El Padrinet d’Alaró
i el seu fillol predilecte:
un home feliç...
perquè sap gaudir de cada coseta que té
... i que troba
A l’escola d’Alaró
hi ha un pi “com unes cases”
i més estufat de branques
que semblen del Déu Paó
Amb imaginació...
Veig un nin canant ses traces...
En ser gran farà les planes
dels arbres del seu racó.
És l’amo de Los d’Amunt,
garriguer de la contrada,
de natura en sap un munt.
Amb tal vigilant a punt
està ben assegurada,
l’escola, i el pi, tot junt.
És molt probable que aquest pi, i altres que encara resten i altres que varen arrabassar de l'escola vella, fos plantat el temps de la República, quan era batle del poble el Sr. Pere Rosselló i Oliver, socialista republicà, que governava per decisió democràtica dels habitants del poble d'Alaró i que feu construir l'escola graduada on la meva mare, jo i els meus fills varem estudiar els primers anys de la nostra escolarització.
ResponEliminaPer tant aquest pi i els altres deuen tenir més de setanta anys. Amb l'excusa de la processionària hi ha hagut polítics que han intentat fer desaparèixer aquests arbres i així fer punts davant l'electorat. Tanmateix ha guanyat el seny i els arbres foren escapçats en alçada per tal d'arrodonir-la i poder treballar millor per llevar les bosses. Els pins presenten un molt bon aspecte, no són alts, però són grossos i esponerosos i semblen resistents a les ventades.
Pere Rosselló i Oliver, home honest i estimat al seu poble fou assassinat el desembre del 36 pels feixistes i el seu cos es troba encara ara desaparegut.
Gràcies Pere Rosselló i Oliver i gràcies també Pere Llofriu per aquesta glosa tan mesurada i immerescuda.
Doncs això reconfirma el que deia a Monuments de vida: que els nostres pins creixen 1 cm de diàmetre anual de cintura. Amb el pi que va més bo surt clavat: 232/06 de cintura, el altres dos veïnats són una mica més prims per estar massa prop. Això és vora l’entrada tradicional de l’escola.
ResponElimina...però el padrinet d’Alaró, amb permís del pi de Son Guitard, que ja té aquest altre nom, és bastant més gruixat: 371/06, i de fet no forma part del conjunt perquè és per la part de darrera. Això vol dir que hauria nascut a les darreretes del XIX. No són juntes de canterano i és possible que sigui més jove... o més vell, vés a saber.