Joan Brossa
(Barcelona 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)
·
Traient el foc a llum
Al contrari dels animals, els arbres centenaris
conserven la seva vitalitat i semblen eternitzar-se
en el munt de terra que els aguanta.
No és fàcil de canviar el curs de les coses.
Vaig traient la pols del llenguatge.
Els paisatges són estats d'ànim
i el temps és un desdoblament
de la Història.
·
·
Mare terra
Fes del dia una festa.
Oblida les penes.
D'un poema egipci
Cada cop més, cavalls amb tot el foc
Cremen els olis en terra profunda.
De dalt del pont estant, lleons en joc
S'alcen despertats. L'ona espessa inunda
Els ecos de muntanyes que jo moc.
Hi ha guerra en el meu propi cos rotund de
Blanc, de blau, de vermell, de verd, de groc.
Terribles serps s'enrotllen a la funda
Per retardar la son dels arbres. Banya
En laberints estranys d'obscurs rocalls
La clau de ferro que obre la muntanya.
Amb faixes verdes cosiré miralls
I em sortirà un colom viu de la canya.
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!
·
Joan Brossa, Burocràcia, 1967
·
"Final!"
-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
·
"Final!", cantat per Miguel Poveda:
Els arbres no ens necessiten però nosaltres a ells si.
ResponEliminaGràcies per participar en l'homenatge a Brossa i acostar-nos i recordar-nos alguns dels seus poemes.
ResponEliminaBrossa i els arbres, més enllà de la relació nominal, és clar!
Hola VP,
ResponEliminaHa estat un plaer. Gràcies a la vostra iniciativa que ens ha motivat a recordar aquests versos amb arbres de Joan Brossa.
Salut i endavant.