l'Ajuntament de Pollença
(per variar)
La gestió del bosc a l'antiga
(a partir d'una edició facsímil d'El Gall)
El bosquet de Bóquer era un alzinar barrejat amb garriga de pi, i prop del mar, cosa que dóna una diversitat d'epècies bastant considerable... però com que ara és un parc periurbà, els de l'Ajuntament no saben per a què pot servir una cosa així.
...només falta que facin fer una plantada als escolars, de camamil.la que fa pudor de peus, per sortir a la premsa i dir que són partidaris de la "flora mediterrània".
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/09/tenen-cara-de-pocs-amics4poll2.html
"Això ja sembla un pati de col·legi" com diu en Pere, fent referència a que solem ser sempre els mateixos qui fem comentaris.
ResponEliminaPerò és que hi he de dir la meva sobre aquest tema de Bóquer. Aquestes actuacions, aquestes tales o extraccions de llenya no només són infraccions a la Llei de Monts o a la LECO, sinó que aquesta gent de la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Pollença no en té ni idea.
Vol dir que volen "extirpar", eliminar tots els peus banyarriquerats? A la Serra de Tramuntana no quedaria una alzina de més de deu centímetres de diàmetre si fessin això. El banyarriquer (protegit per una Directiva Europea) a Mallorca és molt abundant, massa. La gestió silvícola (per dir qualque cosa) que s'ha fet de l'alzinar mallorquí ha provocat una degeneració del bosc cap a arbres de tanyada i no de llavor. La sobreexplotació ramadera de porcs primer i ara de cabres impossibilita aquesta regeneració de llavor. Tenim un alzinar banyarriquerat perquè el conjunt de l'alzinar està malalt, per mala gestió. No té sotabosc i les alzines joves estan sotmeses al barram de les cabres. Això provoca entre altres conseqüències una major insolació, augment de temperatura i baixa humitat al sòl del bosc si a aquestes condicions hi afegim períodes eixuts, de sequera, llavors el banyarriquer troba arbres debilitats i manca de barreres biològiques que són les que formen el sotabosc i on hi tenen l'habitat els seus depredadors.
El bosc, banyarriquerat, és a pesar de tot la garantia de que s'hi pugui establir un bosc sa. Pitjor que el banyarriquer vol actuar l'ajuntament de Pollença amb aquestes iniciatives. Serà necessària l'ombra d'aquestes alzines banyarriquerades (gairebé totes) i els elements biològics que l'acompanyen, perquè s'hi pugui establir una comunitat d'alzinar.
No vull dir que no se pugui extreure llenya, especialment d'arbres morts o gairebé morts, però una alzina banyarriquerada probablement encara viurà més que una persona que avui tengui dotze anys. I molt més per tant que aquest regidor que les vol fer tallar. En tot cas ha de ser l'administració forestal (l'Agent de Medi Ambient) qui ha de indicar quins arbres es poden tallar o no i de quina manera.
Si volen anar per feina, que lluitin contra la plaga de les cabres i que sembrin aglans, arboços, murtons, ginebrons, cirerers de betlem i de pastor, aranyons, aladerns, llampúdols i fins i tot on calgui també argelagues, romanis, pins o estepes.
Esperem que l'administració forestal de les Illes prengui mesures contra aquesta actuació que va de per lliure i que denota ignorància en el tema.
Salut a tothom!
Doncs ja que som pel pati de l'escola aquesta...
ResponEliminaSi fos un bosquet qualsevol, amb el que ha dit Joan Vicenç ja podríem tancar, però és que hi ha l'altra vessant: això, ara, és (vull dir hauria d'esser) un parc, a uns dos-cents metres de la platja d'un dels nuclis turístics que de fa un segle estem bravejant i destroçant alhora.
Amb les diferències que volgueu, això és (vull dir hauria d'esser)l'equivalent de Le Bois de Boulogne
http://amicsarbres.blogspot.com/search?q=bois+de+boulogne
La primera diferència, indubtablement, és que els de París estimen el seu bosc i nosaltres el tudam.
Pitjor impossible
Em fa bastanta gràcia llegir la notícia i que es digui en la mateixa "L'única condició que es posa des de l'àrea de Medi Ambient per participar en aquest projecte és..."
ResponEliminaD'això en diuen PROJECTE? No ho haguès pensat mai. Està clar que avui en dia, hi ha tota mena de projectes, però la veritat, si anar a un bosc amb una motosserra a tallar dos alzines i un pi és participar en un projecte... déu ni dó!
Molt sovint, massa sovint diria jo, escudant-se en el benefici comú (llemya de franc en aquest cas) es destrueixen àrees forestals sota pretextos fonamentats en la ignorància. Caldria que les autoritats "competents" s'assessorassin amb experts en la matèria abans de prendre decisions que puguin resultar nefastes per al futur (de la natura i de la humanitat sencera).
ResponEliminaSi val a dir ver, aquesta que presenciam és només una nova mostra del que NO s'ha de fer. Cal confiar en el seny dels ciutadans i ciutadanes de Pollença d'ignorar la "iniciativa". El temps ho dirà.
I ara pensava jo, què se'n degué fer de tota la llenya d'alzina desapareguda durant la construcció de l'autovia de Manacor? Qui s'hi degué escalfar?
ResponEliminaI ja que hi som, per quin motis segueixen regant d'herbicida les voreres de la majoria de carreteres de l'illa?
A Lluc cada any fan llenya de les alzines que han tengut la mala sort de créixer vora la carretera. De cada any les podes i tales són més severes. I el límits dels marges de tala i poda més amples. A mi també m'agradaria saber on va a parar tanta llenya.
ResponEliminaQuan a l'ús d'herbicida és, sobretot, un bon negoci. A aquest blog ja n'he parlat unes quantes vegades i segur que ho hauré de tornar a fer.
Tot plegat és política, com sempre. Qui s'encarrega d'aquestes qüestions pel que fa a les carreteres de Mallorca és el Departament d'Obres Públiques, el seu titular o conseller és n'Antoni Pascual Ribot, d'UM, de Santa Margalida si no vaig errat. Fa un fotimer d'anys que aquest departament de carreteres del Consell és "seu". Ja vos podeu imaginar si el te ben apamat el seu territori i els guanys que se'n deriven, amb tanta esquitada i tanta enjardinada d'autopistes.
I això només són les miques del pastís. A l'hora d'extreure i escampar àrids per asfaltar o fer reformes i ampliacions arreu del que abans eren sostenibles camins o carreteres de Mallorca, la cosa ja s'enfila força.
Això és Mallorca, si fa no fa Mediterrània com altres illes semblants.
Si vos hi fixau, diu literalment que només cal sol.licitar una instància i ja reps l'autorització ipso facto... i tota la resta és del mateix tenor. Aquest ban s'hauria d'estodiar a les escoles com a exemple "de tot": del que no s'ha de dir, del que no s'ha d'escriure, del que no s'ha de fer, del que no és un projecte, ni un programa, ni és res, fins i tot d'un departament que no s'hauria de dir de Medi Ambient, més aviat sembla un departament de befa al Medi Ambient.
ResponElimina