Els llibres i el ginjoler
De la mà d’en Joan Rallo ens arriba una obra cabdal per a qualsevol arboricultor, amant dels arbres o senzill afeccionat: De la poda (I) i (II).Entendre el per què de l’anyivolia, conèixer els preceptes de la poda o la influència de la lluna en la mateixa és tractat en el primer volum mentre que en el segon hi trobem la poda de les principals espècies.
Una obra àgil d’estil gràcies a un format de preguntes i respostes amb abundor d’imatges i dibuixos que la fan molt descriptiva, amb un llenguatge clar i català.
Felicitem sincerament en Joan Rallo per un treball tan professional i al Govern de les Illes Balears per haver tingut l’encert de la seva edició mitjançant la Conselleria d’Agricultura i Pesca dins la col·lecció Quaderns d’Agricultura.
Recordem als amables lectors que a la pàgina 112 hi trobaran les indicacions específiques per a la poda del ginjoler. Amb una mica de sort els funcionaris dels jardins de Barcelona podran veure com aplicar aquestes indicacions al formidable ginjoler del carrer Arimon.
Aquest vell amic també hem vist que apareix a la pàgina 125 del llibre de Celdoni Fonoll: Arbres dels nostres paisatges, publicat per Cossetània Edicions, tal com explica l’Isabel Nuñez al seu blog Polis. Ella - que ha estat la capdavantera de la protecció d’aquest Ziziphus- actualment treballa en la redacció de la història del ginjoler d’Arimon, història del moviment veïnal que ha defensat l’arbre de la ignorància municipal i l’especulació urbanística. Seria interessant de veure-hi també alguna entrevista a la Ninca, al tècnics municipals responsables de la pifiada i als que van sorgir en la seva defensa o l’artista que va pintar el primer quadre del ginjoler en perill.
De fet estem davant d’un relat difícil de tancar, amb escenes de thriller i de vodevil on alguns dels personatges clau estan a l’ombra del protagonista : el ginjoler.
Ara més que mai calen les idees clares i exigir un pla de recuperació del ginjoler i la seva placeta. Ara que no hi han edificacions és quan cal actuar: es poden preveure els drenatges del terreny i es disposa d’espai per a situar un vehicle grua i fer la poda adient per a compensar la terrible esguerrada que té el pobre arbre a la capçada i que anecdòticament no consta en cap informe. I és el moment de decidir què fer amb els altres arbres de la parcel·la...
Una obra àgil d’estil gràcies a un format de preguntes i respostes amb abundor d’imatges i dibuixos que la fan molt descriptiva, amb un llenguatge clar i català.
Felicitem sincerament en Joan Rallo per un treball tan professional i al Govern de les Illes Balears per haver tingut l’encert de la seva edició mitjançant la Conselleria d’Agricultura i Pesca dins la col·lecció Quaderns d’Agricultura.
Recordem als amables lectors que a la pàgina 112 hi trobaran les indicacions específiques per a la poda del ginjoler. Amb una mica de sort els funcionaris dels jardins de Barcelona podran veure com aplicar aquestes indicacions al formidable ginjoler del carrer Arimon.
Aquest vell amic també hem vist que apareix a la pàgina 125 del llibre de Celdoni Fonoll: Arbres dels nostres paisatges, publicat per Cossetània Edicions, tal com explica l’Isabel Nuñez al seu blog Polis. Ella - que ha estat la capdavantera de la protecció d’aquest Ziziphus- actualment treballa en la redacció de la història del ginjoler d’Arimon, història del moviment veïnal que ha defensat l’arbre de la ignorància municipal i l’especulació urbanística. Seria interessant de veure-hi també alguna entrevista a la Ninca, al tècnics municipals responsables de la pifiada i als que van sorgir en la seva defensa o l’artista que va pintar el primer quadre del ginjoler en perill.
De fet estem davant d’un relat difícil de tancar, amb escenes de thriller i de vodevil on alguns dels personatges clau estan a l’ombra del protagonista : el ginjoler.
Ara més que mai calen les idees clares i exigir un pla de recuperació del ginjoler i la seva placeta. Ara que no hi han edificacions és quan cal actuar: es poden preveure els drenatges del terreny i es disposa d’espai per a situar un vehicle grua i fer la poda adient per a compensar la terrible esguerrada que té el pobre arbre a la capçada i que anecdòticament no consta en cap informe. I és el moment de decidir què fer amb els altres arbres de la parcel·la...
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.