Podem patir la "mort sobtada de l'alzina"?
Una espècie del mateix gènere del fong patogen de la patata (Phytophthora infestans) és l'agent causant de l'elevada mortalitat detectada, des de 1995, en poblacions de roure (Quercus ssp) i d'espècies del gènere Lithocarpus a la costa central de Califòrnia, des de San Francisco al nord dels Angeles. Es tracta del mateix fong que causa destrosses en branques i fulles de Rododèndron i altres espècies vegetals utilitzades en ornamentació i jardineria: Phytophthora ramorum.
Phytophthora ramorum és ja conegut popularment a Califòrnia com sudden oak death (SOD), mort sobtada del roure. A pesar d'aquesta denominació, el fong afecta també a coníferes i fagàcies, provocant lesions a la part inferior del tronc, a les branques i a les fulles. El nombre d'espècies afectades arriba a ja les 23 . Davant els enormes danys ecològics i econòmics causats per aquest oomicet a Califòrnia, els micòlegs del IMEDEA (CSIC-UIB) reprodueixen en el laboratori l'atac d'un fong patogen en diferents espècies vegetals europees per a conèixer els símptomes de la infecció i així poder detectar els arbres malalts a la naturalesa.
El laboratori va ser el primer que va detectar la presència a Espanya de Phytophtora ramorum, el fong que des de l'any 1995 ha provocat enormes danys en els ecosistemes forestals de la costa de Califòrnia. Els micòlegs del IMEDEA participen en el projecte europeu RAPRA que analitza el risc d'una expansió del fong en el continent.
La comunitat científica internacional va reaccionar donant la veu d'alarma sobre una possible expansió del patogen en EUA i també a Europa. L'any 2002, després de dos anys d'investigacions en laboratoris de tot el món, es va celebrar el Primer Simposi Internacional sobre la mort sobtada del roure a Monterrey (Califòrnia).
Phytophthora ramorum a Europa?
La primera ocasió que va ser observat el fong patogen a Europa va ser sobre fulles de rododèndrons, concretament a Alemanya el 1993. La seva perillositat, no obstant això, no va ser correctament apreciada fins a l'any 2001, quan ja havia causat considerables danys als ecosistemes forestals de la costa californiana. Prova de la preocupació per a la possible presència de Phytophthora ramorum a Europa, i a les Illes Balears en concret, són els diferents projectes en els quals, des de l'any 2000, ha participat el Laboratori de Micología de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) que dirigeix el doctor Enric Descals.
A l'any 2000 el laboratori va portar a terme una primera prospecció en el marc d'un projecte finançat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca de l'executiu autonòmic balear: "Prospecció de fongs fitopatògens dels gèneres Pythium i Phytophthora a cultius de les Balears". Per altra banda, entre els anys 2002 i 2003 el laboratori es va involucrar en dos projectes. En primer lloc, en el titulat "Prospecció de Phytophthora ramorum a vivers i centres de jardineria de les Balears"; i en segon lloc en el titulat "Estudi dels fongs fitopatògens associats al declivi de l’alzinar de Menorca", ambdós finançats per la Conselleria de Medi ambient del Govern dels Illes Balears. Finalment, des de l'any 2004, el Laboratori de Micologia del IMEDEA participa en el projecte europeu (SSPE-CT-2003-502672) RAPRA "Risk analysis for Phytophthora ramorum, a recently recognised pathogen threat to Europe and the causi of Sudden Oak Death in the USA", finançat per la Unió Europea. En el projecte, a més del director del laboratori, el doctor Enric Descals, hi participa molt especialment l'investigador Eduardo Moralejo, així com el becari José Andrés García Muñoz.
El 2003 Phytophtora ramorum va ser detectat en exemplars infectats de Quercus falcata (en el Regne Unit ) i de Quercus rubra, roure americà (a Holanda). Des de llavors, han estat localitzats catorze arbres infectats en el sud d'Anglaterra amb xancres potencialment mortals en el tronc. Es tracta d'exemplars de faig (Fagus sylvatica) i castany de les Índies (Aesculus hippocastanum). A altres espècies, com l'alzina i el castanyer (Quercus ilex i Castanea sativa respectivament) les lesions se circumscriuen a les fulles. També s'han detectat símptomes d'infecció foliar en exemplars de teix (Taxus baccata) i salze (Salix spp.) criats a vivers.
El projecte europeu RAPRA té com a principals objectius determinar la distribució actual del patogen als EE.UU; establir el nivell de susceptibilitat d'espècies arbòries i no arbòries de tots els continents; analitzar els efectes ambientals i socioeconòmics d'una possible expansió del patogen; desenvolupar estratègies per a gestionar el risc i futurs plans de contingència; quantificar la esporulació, germinació, infecció, període d'incubació i latència del fong; establir el potencial d'acoblament dels dos ceps del fong, l'americana i l'europea (A1 i A2); i avaluar nous compostos químics actius en la lluita contra el fong en plantes ornamentals.
En el projecte hi participen diferents equips europeus: la Forest Research, una agència de la Comissió Forestal del Regne Unit; el Central Science Laboratory, agència del Departament de Mig Ambient, Alimentació i Assumptes Rurals del Regne Unit ; Plant Research International, d'Holanda; el Institute for Plant Protection in Horticulture, d'Alemanya el Plant Protection Service, d'Holanda; el National Institute for Agricultural Research de França; el Department for National and International Plant Health d'Alemanya; el USDA Forest Research and Development dels Estats Units i el IMEDEA, a través del Laboratori de Micologia.
Tal com afirma Eduardo Moralejo, "pronosticar l'establiment d'un patogen a un àrea geogràfica no és una tasca senzilla. Perquè un patogen pugui establir-se és necessari que es donin tres factors: que l'organisme, en aquest cas el fong, estigui present a l'àrea geogràfica considerada; en segon lloc, que existeixin espècies vegetals susceptibles de ser infectades i, finalment, que el procés sigui afavorit per les condicions climàtiques". En efecte, aquests tres factors són els que han contribuït a l'expansió de Phytophthora ramorum a Califòrnia. Però no és l'únic cas: Phytophtora cinnamomi, altra espècie del mateix gènere, va ocasionar greus danys ecològics a Austràlia. Aquesta espècie està relacionada amb la mortalitat de roures detectada al sud-oest de la Península Ibèrica, entre altres àrees. L'investigador Eduardo Moralejo afirma que "de manera coincident, aquestes malalties són provocades per oomicets del genero Phytophtora, totes elles espècies exòtiques, que s'han instaurat en àrees de clima mediterrani". El primer requisit perquè també a Europa pugui desenvolupar-s’hi una afectació massiva dels boscos per part de Phytophthora ramorum s'ha complert. El fong ha estat localitzat en espècies utilitzades correntment en ornamentació i jardineria, sobretot espècies dels gèneres Viburnum i Rododèndron. A l'any 2002 el Laboratori de Micologia del IMEDEA va detectar per primera vegada el fong a Espanya, concretament en centres de jardineria situats a Mallorca. Eduardo Moralejo va poder aïllar el fong en plantes de vivers, assortits des d'Holanda i Alemanya.
Una vegada confirmada la presència del fong, Moralejo afirma que "la possible entrada en contacte del oomicet amb la vegetació natural de la Illa podria donar-se tant per transmissió directa com a través de plantes infectades que creixin en jardins privats. Encara que els rododendros no són espècies esteses a Espanya per la seva inadaptació als sòls calcaris i a les condicions excessivament seques de l'estiu, altres espècies comunes sí són susceptibles de ser infectades. És el cas de l'arbocera (Arbutus unedo) o les espècies de Viburnum, tant les conreades en jardineria com les autòctones de Mallorca, especialment Viburnum tinus, marfull)".
En el Laboratori de Micologia de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats s'ha assajat la inoculació del patogen a diverses plantes autòctones de gran importància en els ecosistemes naturals illencs. L'arboç (Arbutus unedo), la llentiscle (Pistacia lentiscus), el garrover (Ceratonia siliqua), l’aladern (Rhamnus alaternus), i el lligabosc (Lonicera implexa), s'han mostrat susceptibles a l'atac del fong. Les fulles d'aquestes espècies poden quedar destruïdes completament set dies després de la inoculació del patogen. Tampoc els fruits, excepte la garrova, escapen a la malaltia. Per si aquests resultats no fossin ja de per si preocupants, assajos realitzats amb ceps americans i europees de Phytophthora ramorum sobre alzina (Quercus ilex) han donat positiu, sent considerada aquesta espècie a l'actualitat una de les més susceptibles de ser infectades.
Treballar amb un oomicet
Tal com ja s'ha esmentat més amunt, Phytophthora ramorum és un oomicet que normalment es presenta en forma de miceli, és a dir una xarxa de cèl·lules alineades en forma de filaments: les hifes. Els oomicets són comuns en aigües continentals i també en el sòl, on moltes espècies són sapròfites, és a dir es nodreixen de la matèria orgànica en descomposició. En els gèneres Pythium i Phytophthora es troben la majoria d'espècies patògenes.
Presenten un cicle de reproducció asexual a la qual el miceli es diferencia en zoòspores biflagel·lades. La producció de zoòspores depèn de les condicions del mitjà (i de cada espècie). Aquestes zoòspores, si les condicions són favorables, poden donar lloc a un nou miceli o a una zoòspora secundària, que s'enquista i, només quan les condicions ho permetin, donarà lloc a un nou miceli. A la majoria de les espècies el miceli també es pot diferenciar en estructures reproductives masculines i femenines, aquestes últimes proveïdes d'un tub germinatiu. El zigot es desenvolupa en nombroses espores de gran grandària, amb forma semblant a la dels ous (d'aquí el nom de oomicets). Algunes espècies presenten clamidòspores, estructures que s'envolten d'una paret gruixuda i se separen del miceli comportant-se com una espora de resistència.
Segons Eduardo Moralejo, "confirmada la presència de Phytophthora ramorum a Espanya, el seu possible desenvolupament en rouredes i alzinars dependrà en primer lloc de la capacitat que presenti el fong de sobreviure a una sequera estival perllongada, tant en forma de clamidòspora com en forma de miceli a la terra. Dependrà, en segon lloc, del grau de susceptibilitat a ser infectades que presentin les espècies arbustives del sotabosc i, a partir d'aquí, de la capacitat del fong per a produir esporangis a les lesions aèries que hagi provocat en aquestes plantes amfitriones".
Un aspecte fonamental del treball de l'equip del Laboratori de Micologia del IMEDEA és, en el marc del projecte europeu RAPRA, establir les diferents tipologies dels símptomes que sobrevenen després de la infecció de cada espècie pel fong, tant en espècies arbòries com no arbòries. Dit d'altra manera, és en el Laboratori de Micologia del IMEDEA, situat a Esporles (Mallorca), on el fong és inoculat a diferents espècies vegetals per a comprovar l'evolució de la infecció i així tipificar els símptomes que es deriven. Aquesta labor és fonamental per a poder identificar a la naturalesa possibles plantes hostes del fong. Sense aquesta informació prèvia, relativa al tipus de lesions que cal cercar a cada cas, seriosa impossible detectar el patogen.
Així doncs, el treball desenvolupat pel laboratori de Micologia en el marc del projecte RAPRA és el de portar a terme assajos in vitro de patogenicitat del fong sobre espècies característiques dels alzinars mediterranis, dels boscos de laurisilva canària que formen part de les col·leccions de planta viva del Jardí Botànic de Sóller, i a totes aquelles espècies que li són enviades des de diferents punts del continent europeu. Els assajos de inoculació in vitro permeten seguir el procés d'invasió dels teixits vegetals per part del fong a les diferents espècies.
Cal destacar que el Laboratori de Micologia del IMEDEA és un dels pocs en el món que no aborda l'estudi d'aquest tipus de fongs patògens amb tècniques moleculars. La morfologia i les diferents fases del cicle vital, com per exemple la esporulació, són els principals objectius de l'estudi dels investigadors.
El cas de les Illes Balears
Les diferències entre el clima mediterrani californià i el clima de la conca del Mediterrani són significatives segons Eduardo Moralejo i han de tenir-se en compte a l'hora d'analitzar el possible èxit de Phytophthora ramorum en els alzinars mallorquins i balears. Encara que en termes generals la pluviositat d'ambdues àrees geogràfiques són comparables, mentre a les Balears la pluja es distribueix entre els mesos d'octubre i març, a la costa californiana es presenta molt més concentrada en el temps, de desembre a març. De fet, segons Eduardo Moralejo, “hi ha pocs llocs a Europa en els que un alt percentatge de variables climàtiques coincideixi amb les que presenta el clima mediterrani americà, sobretot en termes de condicions de temperatura i humitat".
En el marc del propi projecte europeu RAPRA s'han detectat les àrees del continent que presenten a priori un major risc de desenvolupament del fong a causa del clima. Corresponen a zones de Galícia i alguns territoris de Portugal. Quant a Balears només alguns alzinars especialment humits de la Serra de Tramuntana, en els quals creix el lligabosc, (marfull) (*) (Lonicera implexa, Viburnum tinus (?)), presenten cert risc. En qualsevol cas, el fong no ha estat detectat fins al moment. Sistemàticament el Laboratori de Micologia inspecciona tots els casos de mort estranya d'espècies arbòries en el territori balear, a petició de la Conselleria de Medi Ambient. Fins avui no ha estat localitzat Phytophthora ramorum en aquests espècimens morts, però sí ha estat detectat Phytophtohra cinnamomi, espècie que, com ja s'ha esmentat, es relaciona amb l'elevada mortalitat de roures en el sud-oest peninsular.
(*) Al text es parla de lligabosc (Viburnum tinus), a lloc o banda hi ha un error, el lligabosc és la Lonicera implexa i el Viburnum tinus el marfull. Ambdós presents a certs indrets on encara resta sotabosc d’alzinar a la Serra de Tramuntana.
És /Viburnum timmus/ una altra espècie de marfull? La típica a Catalunya és /Viburnum tinus/.
ResponEliminaDe vegades hi ha espècies o gèneres que tenen noms molt semblants, com si les persones que els van classificar haguessin volgut fer una entremaliadura (per exemple, entre les llagostes de mar hi ha dos gèneres amb nom gairebé idèntic: /Palinurus/ i /Panulirus/)
Nota: poso les barres inclinades per indicar la cursiva; no sé fer servir les etiquetes HTML que em permetrien escriure-ho directament en cursiva.
Ha estat un error meu, es tracta de Viburnum tinus. Gràcies. Ara ho corregiré.
ResponEliminaextremadament interessant Joan Vicenç, això és bestial.
ResponEliminaN'he sentit a parlar de phytophtora i no sabia que era patogen sinó fong de debilitat o sapròfit. De totes maneres, seria interessant esbrinar si aquesta espècie als EstatS Units és autòctona o s'ha introduït, aquí s'ha trobat phytophtora (no sé si des de fa poc o no) i és possible que no estiguem parlant de la mateixa espècie, a vegades fongs que són idèntics visualment corresponen a una altre espècie i a un altre grau de patogeneïtat.
Aquí tinc constància que també s'està treballant amb roure americà i altres espècies americanes....
AL LORO, que hi ha fongs bestialment perillosos...
Faré una ullada al document que has penjat.
Salut!
val, m'he emocionat abans d'hora, o sigui que phytophtora és exòtica...
ResponEliminaPer altra banda, se'm fa extrany que no utilitzin tècniques moleculars. Així mateix, també ho considero un gran mèrit perquè és una feina molt molt molt difícil i fins i tot, arriscada, perquè és possible que no hi hagi diferències entre una espècie i l'altre. Aquestes grans similituds morfològiques passa amb moltíssim gèneres com Fusarium sp.
Bravo Joan Vicenç
per cert, algú sabria dir alguns gèneres del possible fong que afecta a l'alzina de la foto que tinc aquí?
ResponEliminaUn article excel.lent, Joan Vicenç. Gràcies per informar-nos. Desconeixía aquesta nova plaga de fong. Estaré atent a veure si afecta els arbres de la Serra de Tramuntana.
ResponEliminaA Sóller el fong més destructiu és l´Armillaria mellea, que cada any mata milers d´arbres als horts. Només fa una setmana que em va matar un pistatxer d´uns 25 anys. En pocs dies va passar d´estar ben verd a estar totalment sec. Cada any, juntament amb el banyarriquer, em maten entre mitja dotzena i una dotzena d´arbres, arbusts i lianes. Quan veig que una espècie d´arbre és molt susceptible a aquest fong, simplement ja no el sembr més. Hi ha també arbres ben resistents que els puc sembrar al mateix lloc on acaba de morir un altre arbre per l´atac de l´Armillaria i propera perfectament. És el cas de l´arbre mundani, Acrocarpus fraxinifolius. És tant resistent a la majoría de plagues, que inclòs una branca arrabassada per una gran nevada fa uns 6 anys i que vaig aficar dins la terra al mateix lloc on el fong ja m´havia mort un eucaliptus, una savina mallorquina, un roser i una cucurbitàcia perenne mexicana, Sequium edule o Chayote, passats 22 mesos va arrelar, va brostar vigorosament i ara mideix uns 5 metres.
http://www.jardin-mundani.com/Cat/Armillaria.htm
Bon dissabte a tots: Joan
Gràcies per els comentaris, Lectora corrent, Chesnut, Joan.
ResponEliminaJoan, aquest Acrocarpus fraxinifolius, és el que dona nom al teu jardí. Mundani, d'on ve aquest nom?. Aquest arbre és originari de la Índia, no és vera?.
Desconeixia que l'armillaria fos tan letal. Al manco al seu hàbitat silvestre els seus efectes no són tan devastadors, vull dir que peguen aquí i allà, normalment alzines i crec que aquestes no moren sobtadament.
Per altra banda l'Armillaria mellea es comestible i de bon sabor, crec.
Armillaria mellea és contradictori límit: hi ha gent que el tolera bé, però per a d'altres és un bon purgant. Si no sabem de quin grup som, s'ha d'anar provant en petites dosis.
ResponEliminaArmillaria mellea és contradictori límit: hi ha gent que el tolera bé, però per a d'altres és un bon purgant. Si no sabem de quin grup som, s'ha d'anar provant en petites dosis.
ResponEliminaHi ha un fong, 'trichoderma',que es competidor de l'armillaria i que fins i tot el parasita. A lo millor per aixo es mes virulent en jardi on no te competidors que en el seu habitat natural.
ResponEliminaEfectivament, Joan Vicenç, l´arbre mundani és una lleguminosa arbòria tropical procedent de la India, Birmania, Malasia, etc... Com que és l´arbre més alt, més esponerós i més exòtic vaig posar el seu nom al meu jardí.
ResponEliminaTeniu raó en que hi ha persones que no toleren els bolets d´Armillaria mellea. Jo en som un. Quan vaig comprar l´hort de tarongers, em vaig posar tot content quan vaig veure bolets d´Armillaria a kilos per totes les marjades i vaig llegir a una Guía de bolets que era bon comestible. Com que sempre m´ha agradat tastar menjars exòtics i rars, vaig collir uns quants bolets ben tendres i me´ls vaig cuinar amb llom, alls i tomàtiga. Varen ser deliciosos. Un parell d´hores després de fer la vega de bolets vaig començar a tenir mal de ventre i vomitera, vaig rebentar amb una diarrea feresta, vòmits, i unes rampellades de mal de panxa que em pensava morir-me. Vaig estar 4 ò 5 dies malalt, em vaig posar groc com si tengués hepatitis i tot lo que menjava feia gust de la puta Armillaria. Em va servir de lliçó. Després em vaig fitxar que on creixíen bolets els arbres que hi havía aprop es moríen un any o dos després i així successivament com si la plaga s´extengués com una taca d´oli. Em va matar albercoquers, pruneres, cirerers, figueres, melicotoners, xirimoiers, pistatxers, pomeres, rosers, mangos, moreres, tamarells, thuies, parres, savines, etc...També vaig veure que hi havía arbres i arbusts que resistíen perfectament l´atac d´aquest bolet maligne, com per exemple els guinders, que des d´aleshores faig servir com patrons per a empeltar-hi damnut mudes de cirerer. Tampoc ha atacat cap de les alzines, roures, fleixos, murteres, garrovers, til.lers que tenc sembrats. A un clot que ja s´hi havien mort un "pomelo" i un taronger hi vaig sembrar una Robinia "Casque rouge" i va tan bona que en pocs anys ha tornat un arbre esponerós.
Bona nit a tots: Joan
(Si no us sap greu, me'n torno cap al camp de sanitat...).
ResponEliminaEl gènere Armillaria també té tela. Als Pirineus també s'està observant molts avets morts. Hi ha 2 teories, que els avets que s'estan morint són aquells més vells que precisament es van deixar com a arbres semillers, i l'altre teoria és per la sequera. Sigui com sigui, ambdos fenomens han facilitat l'expansió de patògens, Armillaria ostoyae, Armillaria Cepistipes i sobretot Heterobasidion sp.
Amb això vull dir que els patògens que cal vigilar molt d'aprop i amb els quals hi ha d'haver una legislació dura són els exòtics. Pels "autòctons" no em preocupa massa, la majoria dels patògens aquí no són perillosos sempre i quan l'arbre no estigui dèbil. Dic això perquè que molts patògens començin a extendre's perillosament només significa una cosa: Els boscos estan susceptibles i dèbils. LLavors la pregunta és: Com l'home pot evitar això? Com l'home pot "enfortir" al bosc? En aquest cas, jo crec que l'home pot contribuïr a la millora de salut dels boscos sense canviar el clima, putser la pregunta és: Interessa? Estaran disponibles les eines i els recursos per fer la feina ben feta?...