Diuen que són interactius
Darrerament mitja dotzena d’arbres de Nadal han estat els protagonistes de l’escenari polític-mediambiental de Barcelona. No han estat el centre de l’atenció per ésser un disseny avantguardista ni disposar d’una sofisticada tecnologia, no. Més aviat engalanen discretament, per no dir vulgar. El cas és que són protagonistes per la polèmica que ha encetat el seu preu, superior als dos-cents mil euros.Sota l’eufemisme “motius nadalencs” Medi Ambient ha tramitat la seva instal·lació a diversos punts de la ciutat. I aquí s’ha entrebancat Sa Il·lustríssima Imma Mallol.
El personal se’n ha assabentat d’aquesta despesa i veient que els arbres no fan la llum que han de fer (els uns per manca de sol i els altres per falta de ciclistes ) i veient al preu que els hi ha sortit el “led“ han posat el crit al cel.
I jo em pregunto, n'és sa il·lustríssima la responsable d’aquest malbaratament dels recursos públics ?
N’ha d’entendre de watts, kilowats, ets, uts i leds ? Ha de saber distingir entre una Picea i un Abies per exemple ?
Ara que tothom es planteja la importància de l’educació en la nostra societat, qui se’n preocupa de l’educació de la classe política ?
I de la seva responsabilitat ?
Que me’n dieu d’aquella persona que s’omple la boca de sostenibilitat i no veu la traça ecològica d’un capritx car, el qual s’amortitzarà en els magatzems de les vergonyes municipals ?
Una reflexió més profunda pot ser esfereïdora:
On són els experts municipals, assessors i gurús de la sostenibilitat ?
I els tècnics ?
I la gerència municipal ?
Sa Il·lustríssima n'és realment responsable o és que ha estat mal aconsellada ?
Serà un sabotatge a l’esquerra ecologista de debò o és que són curts de debò ?
I si no és així, si de fet no ho ha manat ella , per què la voluntat política s’ha d’imposar a l’experiència dels tècnics ?
Tal vegada la incompetència de l’Administració es pot mesurar per l’elevada capacitat d’assolir l’absurd en moltes de les seves actuacions gràcies a la por d’alguns a ésser desendollats.
Si us plau el darrer en pedalejar, que endolli la llum i que no s’enrampi amb tan enllumenat !
El més fort de tot és que aquests arbres no són ni ecològics, és una bogeria. La Mallol no s'ha qüestionat (evidentment, tot i l'etiqueta que porta, ella no hi entén) les tonelades de CO2 que s'han produït en tot el procés de fabricació de l'arbre (obtenció de la matèria prima, per cert, no renovable, transformació de la mateixa i tots els processos secundaris per aconseguir la ferralla morta, incloent-hi el transport (de xina a "no sé on", de "no sé on2" a "no sé on3"... i de "no sé on10" a Barcelona). A més, és un arbre lletgíssim i car. Eficiència 0 (amb dos-cents mil euros fas 4 projectes medi ambientals), estètica 0, estalvi de CO2 negatiu...
ResponEliminaMolt més sostenible i barat hagués estat portar un arbre de cel·lulosa. Molt més sostenible i millor acollit pel ciutadans (perquè pitjor és impossible) hagués estat adornar els plataners i altres arbres dels carrers (els oblidats)....
Per ella, sostenible és no haver de portar 4 avets d'Espinelves a canvi de portar-los de l'altre continent, de ferro, cars i lletjos. Li hagués sortit més barat portar avets i contractar algú durant 40 anys que es cuidés d'ells (regar-los i el que fes falta), així no els hauria deixat morir o no els hauria d'haver tallat si aquest era el problema