Amics arbres

Homes enrevoltats de verdor

Francesc Mas, Joan Vicenç Lillo i Pere Llofriu són tres dels encarregats del manteniment del blog “Amics arbres, arbres amics”. És un punt de trobada de tots aquells que estimen la flora dels Països Catalans i en combaten les amenaces.

"Cada arbre és una meravella; cada planta, una joia; cada flor, un diamant, un robí, un carboncle. Pertot arreu, a milers, a milions, vesteixen els camps; encatifen els camins; acompanyen l’aigua dels torrentols i siquioles; es fiquen en el si dels estanys; s’enfilen per les crestes; es pengen pels penyals. A moltes ningú jamai no les veurà. A milers, a milions, cada moment, despleguen la seva glòria i es fonen per sempre, joioses, dins l’esguard del seu Creador, únic Ésser que les haurà contemplades. (...) Lluc, 4 d’octubre de 1971."

Francesc Mas, Joan Vicenç Lillo i Pere Llofriu seuen a la soca del ficus de la Misericòrdia de Palma.

El blog "Amics arbres, arbres amics" reprodueix aquest fragment que encapçala el volum I de la vasta obra del pare Francesc Bonafè (Biniamar, 1908 - Palma, 1994) Flora de Mallorca.

Això és una mostra d’allò que habitualment un pot trobar a l’esmentat blog, que un grup d’amics de diferents procedències dels Països Catalans creà ara fa tres anys. Tanmateix, però, Francesc Mas, Pere Llofriu i Joan Vicenç Lillo no només hi pengen articles de caire bucòlic. Allò més important és que "Amics arbres, arbres amics" és un punt de trobada de totes aquelles persones o entitats que lluiten per la conservació d’algun espai verd en qüestió o d’un arbre tot sol que pugui estar amenaçat.

L’estiu del 2007 tingué una repercussió important la mobilització ciutadana generada a Barcelona perquè el projecte de construcció d’un bloc de pisos amenaçava de fer desaparèixer el ginjoler més antic de la ciutat, al barri del Guinardó.

Un promotor urbanístic havia adquirit allò que allà en diuen una torre (espècie de casa residencial amb una mica de jardí) per fer-hi el nou projecte. El ginjoler no estava catalogat i, per tant, tot i ser l’arbre més emblemàtic del barri, tenia els dies comptats. L’oposició al projecte, però, féu rectificar l’Ajuntament de Barcelona, que actuà amb contundència i el catalogà.

Exemples com aquests, n’hi pengen sempre seguit. Allà hi han tingut una repercussió molt important les mobilitzacions ciutadanes per protegir la finca de Son Bosc, a Muro, de la construcció d’un camp de golf, o l’episodi en què la Conselleria de Medi Ambient prohibí el pas a un grup d’excursionistes a Ternelles, Pollença.

Un altre vessant dels col·laboradors és el tema fitosanitari, és a dir, que també s’hi dóna informació sobre sistemes per combatre plagues o donar a conèixer quina és la millor manera, posem per cas, d’exesecallar una figuera.

"Els arbres no són amics nostres,
sinó que som nosaltres que ho hem de ser"

Fa 3 anys que Francesc Mas (Masquefa, Anoia, 1952) quedà sense feina. De sempre li havien agradat els arbres i decidí posar en marxa un blog en què es recollissin tota casta d’informacions relacionades amb la natura i el conservacionisme de determinats espais naturals.
"A la nostra pàgina ens hem fet ressò de campanyes per protegir arbres determinats, com va ser la destrucció d’un redol d’alzinar a la muntanya del Tibidabo de Barcelona. Llavors, però, passàrem a difondre la protecció d’altres espais amenaçats com són els arenals", explica Francesc mentre seu en un banc del jardí de la Misericòrdia de Palma al costat de Pere Llofriu i Joan Vicenç Lillo.

El tres amics conversen. Francesc trobà Pere i Joan
quan ja feia un any que el blog feia camí.

Companys mallorquins

"De tot d’una era jo sol, qui em cuidava de penjar articles al blog. Ben aviat, però, la cosa començà a rutllar i s’hi afegiren persones com aquests dos mallorquins", diu Francesc assenyalant els dos amb qui comparteix banc en un horabaixa fred d’hivern.
"Home, veiérem que els continguts del blog ens interessaven i hi començàrem a fer aportacions", diu Joan Vicenç.
"Clar! —s’exclama Pere. A Mallorca, saps que n’hi ha de material per difondre sobre la preservació d’arbres. Jo, ara, record devers l’any 95 que dues dones es fermaren amb una cadena a un arbre del passeig Mallorca de Palma perquè l’Ajuntament el volia arrabassar. De vegades, no saps com, la ciutadania reacciona".
"Sí, és veritat. Quan vaig posar el nom al blog vaig haver de pensar-m’ho molt. Al principi, era ‘Arbres amics’. Llavors, però, em vaig dir: ‘I per quin motiu hi ha d’haver arbres que no ho siguin, amics? Tots ho són, amics. Si de cas, els que no els fem amic som nosaltres, els humans’. I per això vaig posar-li el nom definitiu amb què ara es coneix", comenta Francesc.
"Amics arbres, arbres amics" registra prop de 500 usuaris cada dia. Aquesta xifra s’ha anat incrementant a poc a poc. Francesc reconeix que "fa cosa d’un mes m’arribà la notícia que una professora d’una escola de magisteri de Barcelona ens havia recomanat perquè traguérem un apartat d’arbres i literatura".

Pel·lícules, novel·les, entreteniment...

Comentaris sobre pel·lícules o novel·les relacionades amb arbres o natura també tenen el seu lloc en aquesta pàgina. Un dels darrers exemples fou quan s’estrenà Les llimoneres, una pel·lícula que conta la lluita d’una dona viuda palestina per salvar els arbres del seu corral que el veí amb què fa partió, el ministre israelià de Defensa, vol fer tallar.
D’altres vegades, difonen aspectes històrics d’un determinat arbre. En són una mostra els lladoners centenaris del monestir de les Avellanes, al Principat.
En ocasions, el blog ha generat debats encesos sobre la conveniència de tallar o no les fulles dels fassers que estan afectats per la plaga del morrut vermell. Aquelles opinions poden donar llum a un persona que tingui una palmera al jardí de casa seva i no sap com fer-hi front.•

Text: Antoni Mateu

Fotos: Cristian Castro

· Article publicat a Diari de Balears del 09.12.2008

·