Washingtònies sense "plomar"
A ses Jonqueres Veres, Sa Pobla.
Rafel Mas, Búger 26 d'octubre MMVIII
diumenge, 26 d’octubre del 2008
8 comentaris:
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Efectivament, les washingtònies es guarden les fulles posades sempre i, a part que no passa res, vull dir que no ens complicaran els problemes amb hisenda, ni els polítics dimitiran quan els enxampin amb la ma al calaix, ni les cuques del pi tornaran més al.lèrgiques, resulta que a mi m'agraden i surt de barato, bono, una cosa grossa.
ResponEliminaBon dia a tots. Estic ben satisfet dels comentaris de'n Pere Llofriu, amb el que coincidesc completament. Afegir que, així com les fulles seques d'un faser arriben a caure i són un perill, amb les washingtònies mai passa això. Des dels Setmanaris de Sóller hem rebut qualque crítica per tenir les nostres washingtònies brutes i abandonades, i jo intent explicar que essent això un Jardí Botànic de Conservació hem d'intentar esser
ResponEliminael mes congruents possibles amb la natura. Convit a en Pere a que escrigui un article sobre el tema, molts li agrairem.
Pep Lluis Gradaille
Escala Richter?
ResponEliminaL'únic que pot passar amb les Washingtonies,especialment la robusta, es que la palmera es despren de les fulles amollant-les totes de cop, amb lo que això suposa si et trobes davall.
ResponEliminaVaig estar al jardí de "la Marina" a Lisboa, ara fa uns anys, allà hi ha unes washintonies d'uns dos cents anys que mai no han estat refaldades, i algunes conserven tota la fulla antiga, altres n'han perdut part o seccions de manera natural. A mi particularment m'agrada que tinguin el penjoll de fulles, però el problema que hi veig en llocs públics és que a algun brètol li doni per calar-hi foc. Una altra cosa és que els rosegadors hi fan cau.
ResponEliminaDels dos comentaris anteriors es desprèn que les fulles cauen de cop cada 200 anys. Cal reconèixer que, morir-se d'això, ja és tenir una mala sort espantosa.
ResponEliminaClar, no ens hauriem de morir mai, sempre malalts. Passa que ni és baratu ni maco.
ResponEliminaAmb un corbellot tot fulla no anirem gaire lluny...
I per apamar el Richter no va massa bé.
És molt maco lo que comenta el señor Pep Lluis Gradaille, però coneixent el poc interés que el sollerics demostren pels arbres... i la gran quantitat de descerebrats que circulen per allà, sobretot si estan a la via pública, no seria extrany que aquestes palmeres acabin com mistos.
ResponElimina