dijous, 17 d’abril del 2008

Eixermes i aniquilacions

Autopistes guapes
o quan l’entorn és l’enemic


Qualsevol usuari de les autopistes de Mallorca ha pogut comprovar com s’esmerça l’administració competent en contractar un vertader exèrcit d’operaris amb desbroçadores per segar l’herba de les voreres . La sensació de que s’està permanentment al cas del manteniment de la zona enjardinada de les autopistes queda ben palesa, la superfície objecte de tanta cura és enorme, així com ho deu ser també el seu pressupost.

Sense fugir del tema i per qui no ho sàpiga, a Mallorca hi ha un gran nombre d’aficionats a la botànica, naturalistes diversos, fotògrafs de natura, gent respectuosa amb el medi natural o simplement amants del passejos a fora vila per camins tranquils entre flors, abelles, papallones o ocells. Aquests camins que són, al nostre àmbit mediterrani, densa i ricament poblats d’espècies botàniques i de fauna diversa, són tractats com a zones enemigues per a l’administració i per tant a combatre amb els herbicides més virulents. Un exemple, entre tants, és el de la carretera d’Alaró a Lloseta per la costa de Tofla. Fa partió amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i en aquest temps és utilitzada majoritàriament pel turisme en bicicleta.

Als qui ens agrada com jo la vegetació natural vora els camins, i que també pagam impostos, tenim dret a demanar que la Conselleria de Medi Ambient avaluï l’afectació d’aquestes accions, que no les permeti dins i vora els Espais Naturals Protegits, que en realitzi inventari botànic i faunístic, que exigeixi una eixerma selectiva ben realitzada amb el personal i maquinària més adient, que permeti en definitiva la presència de plantes que ens embelleixen la vida i que potser també ens ajuden a guarir-la quan està malalta. Ah, i segur que el turisme que en visita també ho agrairà.

Quan a les autopistes potser la desolació d’un paisatge ressec al pas dels herbicides quedaria més adient amb la seva essència i estètica de menyspreu a l’entorn. I no don idees. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró a 17 d’abril de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.