Més sobre les cabres

Les cabres i el futur del nostres boscos

Quina és la importància de la cabra a l’economia balear? Encara que sembli un acudit, no ho és. Massa vegades se n’ha parlat i tantes més no se n’ha fet cas: les cabres són el principal element de desforestació i desertització del nostre ecosistema forestal mediterrani. Per tant també del nostre paisatge. Ja no és només l’efecte herbívor i exterminador sobre gran quantitat de plantes de sotabosc de l’ullastrar i alzinar, les incursions en terrenys agrícoles, especialment d’oliverars i ametllerars són de cada vegada més freqüents, provocant una enorme frustració als seus propietaris.

Molts indrets forestals de Mallorca han vist desaparèixer de la seva comunitat vegetal plantes com el marfull (Viburnum timmus), l’arbocera (Arbutus unedo), el llampúdol (Rhamnus alaternus), l’orenga (Origanum vulgaris), el ginebró (Juniperus oxydedrus) etc. Les seves alzines, pins i ullastres són castigats sense aturall als seus brots i fulles o amb la pell pelada dels seus troncs a cop de barram.

Aquest escenari, semblant a gairebé tota la Serra de Tramuntana i de Llevant, és molt vulnerable en front de freqüents episodis de sequera que a la vegada poden activar l’efecte de plaga en certes poblacions d’insectes, com pugui se el cas del banyarriquer (Cerambyx cerdo).

Si bé és cert que en el darrer mig segle la reforestació ha estat i és molt important a resultes de l’abandonament de l’explotació forestal, a més de l’agrícola i ramadera de muntanya, també ho és que en aquest mateix període l’alzinar segueix empobrit. La manca de regeneració de bosc i sotabosc per llavor ens deixa unes alzines procedents de tanyades i degenerades genèticament, gairebé fossilitzades en la seva manca de creixement. Banyarriquerades gairebé totes per la facilitat del cerambícid de moure’s en un bosc desert de sotabosc i per tant també de depredadors. Un bosc afeblit a causa del seu menor grau d’humitat relativa i majors temperatures. No es pot actuar sobre els peus afectats, s’ha d’actuar sobre el conjunt. S’ha de millorar l’alzinar com ecosistema, eliminant les causes de la seva degradació, ara mateix a mercè de l’hegemonia de les cabres.

A les voreres del mar mediterrani la cabra ha precedit la desertització de les seves muntanyes. Aquí encara hi som a temps. Ens hem de demanar, però, si la vulnerabilitat dels nostres ecosistemes es veuran encara més perillosament augmentada a causa del canvi climàtic o de la crisi econòmica. Si pensam que en època de benaurança el camp i la muntanya han estat oblidats a l’hora de pressupostar les partides de gestió, què no s’ha d’esdevenir per aquests indrets en època de vaques flaques?

Sovint els governs s’omplen la boca amb paraules com medi ambient, sostenibilitat, valor del paisatge, amor a la natura.... però la realitat mostra un panorama d’abandonament de l’agricultura i ramaderia de muntanya. Oliverars, figuerals, horts que desapareixen baix la reconquesta de la vegetació silvestre, marges esboldregats, arquitectura popular en ruïnes, fonts, basses, pous i síquies seques, xaragalls ofegats, antics camins que desapareixen.... I la cabra que ho domina tot, ensenyorida del medi natural que hem abandonat, que hem menyspreat. Aquest és el panorama i el futur encara pot ser més trist.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró agost 08