necessiten controlar els seus patrons consumistes -de luxe i malbaratament-, especialment el consum excessiu de combustibles fòssils. Els subsidis als combustibles fòssils, que ascendeixen a 150-250 bilions de dòlars (4), han de ser progressivament eliminats. És fonamental desenvolupar energies alternatives com l'energia solar, la geotèrmica, l'energia eòlica i la hidroelèctrica en petita i mitjana escala.

3) Els agrocombustibles no són una alternativa perquè posen per davant la producció d'aliments per al transport enfront de la producció d'aliments per als éssers humans. Els agrocumbustibles amplien la frontera agrícola destruint els boscos i la biodiversitat, generen monocultius, promouen la concentració de la terra, deterioren els sòls, esgoten les fonts d'aigua, contribueixen a l'alça del preu dels aliments i, en molts casos, consumeixen més energia de la que generen.

Compromisos substancials de reducció d'emissions que es compleixin

4) Complir estrictament fins al 2012 el compromís (5) dels països desenvolupats de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle almenys en un 5% per sota dels nivells de 1990. No és acceptable que els països que van contaminar històricament el planeta parlin de reduccions majors per al futur incomplint els seus compromisos presents.

5) Establir nous compromisos mínims per als països desenvolupats del 40% per al 2020 i del 90% per al 2050 de reducció de gasos d'efecte hivernacle prenent com a punt de partida les emissions de 1990. Aquests compromisos mínims de reducció han de fer-se de manera interna en els països desenvolupats i no a través de mecanismes flexibles de mercat que permeten la compra de Certificats de Reducció d'Emissions per a seguir contaminant en el seu propi país. Així mateix, s'han d'establir mecanismes de monitoratge, informació i verificació transparents, accessibles al públic, per a garantir el compliment d'aquests compromisos.

6) Els països en desenvolupament que no són responsables de la contaminació històrica han de preservar l'espai necessari per a implementar un desenvolupament alternatiu i sostenible que no repeteixi els errors del procés d'industrialització salvatge que ens ha dut a l'actual situació. Per a assegurar aquest procés, els països en desenvolupament necessiten, com pre requisit, el finançament i transferència de tecnologia.

Un Mecanisme Financer Integral per a atendre el deute ecològic

7) En reconeixement al deute ecològic històric que tenen amb el planeta, els països desenvolupats han de crear un Mecanisme Financer Integral per a donar suport als països en desenvolupament en la implementació dels seus plans i programes d'adaptació i mitigació del canvi climàtic; en la innovació, desenvolupament i transferència de tecnologia; en la conservació i millorament dels seus abocadors i dipòsits; en les accions de resposta als greus desastres naturals provocats pel canvi climàtic; i en l'execució de plans de desenvolupament sostenibles i amigables amb la naturalesa.

8) Aquest Mecanisme Financer Integral, per a ser efectiu, ha de comptar almenys amb un aport del 1% del PIB dels països desenvolupats (6) i comptar amb altres ingressos provinents d'impostos als hidrocarburs, a les transaccions financeres, al transport marítim i aeri, i a les utilitats de les empreses transnacionals.

9) El finançament que aportin els països desenvolupats ha de ser addicional a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (ODA), a l'ajuda bilateral i/o canalitzada a través d'organismes que no siguin els de Nacions Unides. Qualsevol finançament fora de la CMNUCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) no podrà ser considerat com l'aplicació dels compromisos dels països desenvolupats sota la Convenció.

10) El finançament ha d'anar als plans o programa nacionals dels Estats i no a projectes que estan sota la lògica del mercat.

11) El finançament no ha de concentrar-se només en alguns països desenvolupats sinó que ha de prioritzar als països que menys han contribuït a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, aquells que preserven la naturalesa i/o que més sofreixen els impactes del canvi climàtic.

12) El Mecanisme de Finançament Integral ha d'estar sota la cobertura de les Nacions Unides i no del Fons Global del Medi ambient (GEF) i els seus intermediaris com el Banc Mundial o els Bancs Regionals; la seva administració ha de ser col·lectiva, transparent i no burocràtica. Les seves decisions han de ser preses per a tots els països membres, especialment els països en desenvolupament, i no només pels donants o les burocràcies administradores.

Transferència de tecnologia als països en desenvolupament

13) Les innovacions i tecnologies relacionades amb el canvi climàtic han de ser de domini públic i no estar sota un règim privat de monopoli de patents que obstaculitza i encareix la seva transferència als països en desenvolupament.

14) Els productes que són fruit del finançament públic per a innovació i desenvolupament de tecnologies han de ser col·locats sota el domini públic i no sota un règim privat de patents (7) de forma tal que siguin de lliure accés per als països en desenvolupament.

15) Incentivar i millorar el sistema de llicències voluntàries i obligatòries perquè tots els països puguin accedir als productes ja patentats en forma ràpida i lliures de cost. Els països desenvolupats no poden tractar les patents o drets de propietat intel·lectual com si fossin una mica "sagrats" que ha de ser mantingut a qualsevol cost. El règim de flexibilitat que existeix per als drets de propietat intel·lectual, quan es tracta de greus problemes a la salut pública, ha de ser adaptat i ampliat substancialment per a guarir a la Mare Terra.

16) Recollir i promoure les pràctiques d'harmonia amb la naturalesa dels pobles indígenes que al llarg dels segles s'han demostrat sostenibles. Adaptació i mitigació amb la participació de tot el poble.

17) Impulsar accions, programes i plans de mitigació i adaptació amb la participació de les comunitats locals i pobles indígenes en el marc del ple respecte i implementació de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. El millor instrument per a enfrontar el repte del canvi climàtic no són els mecanismes de mercat, sinó els éssers humans organitzats, conscients, mobilitzats i dotats d'identitat.

18) La reducció de les emissions de la desforestació i degradació de boscos REDD (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació), ha d'estar basada en un mecanisme de compensació directa de països desenvolupats a països en desenvolupament, a través d'una implementació sobirana que asseguri una participació àmplia de comunitats locals i pobles indígenes, i un mecanisme de monitoratge, report i verificació transparents i públics.

Una ONU del Medi ambient i el Canvi Climàtic

19) Necessitem una Organització Mundial del Medi ambient i el Canvi Climàtic a la que se subordinin les organitzacions comercials i financeres multilaterals perquè promogui un model distint de desenvolupament amigable amb la naturalesa i que resolgui els greus problemes de la pobresa. Aquesta organització ha de contar amb mecanismes efectius de seguiment, verificació i sanció per a fer complir els presents i futurs acords.

20) És fonamental transformar estructuralment l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el sistema econòmic internacional en el seu conjunt, a fi de garantir un comerç just i complementari, un finançament sense condicionaments per a un desenvolupament sostenible que no malbarati els recursos naturals i els combustibles fòssils en els processos de producció, comerç i transport de productes. En aquest procés de negociacions cap a Copenhagen és fonamental garantir instàncies actives de participació a nivell nacional, regional i mundial de tots els nostres pobles, en particular dels sectors més afectats com els pobles indígenes que sempre van impulsar la defensa de la Mare Terra.

La humanitat és capaç de salvar al planeta si recupera els principis de la solidaritat, la complementarietat i l'harmonia amb la naturalesa, en contraposició a l'imperi de la competència, el guany i el consumisme dels recursos naturals.

Novembre 28 del 2008.

Evo Morales Ayma. President de Bolívia.

Notes: (1) A causa del fenomen de la "Nena", que es produeix amb major freqüència per efecte del canvi climàtic, Bolívia ha perdut en el 2007, el 4 % del seu PIB. (2) Conegut com Mecanisme de Desenvolupament Net. (3) Actualment només hi ha un Fons d'Adaptació de prop a 500 milions de dòlars per a més de 150 paises en vies de desenvolupament. Segons el Secretariat de la UNFCCC es requereixen 171 bilions de dòlars per a adaptació i 380 bilions de dòlars per a mitigació. (4) Informe de Stern (5) Protocol de Kioto, Art. 3 . (6) El percentatge del 1 % del PIB ha estat suggerit per l'Informi Stern i representa menys de 700 bilions de dòlars a l'any. (7) Segons la UNCTAD (1998) en algunes paises desenvolupats el finançament públic contribuïx amb el 40 % dels recursos per a la innovació i desenvolupament de tecnologia.

Font: ADITAL

Biodiversidad en América Latina.