MATÍAS VALLÉS
La irreversibilitat del canvi climàtic queda palès en l'existència de 24 milions de pàgines de Google consagrades a la versió anglesa d'aquest epígraf, climate change. Ha aconseguit superar en dos milions d'esments a Madeleine, la penúltima catàstrofe global. No obstant això, poques vegades s'haurà registrat una absència de correlació tan flagrant entre la magnitud d'una amenaça planetària i les respostes dissenyades per a contrarestar-la. Alertats segurament pel cercador d'internet, la majoria de governants -Bush, Sarkozy- han proclamat a l'escalfament global com la prioritat absoluta de la seva gestió. A continuació, no han pres cap decisió digna de ser anotada.
Si la paràlisi política davant el canvi climàtic es produeix en ple reescalfament de Google, quines calamitats comportaria un refredament de la sensibilitat electrònica sobre l'assumpte. Encara que la commoció global entorn d'un problema ho converteix en real per artificiosa que sigui la seva implantació, la viceversa no es compleix amb igual fidelitat. És a dir, en esfumar-se la preocupació no desapareix l'amenaça. Mancant desxifrar si el bombardeig d'informacions sobre l'escalfament de la Terra contribueix a accentuar-lo, existeix el risc que la població deserti dels deserts i es contagiï de la "fatiga climàtica". Aquest fenomen perllonga la "fatiga de la compassió", que no es refereix a la abúlia davant les tragèdies humanes, sinó a la síndrome del ciutadà aclaparat per la sobredosi de causes nobles en les quals bolcar-se.
Excepció feta del cosí de Rajoy, els ciutadans occidentals estan perfectament informats -i espantats, un efecte inseparable del modern concepte d'informació- dels riscos implícits en el canvi climàtic. Aquesta onada de presa de consciència contrasta amb el percentatge ínfim de persones que han modificat apreciablement els seus comportaments, d'acord amb el valor que elles mateixes atorguen a l'amenaça. A la pràctica totalitat de països augmenten els desplaçaments amb cotxe i amb avió. També s'ha disparat el consum energètic. Encara que sempre es pugui recaptar una fórmula per a detectar efectes benèfics, quedaria neutralitzada per l'augment global de la demanda, associada als increments demogràfics.
Almenys, encara no s'ha instal·lat el cinisme majoritari de declarar que els efectes benèfics del canvi climàtic poden avantatjar a les seves malediccions, pel que procedeix esperar i veure. En el clàssic dilema psicològic entre lluitar o fugir davant un perill, s'ha imposat la raonable reacció de la fugida, però en direcció cap a la catàstrofe. Mentre la humanitat anònima s'esforça per trobar una destinació honorable per a les borses de plàstic, els grans consumidors d'energia -Al Gore, Leonardo di Caprio- s'han llaurat una llegenda de rapsodes i santons de l'agonia planetària. La solució a tan dramàtica cruïlla haurà de ser miraculosa, els efectes secundaris de totes les propostes empitjoren la situació de partida. Els signes ominosos segueixen refermant, mancant que ho faci la pluja i no sempre en sintonia amb els titulars. Barcelona es troba a punt de rebre aigua en vaixells, un servei troglodític i contrari a qualsevol hipòtesi sobre el creixement racional. Sense concentrar-se en una geografia concreta, mesures pintoresques com la citada -que no fan sinó atiar el problema, donat la despesa en combustible per a transportar el líquid element- s'aborden amb independència de l'augment de la població. Encara que el canvi climàtic amida la petjada del ser humà sobre el planeta, aquest s'enriqueix diàriament amb 200 mil éssers humans. Cada sis mesos, cal acomodar a la Terra a un nou contingent que equival al nombre d'habitants d'Espanya. Conciliar aquest ritme amb una millora de les condicions climàtiques desafia a les lleis de la lògica.
Per a conciliar la urgència d'un apocalipsi permanent amb la fatiga de l'audiència quan aquest anunci ominós no se substància i la seva difusió perd manxa, hauria d'establir-se una rotació de les plagues en mesos alterns. En cas contrari, pot ocórrer que el canvi climàtic es precipiti sobre el planeta una setmana que hagi estat relegat a la secció anecdòtica dels telediaris.
Foto: JVLilloColomar
bona reflexió!
ResponEliminaA veure si vaig bé...
El sistema només pot caure després d'una perturbació. Aquesta molt probablement serà directament originada per un canvi en el clima. El canvi climàtic posarà en evidència aquest sistema principis dels quals són incompatibles amb milers de lleis naturals, en altres paraules, es veia venir.
El clima generarà un efecte dòmino senzillament perquè és el motor del planeta. Com que el clima és condicionant fins i tot per anar a cagar, l'efecte domino serà a nivell social, econòmic, polític etc... Tocar aquests tres àmbits pot significar:
-revolucions, violència i caos urbà.
-Destrucció del sistema capitalista i molta fam.
-Guerres.
(Tot això respectivament)
Aquesta vegada sembla que no hem caigut a la trampa del temps però tot i això, no ha hagut reaccions. Tot i haver percebut el problema fa temps, les reaccions han estat ridícules.
Això és perquè el sistema no ha estat abolit o canviat. Les reaccions han anat encarades a fer pinzelladetes i no pas a derrocar el sistema capitalista perquè els sistemes només són derrocats quan "peten", les solucions han estat típiques dels polítics.
La solució real al problema era carregar-se el capitalisme però sembla que serà el problema el que es carregarà el capitalisme, amb la diferència que també pot ser que es carregui tot el demés.
Segurament tothom tenia por que la solució fos pitjor que el problema i per això no s'ha aplicat la solució real, aviat ho veurem.
Hem escollit deixar baixar el carro en comptes de posar-li pals a les rodes.
El tema de la superpoblació és també interessant perquè ningú en fa cas. Això es podria haver solucionat de bon principi però no, hauran de ser les consequències d'aquest problema les que ho solucionaran i segurament no seràn agradables.
El més curiós de tot és com l'home ha seguit el mateix model de creixement que un organisme "r", els organismes considerats menys evolucionats del planeta. Això significa que un porc senglar és més evolucionat que un homínid.
La sort que té l'ésser humà és que té molta capacitat d'adaptació i probablement el canvi climàtic faci un efecte de regulació de poblacions, això si, no serà pas bonic de veure....
Evidentment els canvis seràn també en tots els àmbits que pogueu imaginar.
La llàstima de tot plegat és que haurem enviat a pendre pel sac uns quants mil·lions d'història evolutiva del planeta entre altres milers de coses. Tot plegat per viure més i "millor", o millor dit, diguem-li viure diferent.
D'alguna manera farem el mateix que feien els meteorits milers d'anys enrere, segurament la població humana i els seus impactes són com un gran meteorit.
A més, ni a l'altre barri estarem tranquils perquè segurament molts de nosaltres serem maleïts pels homínids del futur.
Osti, ara que ho he llegit putser sembla un pèl catastrofic no?
La premsa d'avui: els G7 demanen a la OPEP que augmentin la producció de petroli.
ResponEliminaDona-li el nom que vulguis. Això farà figa i serà damunt la gent més pobra del planeta. Tanmateix no en quedarem indemnes els del Nord.
Com s'ha pogut arribar a aquest punt...
ResponElimina