El Museu Balear de Ciències Naturals recordarà la tasca pedagògica i científica del pare Francesc Bonafè. Enguany, es compleixen 100 anys del naixement de l’autor de la “Flora de Mallorca”. Natural de Biniamar, residí 27 anys al convent de Sóller, on deixà un gran record entre els seus alumnes.
Una de les nombroses excursions botàniques per les muntanyes de la Serra que tants d’alumnes seus sollerics recorden.
El Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller commemorarà enguany el centenari del naixement del Pare Francesc Bonafè Barceló (1908-1994), missioner dels Sagrats Cors i botànic, autor de la més popular i fins ara competa Flora de Mallorca. El museu solleric vol recordar d’aquesta manera la figura docent i científica d’aquest religiós que desenvolupà bona part de la seva tasca pedagògica al convent dels Sagrats Cors de Sóller, inculcant en els seus alumnes l’amor cap a la natura en general i cap a les plantes en particular, a la vegada que, avançat al seu temps, els donà a conèixer la riquesa de la flora de la Vall.
El dia 30 d’aquest mes de novembre farà 100 anys que va néixer, al petit poble de Biniamar (Selva), el pare Francesc Bonafè i Barceló, un religiós que tota una generació de sollerics va conèixer i va tenir com a mestre. Molts són els qui recorden les classes de ciències naturals del pare Bonafè i, sobretot, les nombroses i memorables excursions botàniques que aquest naturalista apassionat —i també poeta, folklorista i defensor de la llengua— organitzava per apropar als al·lots el món de la natura compartint amb ells la seva vocacional dedicació a la botànica, que el convertí en el millor coneixedor de la flora balear de mitjan segle XX.
El pare Francesc Bonafè i Barceló va néixer a Biniamar, el 30 de novembre de l’any 1908, i l’any 1925 entrà en a congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, en la qual professà el 1927 per ordenar-se de prevere l’any 1934. Tot i que estigué destinat a diverses comunitats del mateix orde. a l’Illa, residí durant 27 anys al convent de Sóller, on desenvolupant tot aquest temps una important tasca pedagògica.
El pare Bonafè, en els anys 80. Per aquella època va publicar la seva popular “Flora de Mallorca”.
Va ser a final dels anys 50 i a principi dels 60 que es començà a dedicar a la botànica, de manera autodidacta. La feina, realitzada en innumerables sortides de camp, gairebé sempre acompanyat dels seus alumnes «ajudants», desembocà en una notable col·lecció botànica sobretot, amb la publicació (entre els anys 1977 i 1980) de la seva Flora de Mallorca que, en quatre volums profusament il·lustrats, arreplegà la riquesa botànica de l’Illa. Aquesta obra va ser reconeguda amb el premi Ciutat de Palma d’investigació, que se li atorgà el 1970. Però el pare Bonafè no destacà només en la botànica, la seva vessant més coneguda, sinó també pels seus estudis folklòrics, ja que és autor del Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia, i d’altres obres de caire poètic, com El vol de l’oreneta. La seva vila natal de Biniamar el nomenà fill il·lustre.
El llegat
La col·lecció botànica de Bonafè roman a Sóller
Abans de la seva mort, el juny de 1994, el pare Bonafè va fer donació de la seva més preuada col·lecció –l’herbari de la flora balear que havia confeccionat al llarg de molts anys i de nombroses excursions botàniques– al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, perquè es conservàs a la mateixa institució científica que guarda els llegats d’altres naturalistes il·lustres com Guillem Colom i Joan Bauzà. El museu va dipositar l’herbari al Jardí Botànic de Sóller, entitat que actualment té al seu càrrec la seva conservació, i que l’ha inventariat i catalogat i l’ha fet accessible per mitjà d’internet.
Ll. Garcia. Fotos: UH/J. Frontera
· Article [pdf.146KB] publicat a Diari de Balears el 09/11/2008
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.