Reflexions sobre el morrut de la palmera

Recentment he estat a les illes Canàries, concretament a Lanzarote i Fuerteventura, llocs on gairebé no hi ha arbrat però sí infinitat de palmeres, en la seva majoria Phoenix canariensis, que és la que aquí està rebent més a causa de la invasió del morrut, però que allà diuen tenir sota control. És a dir, tenen morrut però no està esdevenint una plaga desoladora; simplement pot atacar un exemplar aquí i un altre allà.

Com s'ho fan? Doncs ben senzill, actuant amb rapidesa. El govern canari ha creat unes patrulles que es dediquen a la detecció, fins i tot precoç, de les palmeres infectades i la seva ràpida eliminació.

La detecció precoç la fan auscultant amb un estetoscopi durant la nit, quan hi ha menys soroll ambiental, si senten les larves rossegant l'interior del tronc. Ja que no totes les palmeres que poden presentar mal aspecte sempre són a causa del morrut, allà també tenen atacs de cotxinilla i reben el seu tractament fitosanitari. L'eliminació dels exemplars talats no es fa com aquí amb trituració si no que o bé cremen els troncs i fulles o bé els enterren a dos metres de fondària.

Observant l'evolució de la plaga a casa nostra m'ha semblat veure que el morrut té certa predilecció per les Phoenix canariensis de peu mascle i per sobre dels vint-i-cinc anys d'edat. No vol dir que no puguin atacar altres individus del gènere Phoenix ssp. o peus femelles o d'edat més curta, no. Sols vull remarcar que hi tenen certa tendència. És més, en alguns llocs, on hi havia grups de palmeres a poca distància, el morrut sols ha infectat peus mascles, deixant els femella sense tocar. Probablement si no s'hagués fet l'extracció dels exemplars infectats els peus femella també haguessin estat colonitzats.

Una altra cosa que m'ha sorprès és que després d'haver estat aconsellat per diversos canals sobre que l'època raonable d'esporga de les palmeres devia ser a l'hivern, ja que el morrut no surt pel fred i així no se sent atret per l'olor de saba i després d'estar veient que algunes persones, professionals o no, esporgaven les palmeres en ple estiu, les palmeres esporgades tenien un percentatge menor d'infecció que les palmeres que s'esperaven al fred hivernal. Sent més exacte, puc assegurar que en tres jardins on jo hi tenia palmeres esperant amb tota la fulla a l'hivern per ser podades han sigut infectades, mentre que en d'altres llocs on la palmera sí va ser tocada encara continua sana, parlant de tots aquests casos de palmeres canàries mascles excepte en un cas que és femella.

Aleshores he arribat al següent raonament: El morrut identifica les palmeres de manera visual, almenys en un inici. Suposo que deu veure la silueta de la palmera retallada a l'horitzó, i d'aquesta manera identifica abans com a palmera una Phoenix mascle que una femella, ja que els raïms de dàtils de la femella, de color taronja, proporcionen més densitat a la copa.

També les palmeres de més de vint-i-cinc anys, que ja ha assolit certa alçada són més fàcilment identificables per l'insecte, ja que per una raó d'alçada són més visibles, però també per aquesta mateixa raó deixen de podar-se, ja que al tenir alçada, les fulles deixen de molestar qui passa per sota i no es tallen, i donat això mostren la silueta que l'animal cerca. És a dir, un tronc amb una copa palmàcia definida. Curiosament, algun exemplar que ha sigut atacat, tractat i recuperat, no ha sigut de nou infectat, ja que la seva dèbil capçada de recuperació no deu resultar atractiva pel morrut o no la deu identificar com a palmera.

A les illes Canàries, la majoria de palmeres han estat esporgades perdent aquestes el port natural de la palmera. Pot ser que això dificulti a l'insecte la colonització? També he observat que les palmeres que han nascut entre d'arbres i la seva capçada es barreja amb la d'aquests són més difícilment infectades, Potser al morrut li costa més veure una silueta que coincideixi amb el que ell percep com a palmera tipus.

No obstant totes aquestes coses abans dites, sempre hi ha el fet de la proximitat. Si hi ha una palmera infectada a la vora i no s'hi fa res tard o d'hora acabara instal·lant-se en un exemplar proper. El factor de probabilitat augmenta ja que si tenim un focus d'on es dispersen els insectes la probabilitat d'infecció puja en quan més petit és el radi, malgrat els exemplars propers no tinguin el perfil de palmera tipus.

Prego que si algú ha fet observacions que confirmin o desmenteixin el que he dit, o que n'hagi fet d'altres que puguin ser d'utilitat per veure com actua l'insecte i per tant tenir més medis de lluita, que les publiqui.

·