Sala Martín

Avui parlaré d'una persona que tenim aquí a Catalunya. Soc conscient que aquesta publicació em costarà alguna que altre crítica. Dic això perquè d'aquest senyor només me'n ha arribat la seva cara més amarga (o almenys, això espero) i perquè no m'he pogut llegir el seu llibre (que tampoc penso comprar perquè em cau malament) ni tampoc escoltar les seves entrevistes. Precisament vull crítica, vull arguments vàlids i no paraules extretes de 5 segons televisius. Putser seria millor llegir el llibre però, el què us deia, si entre tots em podeu ajudar no hauré de pagar res en aquest senyor. Ell és un gran economista (o això diuen...) que s'ha dedicat a parlar també de l'agricultura i la pagesia. El senyor Sala Martín.

Sala Martín és un senyor peculiar, un senyor que li agrada força cridar l'atenció (vegeu-li sinó la seva indumentaria extranya o millor dit, friki) i un senyor que amb temes molt diversos (tot i només ser economista) està picant fort. Tot plegat ha provocat que tingui una part de la societat catalana eufòrica i una altre part amb el seu ninot vudú a casa. Per començar, podriem pensar que aquest home va caure algún dia de la seva vida de dalt del paller (mai millor dit) perquè la té jurada amb la pagesia, fins al punt que la defineix com els "cavernícoles" però, tranquils, que a més els ha comparat amb els indis americans i ha subratllat que "els nostres cavernícoles són millors que els indis".
En definitiva, jo crec que aquest home no ha fet sinó que mirar els numeros de la pagesia i observar que molts d'ells viuen de subvencions. Si, això és veritat però si miréssim tot el cicle ho entendriem millor. Llavors la salseta ja és fàcil de preparar i, si no us ho creieu, només cal mirar les seves pintes per adonar-nos que és el típic que de tant en tant aprèn alguna cosa nova i l'explota amb tanta gràcia que fins i tot sembla que en sàpiga. Això si, l'home sap parlar i segurament, com molts catalans, és un empresari i un negociant del 15. Però amb això de la pagesia jo crec que ha ficat un peu allà on no l'hi pertoca.
Segurament, quan els papes el portaven al camp amb el seu audi va tenir un accident o hi havia algún paisà que se'n enreia d'ell (passa sovint si de petit ets friki-pijo) i per això és normal aquesta ràbia cap a la pagesia. Jo crec que el què li passa és el mateix que et podria passar si el veï et robés la novia, des d'aleshores probablement et cagaries amb els veïns, suposo que és allò de la generalització precipitada...

I tant precipitat és l'home que vol eliminar la pagesia a Catalunya, senzillament ha dit que no mereixen subvencions, que han de pagar l'aigua al mateix preu que els de Barcelona i que tots els calers destinats a l'agricultura haurien de ser eliminats. Bona idea, pensa, llavors si aquí no tenim ni un camp els països tercers podran desenvolupar-se plantant ells les patates i els tomaquets...
Es clar, ell no ho deu saber però això ja passa, passa amb el cafè, passa amb les fruites tropicals, està passant amb els biocombustibles... i el resultats és el que tots sabem. En aquest punt ha convençut a moltíssimes persones però jo no ho veig tant clar, només cal veure el que està passant amb els biocombustibles: desplaçats, terres robades, selves destruïdes, indigenes matats i demés... A sobre dirà que viuran millor? i jo pregunto; quines condicions tindran? quin sou?...
Perquè es clar, el que no entenc és si han de viure millor o com a occident, no serà llavors més car produïr allà si a més, tenim en compte el transport?.
El transport és el darrer tema, ell confia amb el transport, ell creu que si una cosa es produeix a les Hondures, com que avui dia transportar des d'allà és relativament fàcil, ho serà la resta del que l'hi queda de vida a la terra. Estic començant a notar que putser seria bo que estudiés filosofia....
Filosofia, o putser història? No sap l'importància dels camps i l'agricultura al llarg de la història? Ho sap que els catalans vivim gràcies al que podiem cultivar? Ho sap que durant les guerres o post-guerres, el factor "camp" era el més important. No cal anar tant lluny, que s'informi del paper de l'agricultura i les pastures durant la guerra i post-guerra del Franco (no no, si jo no estic parlant de l'edat mitjana eh...). Perquè hauria de ser diferent això en cas d'una altra guerra?.
Bé, ell suposa que mai tindrem guerra i que mai ens tancaran el païs. Europa no suposa el mateix perquè obliga a tenir un % de cereals cultivats, no per fer bonic ni perquè alguns puguin fer-hi el picnic, sinó precisament per si les coses van maldades algún dia. Imagineu ser totalment dependents d'altres països, des del primer dia ho tindriem perduts. Dels 30.000 tancs enemics, una quarta part a cada punt cardinal i solucionat.... De fet, aquesta estratègia l'han desenvolupat i la continuen desenvolupant avui dia molts exercits, tancar ciutats i aquí no entra ni un tros de pa. Bé, Sala Martín ho posa més fàcil i directament només haurien de tancar tot el païs, així el mal seria molt pitjor.

Així doncs, el que vull saber és si realment és un home progre que realment ens està aconsellant de bona fe per millorar les coses o si les tonteries que diu són abismals. Caldria esbrinar també si algún paisà li feia la punyeta de petit quan anava a "vrenejar" al camp (si és que hi anava es clar), llavors estaria tot dit. El que vull saber és si realment li hem de fer cas i a partir d'ara comprar-ho tot en supermercats, comprar productes de la Xina sense controls fitosanitaris i hormones a dojo. El que vull saber és si val la pena seguir-li la corrent i abandonar tot allò que hem après, abandonar 8.000 anys d'història i esperar que ens portin el plat en safata. El que vull saber és si pot ser bo deixar en pau per sempre el camp, els boscos perquè no donen diners, i dedicar-nos a desenvolupar les nostres feines entre el ciment.

No ho sé i espero que algú em faci canviar d'idea, però em temo que aquest home l'hi estan deixant parlar massa, bé perquè té pasta, bé perquè és mitg americà o bé perquè està ficat al barça... De totes maneres, de ben segur que això que diu no li deixarien dir a qualsevol, senzillament perquè pobre del que ho digués.

Que l'agricultura necessita innovar en temes econòmics (es clar, ell només mira els calers) estic d'acord, però d'aquí a dir que els pagesos haurien de plegar i anar a viure a la ciutat hi ha un tros...

Sala Martín convenç amb el tema del tercer món i crec que és una estratègia fàcil però fora de context. En un context on la intrusió a occident al tercer món és cada vegada més impactant, on les condicions d'aquella gent no milloren ni de tros... De fet, ell creu que tot el tercer món és com algunes zones de l'Àfrica on el problema és que no s'hi pot cultivar res o la mala gestió o manca de formació provoca que moltes vegades les passin magres per menjar.
Precisament en molts països tercersmundistes el problema és occident perquè moltes de les terres d'aquesta gent són molt més productives que les d'aquí i, es clar, només els faltaria una bona educació per millorar.
En un context on als països tercers les nacionalitzacions són cada vegada més a boca d'orella, on la presència d'occident és cada vegada més mal rebuda i on les condicions salarials i laborals són cada vegada més criticades, és evident que pot ser precipitada la solució d'en Sala Martín. Precisament si algún dia es desenvolupen, els salaris podran equivaldre als d'aquí, com ja va fent Xina (tard o d'hora) i l'impacte que això provoca (vegeu recessió econòmica). Si els salaris equivalen als d'aquí és evident que el lloc més rentable per cultivar serà aquí però llavors passarà que ningú sabrà plantar una patata.

En un context on la falta de terres cultivables es comença a denotar per la gran població mundial, per l'auge dels biocombustibles i per l'augment del preu dels aliments, va un i diu que millor no cultivar a casa.