Capítol CDLXVIII
Excursionistes demanen un enllaç de Palma amb la Ruta de Pedra en Sec de la Tramuntana
Els veïns de Banyalbufar han reivindicat en nombroses ocasions l'obertura del Camí d'es Rafal.
En les al·legacions al pla especial d'usos de l'itinerari, els ciclistes volen que es no es limiti tant la circulació de bicicletes
Associacions d'excursionistes i veïnals han reivindicat la creació d'un enllaç de Palma amb la Ruta de Pedra en Sec, itinerari que transcorre per antics camins de la Serra de Tramuntana, d'Andratx a Pollença. Així consta en una sèrie d'al·legacions presentades al Pla Especial que regula els usos de la ruta esmentada, elaborat pel Consell de Mallorca i l'exposició pública del qual va finalitzar divendres passat.
Els excursionistes demanen que dins del catàleg de camins públics se n'habiliti un com a connexió entre Ciutat amb l'inici de la Ruta de Pedra en Sec a Calvià. La proposta es veu amb bons ulls des del departament de Medi Ambient de l'organisme insular, que dirigeix Guillem Riera. De fet, ja s'ha començat a treballar amb l'Ajuntament de Palma per desenvolupar el projecte. En les al·legacions, es proposa el Camí de Passatemps, encara que no hi ha una decisió. «Cal tenir en compte que hi pot haver trams a Palma que siguin privats; hi ha una part jurídica-administrativa que s'ha d'estudiar», va precisar Riera.
Els ciclistes han estat l'altre col·lectiu que ha presentat al·legacions. El Pla Especial de la ruta de la Serra Tramuntana restringia a un 30 per cent la circulació de la bicicleta, que els ciclistes consideren excessiu. El director insular de Medi Ambient entén perfectament l'al·legació dels ciclistes i ja s'ha començat a treballar en la modificació que fa referència a l'ús de la bicicleta en l'itinerari de camins antics. De fet, l'ús per aquest col·lectiu s'ampliarà a un 80 per cent. «Entenc que la Federació de Ciclisme i els diferents clubs tenen raó; la seva activitat és compatible amb un ús responsable de la bicicleta. Només quedaran restringits els camins declarats BIC o protegits per lleis mediambientals».
Altres al·legacions també fan referència a la titularitat d'alguns dels camins i d'altres proposen la incorporació de nous senders, encara que Guillem Riera subratlla que «el traçat ja està determinat, hi ha 10 etapes i 8 variants, i això és invariable».
El nou director de Medi Ambient del Consell manté els objectius de promoció de la Ruta de Pedra en Sec. «Volem convertir-la en una marca corporativa, amb denominació d'origen. Com passa amb la sobrassada o el vi, que Mallorca s'identifiqui amb un producte de qualitat. Ja s'han iniciat els contactes amb la Conselleria de Turisme i Inestur per promocionar la ruta a totes les fires turístiques».
La ruta està pràcticament conclosa. De Deià a Pollença està totalment acabada i senyalitzada. És entre Andratx i Deià, on hi ha més problemes. El camí entre Deià i Valldemossa no és públic al 100 per cent. I entre Valldemossa i Esporles es negocia amb dos propietaris el pas per camins privats. Així mateix, a Banyalbufar, no està obert el pas per és Rafal. D'Estellencs a la Trapa tampoc està senyalitzat. Quant a refugis, n'hi ha cinc d'oberts que ofereixen cent places.
Els excursionistes demanen que dins del catàleg de camins públics se n'habiliti un com a connexió entre Ciutat amb l'inici de la Ruta de Pedra en Sec a Calvià. La proposta es veu amb bons ulls des del departament de Medi Ambient de l'organisme insular, que dirigeix Guillem Riera. De fet, ja s'ha començat a treballar amb l'Ajuntament de Palma per desenvolupar el projecte. En les al·legacions, es proposa el Camí de Passatemps, encara que no hi ha una decisió. «Cal tenir en compte que hi pot haver trams a Palma que siguin privats; hi ha una part jurídica-administrativa que s'ha d'estudiar», va precisar Riera.
Els ciclistes han estat l'altre col·lectiu que ha presentat al·legacions. El Pla Especial de la ruta de la Serra Tramuntana restringia a un 30 per cent la circulació de la bicicleta, que els ciclistes consideren excessiu. El director insular de Medi Ambient entén perfectament l'al·legació dels ciclistes i ja s'ha començat a treballar en la modificació que fa referència a l'ús de la bicicleta en l'itinerari de camins antics. De fet, l'ús per aquest col·lectiu s'ampliarà a un 80 per cent. «Entenc que la Federació de Ciclisme i els diferents clubs tenen raó; la seva activitat és compatible amb un ús responsable de la bicicleta. Només quedaran restringits els camins declarats BIC o protegits per lleis mediambientals».
Altres al·legacions també fan referència a la titularitat d'alguns dels camins i d'altres proposen la incorporació de nous senders, encara que Guillem Riera subratlla que «el traçat ja està determinat, hi ha 10 etapes i 8 variants, i això és invariable».
El nou director de Medi Ambient del Consell manté els objectius de promoció de la Ruta de Pedra en Sec. «Volem convertir-la en una marca corporativa, amb denominació d'origen. Com passa amb la sobrassada o el vi, que Mallorca s'identifiqui amb un producte de qualitat. Ja s'han iniciat els contactes amb la Conselleria de Turisme i Inestur per promocionar la ruta a totes les fires turístiques».
La ruta està pràcticament conclosa. De Deià a Pollença està totalment acabada i senyalitzada. És entre Andratx i Deià, on hi ha més problemes. El camí entre Deià i Valldemossa no és públic al 100 per cent. I entre Valldemossa i Esporles es negocia amb dos propietaris el pas per camins privats. Així mateix, a Banyalbufar, no està obert el pas per és Rafal. D'Estellencs a la Trapa tampoc està senyalitzat. Quant a refugis, n'hi ha cinc d'oberts que ofereixen cent places.
Carmen Ruiz de Galarreta
· Article publicat a Ultima Hora el 15.10.2008·
Semblarà una pregunta absurda... però es podria esbrinar el motiu pel qual els propietaris tanquen camins?? Ho dic perquè aquí no és massa freqüent, ni tant sols en boscos on hi ha plantades espècies que donen importants fruits (bolets o el que sigui..) i que inclús el propietari els aprofita. Putser serà perquè a Catalunya tenim figures de protecció que impedeixen que es tanquin camins??
ResponEliminaPer quin motiu tanquen a Mallorca si l'aprofitament en aquestes finques deu ser ben be zero (si no ho és, prego que em corretgiu)?