Eivissa es disputa amb Burjassot l'origen d'aquest arbre en la seva varietat bordissot
A les Pitiüses existeixen vint varietats de figuera, segons el polèmic estudi
L'origen de la figuera negra en la seva varietat bordissot ha aixecat polèmica i té preocupada a part de la població de Burjassot, localitat valenciana que considera aquest tipus de figa com propi. El grup municipal del PP en aquest poble ha presentat una moció a la qual sol·licita a l'equip de govern que realitzi un estudi botànic i històric perquè la bordissot pugui ser declarada varietat autòctona, després de conèixer un estudi de l'antic Consell Insular d'Eivissa i Formentera que la considerava autòctona eivissenca. El PP de Burjassot vol que la Universitat de València realitzi un informe i que la Generalitat Valenciana tingui en compte el resultat d'aquestes investigacions i la documentació existent sobre aquest tema per a certificar l'origen de la bordissot. L'estudi que cita aquesta varietat com pitiüsa va ser presentat pel llavors conseller insular d'Agricultura, Pep Mayans, al març de l'any passat. Es tracta d'una investigació elaborada mitjançant una beca pagada amb fons del programa Leader Plus. Aquest estudi constatava que a Eivissa existeixen vint varietats autòctones de figueres, altres tantes d'ametllers, set de pebrots, tres de tomàquets, etc. Segons aquest estudi, les varietats de figues autòctones pitiüsos són: blanca, bordissot negre, verdal, coll de dama blanca i negra, martinenca, julia, platana, morisca, alcudia, coa, oriola, cameta, albucó, rojal, sarrona i blanca poma, entre altres. Pep Mayans explica: "El que vam fer va ser un treball de base científica que pot servir per aconseguir que aquesta varietat sigui declarada autòctona. Es va fer un gran treball de camp i defensaré sempre que és un bon estudi, perquè si no, no s'hagués becat al seu autor. Evidentment cal defensar el d'aquí, i si ens fiquem en aquesta lluita, ja veurem qui aporta més base científica". Els estudis subvencionats pel Leader Plus es van realitzar a partir d'entrevistes a agricultors, membres de cooperatives i experts que podien aportar informació rellevant amb la finalitat de descriure i determinar les varietats oposades, segons va explicar Mayans durant la presentació dels mateixos. En aquest acte es va fer també èmfasi en la idoneïtat d'aquestes varietats per al cultiu ecològic per estar molt adaptades a les condicions locals i es destacava la possibilitat de realitzar amb elles pa de figa o melmelades de figa de qualitats superiors als de cultiu tradicional. La portaveu del PP a Burjassot, Cristina Subiela, afirma que existeixen evidències que en el municipi creixia una varietat de figuera caracteritzada per el seu "color morat, la seva carn grossa, aquosa i les seves grans fulles verdes". Assegura que hi ha constància que el Papa Calixto III i San Juan de Ribera consumien aquestes figues. Aquesta formació ha demanat que el govern valencià realitzi els tràmits necessaris davant el Consell per a evitar que la figuera sigui declarada autòctona de la illa d'Eivissa i se salvaguardi el nom de Burjassot associat a aquesta varietat.
Raquel Sanchez. Eivissa.
Aquest article m´ha fet molta gràcia. No he pogut evitar esclafir de riure. Sa veritat és que tant sa figuera Burjassot negra valenciana com sa Bordissot negra eivissenca son ambdues sa mateixa varietat. Per pura lògica es nom Bordissot pareix una mala pronunciació de Burjassot, però també podría venir de sa forma despectiva de BORDA --->BORDISSOT (equivalent a bordota, de mala casta), però aquesta apreciació pejorativa xoca de front amb s´excel.lent qualitat de ses figues bordissot negres, amb sa seva típica goteta de mel a s´ull, que indica an ets ocells que ja és madura, per a que la se mengin i espargeixin ses seves llavoretes enfora de sa mare. Com tots ja sabeu, s´origen de totes ses varietats de figuera és una mutació espontània i sa posterior hibridació entre figueres mutants. De ses llavoretes defecades pets ocells neixen figueres mascles (cabrahigos, en castellà), figueres hermafrodites (semi-cabrahigos), figueres femelles pures (ses famoses figueres d´Esmirna, que necessiten ser fecundades amb so pol.len d´un "cabrahigo", transportat per s´avespeta Blastophaga psenes) i finalment figueres femelles partenocàrpiques (totes ses figueres cultivades a sa regió mediterrània occidental, capaces de madurar ses figues sense fecundació, com sa Bordissot negra, encara que normalment son fecundades per s´avespeta i duen llavoretes fertils). A California ets agricultors estàn rabiosos perque s´enduen estaques de ses nostres figueres, les arrelen, creixen unes bones figueres, els fan uns bons esplets de figues, pero no tenen llavoretes i son molt insípides, ja que allà no hi viu s´avespeta Blastophaga psenes i ses figues maduren bé pero s´absència de llavoretes els resta aroma i es tipic gustet a ametlla torrada de ses llavoretes quan son esclafades per ses dents dins sa boca. Ho sé perque un nordamericà fanatic de ses figueres m´ho va explicar. Ets enginers agronoms i es genetistes vegetals d´USA han fet de tot per a aconseguir figues amb llavoretes, inclosa s´introducció de s´avespeta, però han fracassat estrepitosament.
ResponEliminaSalut a tots: Joan
Gràcies per aquest excel·lent comentari. JV
ResponEliminaNo sabia tantes coses de les figues... I això que m'agraden molt: em farien mal de tantes que en menjaria.
ResponEliminaGràcies per la informació.
En realitat hi ha tan poques possibilitats que la Bordissot o Burjassot siguin originàries del País Valencià con d'Eivissa. Aquest tipus de figa existeix i és molt apreciat a França i també a Italia. El nom sembla tenir origen frances i ha estat la similitut amb el de la localitat Valenciana el que els fa gastar-se diners amb estudis encarregats a la Universitat de València per demostar que allí hi era primer, cosa que és com a mínim dubtòs que s'aconsegueixi
ResponEliminavol dir que reneguen del català i ara han de tirar doblers per una raça que putser vé de Cafarnaum. Aquestos sí que necessiten un bon verdang per les cuixes!
ResponEliminavol dir que reneguen del català i ara han de tirar doblers per una raça que putser vé de Cafarnaum. Aquestos sí que necessiten un bon verdang per les cuixes!
ResponEliminali agradaria intercanviar alguns esqueixos de figuera? Jo visc als EUA i tenen diversos grans varietats que puc compartir amb vostès i m'encantaria provar el teu. el meu correu és ediblelandscaping.sc @ gmail.com Gràcies Miro endavant a sentir darrere de vostè
ResponElimina