Amics arbres · Mallorca

Una primera trobada

Diumenge dia 20 proppassat, la secció mallorquina virtual d’Amics arbres, tinguérem una primera trobada analògica en format d’excursió. Ben mirat, res de particular, apart de reunir-nos com havien fet tradicionalment la resta d’Homo sapiens, comentar i complementar físicament les inquietuds que ja hem exposat dins aquest blog.
Com que qui més qui menys ja és, o ha estat, soci, militant o responsable de diverses associacions culturals, ecologistes i del que faci falta, no ens vàrem plantejar grans projectes de cara al futur, apart de repetir l’experiència i fer-la extensiva a tot quant amic dels arbres estigui interessat. Aquest cop només ens acompanyà la família de prop i disponible.
El lloc escollit fou ses Figueroles, possessió del terme de Selva, a una hora i mitja, a peu i amb bastant tram de mala petja, del llogaret més pròxim, que és Binibona. Aquest fet ja va provocar que fos una de les primeres possessions en abandonar-se, ja fa un mínim de 40 anys, i que també fos de les primeres que va comprar el Govern, i per les mateixes tretze queda esquerra mà per fer-hi rebombori institucional, amb la qual cosa no tenim evidències de ganes de restaurar les cases. La millor funció que ha tingut fins ara ha estat deixar-la als “Amics del Ferrerets” com a zona experimental de reproducció d’aquest granot endèmic.
Per als amics del arbres el lloc també és d’allò més interessant. L’apartat més significatiu serien les pletes d’alzines. Les pletes, també anomenades “bosquets”, són parcel·les de bosc tancades de paret, tot formant un corral mig natural. L’invent sembla fet per a la cria de porcs, ja que la manutenció estava solucionada tota la temporada d’aglans i, com que en aquest cas, el que interessava era que les alzines es fessin com més grosses millor, de rebot, les pletes també han esdevingut una mena de viver d’alzines monumentals. De fet la majoria d’alzines catalogades es poden incloure en aquest prototipus.
Per altres causes, cada una diferent, també hi tenim tres pins monumentals, tot tres de camí cap al coll de sa Batalla i Lluc. El primer és el pi Gros de ses Figueroles (foto) de 390 cm de cintura, a mitjan camí tenim el pi forcat de 510 cm de perímetre no homologable, i ja a dalt, al coll de sa Rota, el padrinet que frega els 400 cm de cintura... i a tot això, el que s’ha fet més famós és el lledoner de l’entrada. Si la gent tingués més cultura i a cada possessió poguéssim mostrar una cosa així, el turisme d’hivern estaria solucionat.
Els arbres de conreu tradicional que encara queden, inclosos alguns fruiters d’hort, és un bon apartat per a llepafils dels nostres.
Un altre tema ben interessant seria el de la regeneració de la natura. Del que acabam d’esmentar podem concloure que continuar donant la culpa de la degradació de la vegetació als carboners, ja comença a ésser groller, i fer creure que filam un poc més tot apuntant “factors destructius” o “accions antròpiques”, és francament penós. Si en mig segle no ha sortit del voluntariat estudiar aquest tema, passa d’hora que s’hi impliqui l’Administració.
Així doncs, deixam ses Figueroles, que com veis s’hi poden entretenir tant com vulguin, i quedau convidats per a la pròxima, de la que ja avisarem en tenir-la preparada. S’admeten suggeriments.

·