Henri Salvayre:"La despesa d'aigua no és un problema vital"
Professor d'hidrogeologia a Perpinyà i Bordeus, espeleòleg a Catalunya del Nord des del 1945, Henri Salvayre és desconcertant. A 77 anys, aquest especialista de les aigües del Sàhara, autor d'una dotzena d'obres de referència, trenca les idees preconsebudes.
La Clau : L'electricitat, el gas o l'ADSL són evidències la procedència de les quals importa poc... Com l'aigua?
Henri Salvayre : "S'ha banalitzat l'aigua. En les meues conferències, demani sempre a la gent d'on ve l'aigua que raja a llur aixeta. 99% d'ells ho ignoren ! L'aigua xorra,vet-ho aquí. És vàlid per a totes les poblacions, excepte per a aquelles a les quals manca. A l'Àfrica, a l'hora d’ara, hi ha dones que fan quilòmetres a peu amb una gerra damunt el cap per anar a cercar alguns litres d'aigua. Saben d'on ve llur aigua".
Justament, sembla més fàcil d’evocar la crisi de l'aigua a l'Àfrica que a Europa del Sud... On és el problema?
"No hi ha problema fora de la sequera actual, però la de 1989-90 era pitjor. Passa així cada 20 anys. Els nostres rius, que alimenten els aqüífers subterranis on es poa l'aigua per a l'alimentació d'aigua potable i vehiculen les nostres aigües brutes llençades a la mar, contenen menys aigua que abans. Com que les plantes depuradores funcionen a 30% de llurs capacitats, 70% de les aigües tornen als rius ! No es pot doncs parlar seriosament de manca d'aigua. En canvi, l'edat és capital. A Catalunya del Nord, la conca d'Elna l’alimenten les perforacions de la vall del Tec, i els habitants, com a Perpinyà o Canet del Rosselló, beuen una aigua que té 10.000 anys ! Cal doncs distingir els recursos renovables i no renovables, de 100 anys a 10.000 d'edat. Però entre 1907 i 2007 el nivell de l'aigua ha abaixat de 20 metres sota el Rosselló (l'acceleració s'ha produït a les acaballes del segle). Hem cuit els nostres aliments, assegurat la nostra higiene, rentat els nostres cotxes i regat les cruïlles amb una aigua de 10.000 anys! Al Sàhara, on les aigües tenen de cops 140.000 anys, això resultaria completament boig ! La tria és límpida : buidem la reserva o ens adrecem als recursos renovables procedents dels indrets on les aigües superficials, de la pluja i dels rierols, poden penetrar i ser poades. Per això cal entre 5 i 10 anys".
L'aigua engolida per les piscines, els golfs, els canons de neu, els giratoris i la demografia, és doncs un fals problema?
"Abans de les aixetes, quan l'aigua era transportada fins a les cases, la respectàvem. Ara, ens podem barallar contra els giratoris, però és un parany, jo m’estimaria més que els pressuposts esmerçats per a l'aigua dels canons de neu i dels golfs serveixin per a les perforacions africanes. El problema essencial és el risc de contaminació. A la Catalunya del Nord, els rius com el Cadí, la Rotjà o el Verdoble tenen un cabal feble aleshores que les plantes depuradores no han disminuït, per tant la concentració en productes químics augmenta! Caldria doncs evitar d’omplir amb aigua contaminada una reserva d'aigua que ens serà necessària, tornar a pensar el sistema de les estacions, però és molt car. Llavors, o bé costa molt car i tenim aigua renovable de bona qualitat, o bé deixem tot en l'estat, i no tindrem més aigua renovable, i poarem les nostres aigües no renovables, tan antigues...".
L'aigua no és mediàtica i tothom se'n fot?
"França ha tingut un "Senyor mar" amb Cousteau i un "Senyor volcans" amb Haroun Tazieff, mes cap "Senyor aigua". Això ens manca ! Aquí, al perímetre mediterrani, sobre les més grans reserves d'aigua d'Europa, com administrar una població instal·lada en massa sense que contamini els recursos ? Del 1968 al 1985, quan era professor d'ecologia (sí, existia!) a l'Institut Universitari de Tecnologia de Perpinyà, ensenyava l'ecologia fonamental, és a dir les relacions íntimes entre l'ésser humà i el seu medi, no pas per mirar solament la bellesa de les papallones, dels ocells i de les glaceres... L'ecologia, són els cicles del carboni, del nitrogen, del fòsfor, o àdhuc de l'aigua, sobre el qual tot descansa. Fins i tot els ecologistes ho ignoren o no en parlen ja que és massa trivial i a alhora complex!".
La Clau | 29.12.07
· Article publicat a La Clau el 29.12.07·
L'Henri podria ser el senyor aigua !!
ResponEliminaDe fet no podem oblidar el senyor " muntanya": Gaston Rébuffat.
El mestre de l'alpinisme romàntic té llibres amb fotos dels temps heroics de l'alpinisme que fan pensar.
No mireu la bellesa de les seves escalades, aneu més enllà i veureu com s'han arronsat les geleres, s'han obert les rimaies i "coloirs" i sèracs s'han fos per sempre més.
S'ha perdut un paisatge blanc,d'aigua sòlida,que no tastarem...