La desídia dels gestors de la jardineria
i la mort lenta dels arbres
i la mort lenta dels arbres
Per retallar la gespa dels espais on la segadora no arriba, l’acció de manteniment que malauradament en mols casos s’aplica és utilitzar l’esbrossadora que, amb el fil de nailon, fereix als arbres reiteradament. Això sí, la gespa és segada. No trobo un motiu tècnic que ho justifiqui.Com tampoc trobo un motiu econòmic o de medis humans i materials que excusi aquest procediment.
Els efectes son visibles, coneguts, previsibles.
Documents i publicacions com:
‘Plecs de prescripcions tècniques de manteniment ...’ , ‘Plans de manteniment dels municipis ...‘, NTJ (Normes Tècniques de Jardineria.) ho deixen ben clar:
Sense la gespa al voltant dels troncs, l’esbrossadora ja no és necessària ...., com tampoc ho ha estat mai el flagel del seu fil a l’escorça del coll de l’arrel dels arbres.La supervivència de l’arbre està més garantida. El patrimoni, actual i futur, del nostre arbrat també.
Aplicar els procediments adequats és ser eficaç i és ser competent i és fàcil.
Cert és que, els gestors del manteniment i conservació dels nostres parcs i jardins, tenen aquets coneixements i no cal il·lustrar-los al respecte.
Però, també, és cert que la potestat de decidir és d’ells; doncs els jardiners i/o operaris fan allò que els caps els indiquen.
Els jardins i els parcs son el mirall dels serveis en jardineria que empreses, entitats i organismes gestionen i realitzen en els nostres municipis.
A les hores, quin és el motiu? Què justifica aquest procedir? Potser, veient la imatge hi trobeu una justificació millor.
Núria PidelaserraEnginyera Tècnica Agrícola
·
He trobat aquest blog per casualitat i m'agradaria saber si em podrieu ajudar a trobar planter o empelts de dues varietats de pomes que m'agradaria recuperar. En primer lloc, les pomes camoses i en segon lloc, les pomes tíes (petites, vermelles i molt àcides).
ResponEliminaEm podeu respondre a vmoline@telefonica.net
Moltíssimes gràcies per endevant.
Salut
Aquesta mena de coses tenen diverses explicacions:
ResponEliminaMolts treballadors de jardineria no tenen cap mena de formació.
Cada vegada més es busca l’empresa i l’opció més barata.
Alguns tècnics responsables no vigilen res.
Molts dirigents i polítics responsables imposen els seus criteris particulars per sobre dels jardiners.
Cert és que molts treballadors no tenen formació, però per això són els més 'mandats' i els meyns crítitcs. I també per això el pròpi escrit ho deixa ben clar:
ResponElimina'és cert que la potestat de decidir és d’ells(referint-se als gestors); doncs els jardiners i/o operaris fan allò que els caps els indiquen'.
L'opció més barata és molt discutible, doncs, no és més barat delimitar la gespa que talar, extreure la soca, comprar i transportar un arbre nou i plantar-lo i mantindrel fins com el que lentament s'ha matat?
I, per últim responsables, politics, dirigents responen sòls a la opinió publica. Doncs, creem cultura i opinem.
1. l'entrecavada que va el manobre és temps perdut.
ResponElimina2. l'arbre que veim, resisteix un professional amb una esbrossadora.
3. en les etapes anteriors és diferent i molt més delicat, i bastaria colocar al voltant del tronc un tub de plàstic (amb una regata) d'un pam d'alt, aleshores el fil pegaria al plàstic.
4. els sous que solen cobrar els que manegen desbrossadores no son de professional.
5. els gestors de la cosa pública que conec, ho són per causes alienes a la professió.
6. la jardineria no és una professió normal, ni gens valorada.
7. no tenim cultura de jardineria.
Tens tota la raó en el que dius. La colla d'agressions als arbres és monumental...per posar un exemple, als arbres del carrer de la Gran Via de Premià de Mar a tocar de la plaça Països Catalans, sabeu quina idea ha tingut l'Ajuntament? Doncs ni més ni menys que asfaltar-los-hi l'escosell!!! No ho havia vist encara enlloc...és increible...No hi ha cap tipus de sensibilitat vers aquests éssers que tant ens donen sense esperar res a canvi.
ResponEliminaEl dia 13 de juny del 2007 es va realitzar a Terrassa la jornada titulada ALEX SHIGO “IN MEMORIAM” (organitzada per l’apevec i per l’Associació d’Amics del Parc de Vallparadís, amb la col•laboració de la Asociación Española de Arboricultura)
ResponEliminaA la ponència ‘APROXIMACION A ALEX SHIGO’ de Luis A. Moreno (biòleg, arboricultor i amic del Dr. Shigo) hi diu:
“La arboricultura en España sigue teniendo un largo camino por recorrer. .... La mayor parte de los árboles son tratados como parte del mobiliario urbano que se instala en cualquiera de nuestras calles y plazas, sin que exista ninguna pauta de conservación…
Como se puede ver, hace falta educar no sólo a los profesionales sino a los distintos grupos de la sociedad en que vivimos, en sus distintos niveles, …”
La ponència segueix amb la traducció d’algunes de les frases publicades pel Dr. Shigo en el llibre “Tree Pithy Points” ; entre elles:
“No llame carniceros a los mutiladores de árboles;
los carniceros son gente muy cualificada”
“La educación cura la ignorancia”
Gràcies a tots per les vostres opinions i aportacions.
D’això en el meu poble en diuen fer un escocell i la pretesa gespa és de fet herbei...
ResponEliminaPosat’s ja a reflexionar em pregunto si no serà un error mantenir herbei ...
La solució fa temps que està inventada ...
Certament que tot en aquest món té una explicació i n’Antoni fica el dit a la llaga. Podriem afegir que el tema de fons seria què fem plantant “gespa” i què fem permetent els dissenys de segons quins paisatgistes que omplen a reventar de pollancres els parterres moderns.
No estem davant d’un problema d’arboricultura, jo més aviat diria que estem davant d’un problema psicosocial: mana qui no en té ni puta idea, recolzat per llepaculs que no verifiquen la feina i davant d’aquest panorama l’obrer que ni es premiat ni és sancionat li fot pel dret per que tant se val.
Per acabar arbres i “gespes” són clarament incompatibles en l’entorn urbà, és una qüestio de temps el comprovar-ho malgrat no massa gent hi estigui d’acord.