Sóller
El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.
(Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)
Unes fotos magnífiques, Joan Vicenç. Te felicit. Es poema ja no m´agrada tant, el trob massa enrevessat. No m´agrada aquesta poesía que no enten ni s´autor.
ResponEliminaBones tardes: Joan
Gràcies, Joan, les fotos estan fetes des de un helicòpter, en vaig fer més però no he volgut abusar. Ja les aniré posant. A mi m'agrada el poema.
ResponEliminaSalut