Els arbres d’Alaró
L'auró
(Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm.)
Mirau, jo sempre estic agraït a la gent que m’ha ensenyat del mon naturalista tot el poc que he estat capaç d’aprendre. En botànica i en coneixement del paisatge vegetal he d’esmentar n’Antoni Bonner, amb el seu imprescindible “Plantes de les Balears”, en Pere Llofriu, “Plantes i jardins de les Balears”, en Ramon Folch, “La vegetació dels Països Catalans”, l’ensenyança escrita i de camp d’en Guillem Alomar, la “Flora de Mallorca” de Bonafè, experts de la UIB etc. Gent senzilla al cap i a la fi que m’ha sabut explicar amb paraules planeres allò que jo puc ser capaç d’arribar a entendre. Sense renunciar a aprendre cada dia més, no he volgut, ni he pogut, aprofundir en coneixements més extensos i especialitzats en la matèria. És per això que a aquesta llista hi manquen els noms d’altres eminents mestres i científics que només he ullat.
He après d’aquesta gent i he après de mi mateix, és a dir de les meves caminades i estades per la muntanya. És per això que pot passar a vegades que no comparteixi certes opinions científiques que provenen dels meus mestres. Jo, per exemple, pens que el Myotragus no menjava boix i n’hi ha que diuen que era el seu plat preferit basant-se en troballes de pol·len al restes mig fossilitzats dels seus excrements o intestins. Hi ha trobat fibra de les fulles, fusta o escorça? Crec que no. Posaria messions que també trobaríem aquest pol·len als cagallons de cabres en el temps en que aquesta planta l’espargeix amb profusió i, però, la cabra no en menja de boix, senzillament aquest pol·len queda dipositat sobre altres plantes que sí que els són comestibles.
Ha arribat a les meves mans un bon llibre, editat per la Conselleria de Medi Ambient, el títol en diu molt: “La vegetació de l’illa de Mallorca. Bases per a la interpretació i gestió d’hàbitats”. Hi ha molt a aprendre d’aquest llibre, però també vull dir que a vegades sembla que no vulguin dir les coses pel seu nom o que no sàpiguen o vulguin aclarir les accions necessàries per a concretar una bona gestió.
Quan a les espècies que anomenam relictes, l'auró (Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm.), el teix (Taxus baccata), la pomera borda (Sorbus aria), l’arbre de visc (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis), la mare-selva de muntanya (Lonicera pyrenaica) o, un poc més avall, la mata vera (Pistacea terebinthus), aquest llibre diu:
“ A Mallorca, la diversitat d’aquestes comunitats és limitada. Sembla que fa temps que aquests tipus de vegetació no han prosperat de forma adequada. Dues causes poden ser determinants d’aquest fet: la insularitat, que ha impossibilitat la renovació o l’arribada al territori mallorquí d’un variat conjunt d’espècies; i l’evolució del clima a les Balears, que ha anat allunyant-se del seu òptim temperat (eurosiberià), en particular incrementant el període sec de l’estiu. (...) no resulta exagerat afirmar que l’efecte dels dos processos indicats abans, units a l’acció antròpica, han posat a la major part de poblacions al límit de la desaparició, motiu pel qual les comunitats existents tenen un marcat caràcter relicte. Així i tot, encara és possible reconèixer algunes comunitats com bosquines de rotaboc (auró) (Primulo balearicae-Aceretum granatensis), (...). Malgrat tot, el fet de què localment s’observi en aquesta espècie (Acer opalus sub.granatense) una excel·lent capacitat de fructificació, de germinació i de supervivència de plàntules permet intuir que, si els factors destructius deixassin d’actuar, es podria produir una recuperació d’una part important de la seva àrea potencial de distribució”.
És una bona cosa que diguin tan clarament que aquesta espècie germina be al seu medi, jo també ho he pogut comprovar. També he trobat llavors de teix als excrements d’un mart i he observat com any rere any aquestes espècies espargeixen llavors des de d’alt de les seves altes torres de defensa. Segurament els ocells també les aprecien. Potser germinen, però el seu futur és, finalment, al barram de les cabres. El que omet aquest llibre és precisament això, parlar clar i català: que són o qui són aquests “factors destructius”. Jo vos ho diré: les cabres. O si voleu els mals polítics, alguns propietaris, “la caça major” i les cabres. “Accions antròpiques”, “factors destructius”, enlloc he vist escrit el nom de: cabra.
La cabra assilvestrada es va declarar espècie cinegètica, això vol dir cap control, vull dir com el que tenen les espècies ramaderes: ovelles, vaques, someres.... La primera mesura a adoptar hauria de ser la de declarar a la cabra espècie ramadera i estar sotmesa als controls pertinents. O millor encara, declarar-la oficialment el que en realitat és: una plaga i actuar en conseqüència.
Quan al foc com a “factor destructiu”, val a dir que el cert és que les cremes per pastures de la nostra alta muntanya han minvat molt i estan cada vegada més sota control. Qui cremava grans extensions de càrritx per pastura ha envellit o va morir i no hi ha un relleu generacional. És cert però que el foc serà sempre un factor important de pertorbació.
Per tant l’alteració i confinament crític d’aquesta comunitat, a pesar d’haver tengut èpoques climatològiques més propícies, és, al meu entendre, sobretot antròpic i per tant corregible de manera antròpica també, és a dir interpretant i gestionant be aquest hàbitat. Cosa que no es fa. Ans al contrari. La categoria d’amenaça que, per exemple de l'auró i segurament també de les altres espècies, en dona l’IUCN és de “poc preocupant”. Ho podem assumir amb tanta calma en el cas dels hàbitats a Mallorca? Jo afirmaria que l’estat de conservació de les espècies abans esmentades és pitjor ara que fa vint anys o més i això que llavors es cremava més. Però la cabra estava sota control.
Per altra banda, què es fa per afavorir aquestes espècies, apart del teix? Es recullen llavors? S’empelten pomeres bordes o corners? Se’n fan esqueixos? Es repoblen a algun lloc? Quina gestió es du a terme per fer possible la germinació natural d’aquestes espècies, al manco als llocs més elevats? Quina interpretació fa aquest llibre per assolir una bona gestió d’aquest hàbitat? Sembla que dona sobretot la culpa al clima i a la insularitat com un mal sense remei i tingués por d’anomenar altres coses pel seu nom.
Aplec sobre l'auró
· Els Arbres d'Alarò ·
·
a la meva facultat de la uni (200 m., precipitacions de 400 mm. Ara inferiors), el rotaboc hi és i ningú el rega...
ResponEliminaels boscos primaris dominants (és a dir que per trobal-se hauriem d'anar molt enllà, temps abans de les grans intervencions humanes) estaven formats bàsicament per Oms i espècies del gènere Acer, entre d'altres. Els Oms van anar caient, substituïts per altres espècies i per si no n'hi hagués prou, la grafiosi ha matat els pocs que queden...
... i jo aprenc de tu Joan Vicenç!
No sabía que la cabra no menjés boix...
Sí, freqüentment sembla que els naturalistes no-ornitòlegs, feim nosa. Això de tocar els nassos amb observacions de camp que entelen la versió oficial, és poc agraït... Una anècdota: cansat de veure a cada llibre que l’Ailanthus era un arbre característic per la seva pudor, se’m va acudir comprovar-ho, i cada vegada que en trobava un, me ficava una fulla dins el nas... fins que vaig arribar a la conclussió de què el meu nas no era normal...
ResponEliminaAra però, he fet de complement i he espolsat uns quants llibres. Entre els poquíssims que esmenten el locus tipicus d’Acer opalus, he trobat això: “hom la troba als boscos de roure de fulla petita...” (Masclans, Guia per a conèixer els arbres); rouredes... bosc de roure valencià, de pi roig... (Flora manual dels Països Catalans); “salpicando bosques i matorrales” (Ruiz de la Torre, Árboles y arbustos de España); “bosques abiertos en colinas” (Polunin, Guia de Campo de las Flores de Europa). De Sorbus aria, una cosa semblant...
I a Mallorca, sempre donant la nota: “encamellat a les penyes de Cal Déu”, i encara ho tenim com un tret d’identificació, com la sobrassada que es fa no sé on, aquí la ficam dins una bossa de pell de condon, i au!
Vols dir que donen al culpa als “factors destructius” i a les “accions antròpiques.” Déu meu! a veure si estaran covant una altra “patranya” per prohibir el pas a tota la zona summital. El GOB és segur que no dirà res.
Però... de quins “antropos” parlen. Fora d’algun lloc molt puntual que pugui coincidir amb una excursió clàssica, és raríssim trobar “antropos” per allà on es fa el rotaboc, a partir d’aquí, arribar a tocar una fulla és una altra història, per càlcul de probabilitats, ningú no les tocarà. De pagesos fent-hi feina, com no sigui posant reixats per barrar el pas, no sé si n’hi he vist cap mai. De fet, l’agricultura a la serra ja podria esser una branca de Prehistòria.
Pel que fa a les “accions”, passa d’hora (frega el ridícul) que no es diseccionin, en facin una biòpsia i pengin els resultats Aquí.
I ja que menciones el teix: un dia convidarem els amics del teix/Bany-al-bahar, i ens explicaran el treball que fan, gairebé voluntariat absolut.
I dius que això és un bon llibre de la Conselleria? Els dolents...?
Molt interessant. He arribat a aquest post a partir d'una excursió a la coma de n'Arbona (vora el penyal del Migdia, a tocar del puig Major). Encletxats a les penyes de la serra de Son Torrella, a l'obaga, al tallat, hi ha rotabocs arbusts (no arriben a un desenvolupament arbori ple). N'hi ha exemplars que, a la tardor, eren simples taques ocres a la roca. Prou separats un de l'altre, semblaven atacats per les cabres, alguns dels exemplars, però la cosa és que n'hi havia de no accessibles ni per a cabres... També en vaig veure un fa unes quantes setmanes al pla de la Neu del Massanella, ben enmig del buit de la casa de neu que hi ha. Aquest sí que era un exemplar d'arbre de ple desenvolupament, amb capçada globosa.
ResponElimina