El Roure del Giol
·
El Roure del Giol fou declarat arbre monumental protegit
per l'Ordre de 19 d’abril de 1991 del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
·
Nom de l’arbre: Roure del Giol.
·
Localització:
Indret: Santa Coloma Sasserra.
Terme municipal: Castellcir.
Comarca del Vallès Oriental.
Quadrícula UTM: DG 3127.
·
Número d’identificació: 41.055.01.
Espècie: Roure martinenc (Quercus humilis).
·
·
Arbre de miracles i meravelles
·
·
Com el roure de les muntanyes
Era una generació forta com el roure
de les muntanyes,
els penyals altius que s'alcen,
com els gegants de les rondalles,
envoltant les valls amagades,
el sord repicar de les campanes.
Homes i dones insistents
en llur fantasmal presència,
torxes il·luminant el camí,
foragitant el mal,
gegants adormits en el rocam
que ens empresona,
fets paisatge,
silenciosos habitants d'aquests boscos
urulls de fades i dimonis,
retornant en cada primavera
des del mercuri dels espills.
Miquel López Crespí
(Sa Pobla, Mallorca 1946)
·
· Fotografies de Anna Martí i Guitart ·
·
·
El Roure del Giol fou declarat arbre monumental protegit
per l'Ordre de 19 d’abril de 1991 del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
·
Nom de l’arbre: Roure del Giol.
·
Localització:
Indret: Santa Coloma Sasserra.
Terme municipal: Castellcir.
Comarca del Vallès Oriental.
Quadrícula UTM: DG 3127.
·
Número d’identificació: 41.055.01.
Espècie: Roure martinenc (Quercus humilis).
·
·
Arbre de miracles i meravelles
Diu la llegenda que a finals del mes d’abril de l’any 1231, Sant Antoni de Pàdua va fer un viatge d’urgència de Pàdua (Itàlia) a Coimbra (Portugal) cavalcant un esplèndid cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l’arcàngel Sant Miquel. En aquest ràpid viatge només es va permetre una baixada a terra per descansar, a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, a Castellcir, on a l’empara del gran roure del Giol es van succeir grans miracles i meravelles.
··
·
Com el roure de les muntanyes
Era una generació forta com el roure
de les muntanyes,
els penyals altius que s'alcen,
com els gegants de les rondalles,
envoltant les valls amagades,
el sord repicar de les campanes.
Homes i dones insistents
en llur fantasmal presència,
torxes il·luminant el camí,
foragitant el mal,
gegants adormits en el rocam
que ens empresona,
fets paisatge,
silenciosos habitants d'aquests boscos
urulls de fades i dimonis,
retornant en cada primavera
des del mercuri dels espills.
Miquel López Crespí
(Sa Pobla, Mallorca 1946)
·
· Fotografies de Anna Martí i Guitart ·
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.