Biocombustibles, un mal remei conscient?

Els anomenats biocombustibles agreugen el canvi climàtic

Els científics han donat dades irrefutables que indiquen que els biocombustibles podrien ser una de les majors estafes ambientals, ja que realment agreugen l'escalfament global afegint a les emissions d'origen humà el diòxid de carboni al que suposadament posen fre.

Dos estudis distints publicats a la revista Science mostren que el cultiu de biocombustibles actualment realitzat per a produir alternatives “verdes” als combustibles fòssils basats en petroli emeten més diòxid de carboni a l'aire del que poden absorbir les plantes conreades.

Els científics han descobert que, en el cas d'alguns cultius, per a saldar el “deute carbonífer” causat pel seu cultiu inicial seria necessari conrear-los diversos segles. Aquests costos ambientals no tenen en compte cap altra destrucció addicional en l'entorn, com la pèrdua de biodiversitat causada per tractaments de compensació de la prístina selva tropical.

“Tots els biocombustibles que actualment anem a utilitzar causen destrucció de l'hàbitat natural, ja directa, ja indirectament. L'agricultura global està produint ja aliments per a sis milions de persones. La producció de biocombustibles basats en aliments també requerirà que es destini encara més terra a l'agricultura”, diu Joe Fargioine, de l'organització d'EEUU per a la conservació dels recursos naturals i director d'un dels estudis. Els científics realitzaren el tipus d'anàlisi que s'està perdent en el fragor de l'incentiu irreflexiu dels biocombustibles fomentat per les polítiques dels Estats Units i Europa, els proponents de les quals han estat entusiastes de les virtuts dels biocombustibles com alternativa verda als combustibles fòssils utilitzats per al transport.

Ambdós estudis examinaven quina quantitat de diòxid de carboni s'emet quan es converteix un tros de terra en camp de cultiu de biocombustible. Han descobert que, per exemple, quan es converteixen les torberes indonèsies en plantacions d'oli de palma es necessiten 423 anys per a saldar el deute carbonífer. El següent pitjor cas és quan es tala la selva forestal del Amazonas per a convertir-la en camps de soja. Els científics han descobert que es necessiten 319 anys de fabricació de biodièsel de la soja per a cancel·lar el deute carbonífer causada per la tala d'arbres en el lloc original. Els científics calculen que tals conversions de la terra per a conrear blat de moro i canya de sucre per al biodièsel, o oli de palma i soja per al bioetanol, emeten entre 17 i 420 vegades més carbó que el que s'estalvia anualment amb la substitució de combustibles fòssils.

“Aquesta investigació examina la conversió de terra per a biocombustibles i es demana si val la pena. ¿És major el carboni que es perd per a convertir boscos, praderes i torberes que el que s’«estalvia» utilitzant biocombustibles en lloc de combustibles fòssils?”, es pregunta el Dr. Fargione. “I, sorprenentment, la resposta és no. Aquestes àrees naturals acumulen molt carboni, de manera que la seva conversió en terres de cultiu redunda en tones de carboni emeses a l'atmosfera”, diu.

La demanda de biocombustibles està destruint l'entorn d'altres maneres. Per als grangers americans, per exemple, acostumats a alternar soja i cultius de blat de moro, la demanda de biocombustible ha significat que ja no conreïn blat de moro. Com a resultat, els grangers brasilers estan talant boscos per a conrear soja per a fer producció a curt termini.

“En la recerca de solucions al canvi climàtic hem d'assegurar-nos que el remei no sigui pitjor que la malaltia”, diu Jimmie Powell, membre del consell científic de l'organització per a la conservació dels recursos naturals. “No podem permetre'ns ignorar les conseqüències de la conversió de terres en camps de cultiu de biocombustibles. Això significa que no podem promoure sense voler alternatives de combustible pitjors que els combustibles fòssils per a la substitució dels quals estan dissenyades. Aquests descobriments haurien d'incorporar-se a l'avanç de la política d'emissions carboníferes”, ha dit el Dr. Powell.

La Unió Europea ja té segones intencions sobre la seva política dirigida a l'estímul de la producció de biocombustibles. Stavros Dimas, comissari de la UE de medi ambient, va admetre el mes passat que la UE no va preveure el conjunt de problemes ambientals generats per l'objectiu europeu d'obtenir el 10% del seu combustible de transport de substàncies vegetals.

El professor John Pickett, director del recent estudi sobre biocombustibles encarregat per la Royal Society, ha dit que, encara que puguin jugar un paper important en la reducció de gasos d'efecte hivernacle del transport, és important recordar que un tipus de biocombustible no és igual a un altre. “L'estalvi de gas d'efecte hivernacle que pot proporcionar un biocombustible depèn de com converteixin les terres i es realitzin els cultius i de com s'utilitzi el biocombustible.” “Atès que els biocombustibles estan entrant ja en el mercat mundial, serà vital aplicar criteris de certificació de carboni i sostenibilitat per a la valoració dels biocombustibles, a fi de promoure aquells que siguin bons per a la gent i el medi ambient. Això ha de fer-se a escala internacional, perquè no ens limitem a transferir els potencials efectes negatius d'aquests combustibles d'un lloc a un altre.

” El professor Stephen Polasky, de la Universitat de Minnesota i autor d'un dels estudis publicats en Science, diu que els incentius actualment emprats per a fomentar que els grangers conreïn terrenys per a biocombustibles no consideren el balanç carbonífer del cultiu. “No tenim incentius correctes perquè els propietaris de terra són recompensats per produir oli de palma i altres productes, però no per gestionar carboni. Això crea incentius per a una explotació excessiva de la terra i pot tenir com resultat a llarg termini l'increment d'emissions de carboni.”

Steve Connor és l'editor de la revista Science.

Per a més informació: