Sa servera des pou de sa Coma

Sa servera des pou de sa Coma de Tossals Verds

L’any 96 amb en Colau, en Jaume, en Pere, en Tomeu, en Pep, en Toni, en Miquel Àngel... eixermàrem sa coma dels Tossals Verds. Aquesta coma ens va descobrir uns marges de pedra seca impressionants, vertadera obra d’enginyeria hidràulica i música d’aigua entre les pedres. Destapàrem forns de calç, sitges, barraques de carboner, d’aquestes en rehabilitàrem dues amb l’ajuda d’un antic carboner de muntanya, en Guillem. Destapàrem de vegetació el pou amb abeurador de sa coma i finalment sorgiren unes antigues oliveres que en el seu temps foren empeltades molt amunt i que segurament per això encara conservaven vida. Arrabassàrem i cremàrem molt de càrritx, tallàrem argelagues de diàmetres d’arbre, segàrem munts d’aritja, exsecallàrem els bordalls d’ullastre de les oliveres que coronàrem tant bé com varem saber. A la vegada respectàrem estepes joana i blenera, els llampúdols vers i bords, els ginebrons, els cirerers de pastor, les pruneres bordes i deixarem fer les alzines que no destorbaven el creixement futur de l’olivera.

Però no és d’això que volia parlar. Al pou de sa Coma hi col·locàrem una corda i un poal, cimentàrem les esquerdes de l’abeurador i finalment plantàrem una servera amb la finalitat, també, que la ubicació del pou fos descoberta d’enfora. Gràcies a en Joan Toni, que ara fa feina a Eivissa i que va refer el petit tancat protector contra les cabres, aquesta servera encara és viva. Enguany ja va fer un parell de serves. No les vaig tastar, però sí que les vaig fotografiar i les hi vaig enviar via correu electrònic.

Avui he passat per aquest lloc i he vist la servera així d’esplendorosa i bella:

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 24 de novembre de 2008