La Guaiaba brasilenya m'ha fet guaiabes!
Ara fa uns 9 o 10 anys, n'Ibahir, un al·lot brasileny que treballava amb mon pare, li va dur des de Brasil un brinet llenyós i li va dir que era una guaiaba.
La vàrem sembrar amb molt de "carinyo" sobre el call vermell de Son Pax. Aquesta terra que li oferíem al brinet era terra ben prima, res a veure amb la terra orgànica humífera d'on procedia.
Durant anys el brinet ha anat creixent i s'ha convertit amb un arbust. Supòs que si visqués a Brasil seria a hores d'ara un majestuós arbre esponerós. A ca nostra ha crecut fins agafar l'alçada d'un ca assegut. Cada any se li cremaven les fulles amb les primeres gelades. Enguany no ha estat així, canvi climàtic?.
La vàrem sembrar amb molt de "carinyo" sobre el call vermell de Son Pax. Aquesta terra que li oferíem al brinet era terra ben prima, res a veure amb la terra orgànica humífera d'on procedia.
Durant anys el brinet ha anat creixent i s'ha convertit amb un arbust. Supòs que si visqués a Brasil seria a hores d'ara un majestuós arbre esponerós. A ca nostra ha crecut fins agafar l'alçada d'un ca assegut. Cada any se li cremaven les fulles amb les primeres gelades. Enguany no ha estat així, canvi climàtic?.
L'any passat va fer un intent de fructificació amb dos bonyets que no arribaren a madurar. Però enguany ha fet més de 20 guiabes. El seu aroma és preciós, madur, sabonós, tropical...i així i tot res comparable amb l'olor forta a fruita madura que una vegada vaig poder olorar baix una guiaba a la Reserva Natural d'Hitoy Cerere a Costa Rica.
De totes formes m'ha fet molta d'il·lusió tastar-les i convidar als amics i familiars. Tothom coincidia amb la bona oloreta. També les han tastat les cotorres argentines Myopsita monachus i cotorres de Kràmer Psittacula kramerii que viuen asilvestrades per la zona.
El canvi climàtic ha pogut ser el culpable d'aquest miracle? potser la nostra guaiaba es sent ara ja una mica mallorquina.
Búger, 19 de desembre de 2007
Rafel Mas
Enhorabona Rafel!!! Jo tenc guaiabers de diferentes castes a Sóller des de fa més de 17 anys i en general, llevat de qualque any poc plujós, me fan més fruita de sa que me puc menjar. Sa veritat es que a Sóller hi ha un microclima subtropical que permet es cultiu de molts de fruiters exòtics. Pots veure fotos de ses meves guaiabes a sa meva web: http://www.jardin-mundani.es/Cat/index.htm
ResponEliminaUna encaixada de mans: Joan Bibiloni
Hmmmmmmm.... sinto o perfume desta goiaba aqui do outro lado do Oceano Atlântico! Una abraçada, y Feliz Navidad, desde São Paulo, Brasil.
ResponEliminaFeu-ne codonyat. Hum, guaiabanyat. Molt bo i rebò.
ResponEliminaDe ben segur és que ja se sent mallorquina. Ha percebut la qualitat de sa terra.
ResponEliminaHola,Joan Bibiloni:
ResponEliminaVeig,després de mirar les teves fantàstiques fotos, que el que tenc és una guaiaba de popa blanca.
És super-aromàtica.
Hola Dalva, segur que a Brasil menjau Guiabaes estupendas!! Una abraçada forta, Feliz Navidad (=Molts d'anys!)
Al codonyat guaiabil crec que no arribarem, les cotorretes n'han fet una festa...però mu mare diu que l'amor de Déu basta per tots.
Salut i molts d'anys a tots!
Rafel
No voldria esclafar la festa. Tornin per endavant els "Molts d'anys", a Rafel, companyia i a la guaiaba, però...
ResponEliminaAdesiara es poden trobar fruiters tropicals a Mallorca. Es tracta d'enfilar mitja dotzena d'hivers benignes, o almenys que no siguin espantosos, paravent al nord... supòs que ajudaria tapar-ho amb un plàstic la nit que preveus gelada. Serà això, casualitat, o que ja soc de "mitjana edat", però a Mallorca ja he vist guaiabes, Feijoa, Carica papaya... al col.legi del Pont d'Inca Nou hi ha un Ficus cyatistipula i el pacaner pot arribar a arbre monumental.
Salut i fruita!