L’Institut Forestal Europeu (EFI) recentment s’ha declarat a favor de la investigació d’arbres genèticament modificats, o transgènics. Vàries de les 131 organitzacions que són membres de l’EFI (instituts d’investigació, universitats i empreses), investiguen arbres transgènics. Entre 2004 i 2006 el president de l’EFI fou François Houillier, director científic de l’Institut nacional francès d’investigació agrícola (INRA), que també realitza investigacions en arbres transgènics. Altres membres de l’EFI que tenen a veure amb la investigació d’arbres transgènics són l’Institut finlandès d’investigació forestal (METLA) i el Centre federal d’investigacions en silvicultura i productes forestals (BFH) d’Alemanya.
La declaració de l’EFI a favor de la enginyeria genètica comença dient que la investigació d’arbres transgènics és necessària “per a brindar informació i dades científiques sensates i imparcials a les autoritats públiques pertinents”. Això podria tenir sentit si no fos perquè la investigació en arbres transgènics que s’està portant a terme no és ciència “neutral” destinada a oferir informació a les autoritats públiques. La investigació d’arbres transgènics es fa per a la industria, principalment la industria de polpa i paper, però de cada vegada més la dels biocombustibles.
La declaració de l’EFI s’elaborà després d’una discussió interna que portà dos anys. El 2005 l’Institut encarregà un document de discussió que s’anomenà “Biotechnology in the Forest? Policy Options o Research on GM Trees” (Biotecnologia al bosc? Opcions polítiques sobre la investigació en arbres transgènics). El principal autor del document és David Humphreys, docent de Política Ambiental de
El document declara que “No sorgeixen arguments clars i inequívocs ni a favor ni en contra dels arbres transgènics” però a la vegada presenta varis arguments de força contra la plantació comercial d’arbres transgènics i per tant contra la investigació continuada en arbres transgènics.
“Els arbres viuen més que els cultius agrícoles”, declara el document, “el que significa que poden ocórrer canvis en el seu metabolisme molts anys després de plantats. Al mateix temps, els arbres són distints dels cultius doncs en la seva majoria no estan domesticats i a més el coneixement científic sobre els ecosistemes dels boscos és escàs en comparació amb el coneixement sobre els ecosistemes agrícoles. Els riscs potencials ecològics i d’altra índole associats amb els arbres transgènics podrien ser majors que els dels cultius transgènics”.
El document assenyala l’amenaça que els arbres transgènics suposen per els boscos (encara que la preocupació sembla ser més bé l’impacte sobre la industria forestal més que els boscos i les persones): “A llarg termini, l’ús d’arbres transgènics podria perjudicar greument al propi sector forestal degut a la contaminació genètica que redunda en boscos més dèbils i cada vegada menys capaços de resistir pressions naturals com els atacs de les plagues que han tornat resistents als insecticides produïts per els arbres transgènics.”
Degut a les patents necessàries en la investigació científica, els arbres transgènics seran cars. La producció i comercialització d’arbres transgènics és un procés onerós i molt especialitzat. El document assenyala que “Si l’ús d’arbres transgènics es converteix en popular i general, és probable que el propi sector forestal es torni cada vegada més depenent de les empreses de biotecnologia i de llavors transgèniques”.
La introducció de noves tecnologies genera guanyadors i perdedors. Entre els guanyadors de la introducció dels OGM en el sector agrícola “es troben grans empreses de llavors i de transgènics, mentre que entre els perdedors hi ha molts petits agricultors”, senyala el document. Els cultius transgènics estèrils fa que els agricultors hagin de comprar noves llavors cada any. Les llavors són més cares perquè inclouen les regalies a les empreses que desenvoluparen l’espècie transgènica. “El resultat net és un flux d’ingressos dels agricultors pobres del Sud cap a les riques empreses del Nord i molts petits productors rurals obligats a sortir del negoci”.
Moltes de les empreses i organitzacions d’investigació que promouen la tecnologia dels arbres transgènics estan en el Nord. Però les plantacions d’arbres transgènics, si és que s’hi estableixen, estaran més que res en el Sud global. “El més probable és que el resultat sigui la desigualtat social”, s’assenyala al document de l’EFI, “tant en la divisió del risc, que recaurà sobre tot als països del Sud, com en la divisió dels beneficis financers, que seran principalment per el món industrialitzat”.
Humphreys i els seus col·legues assenyalen que els impactes de les plantacions d’arbres transgènics serien similars als de les grans plantacions industrials d’arbres que ja s’han establert en el Sud: “Les plantacions d’arbres en el Sud han tendit a abusar de la terra i els recursos hídrics disponibles i a contaminar el medi ambient circumdant amb fertilitzants i plaguicides. Pot esperar-se que les plantacions d’arbres transgènics imposin exigències encara majors al medi ambient, donat que les varietats transgèniques es modifiquen perquè creixin més ràpid”.
El document conclou afirmant que “Els arbres transgènics tenen beneficis econòmics i ambientals considerables però també desavantatges econòmiques i ambientals potencialment greus. Els efectes socials de la introducció d’arbres transgènics que s’anticipen són aclaparadorament negatius. La situació legal dels arbres transgènics no és clara. Tota la qüestió de la introducció dels arbres transgènics planteja greus preguntes ètiques que no tenen respostes òbvies”.
L’explicació d’aquesta decisió de l’EFI de donar suport a la investigació d’arbres transgènics pot estar en el document de discussió de l’EFI del 2005. “La majoria dels científics experts en transgènics treballen per a instituts d’investigació i empreses industrials”, assenyala el document. “ Es podria adduir que aquests científics tenen un interès creat en emfatitzar els beneficis de la biotecnologia i minimitzar els riscs associats”.
Una frase de la conclusió del document de discussió ofereix un argument clar i inequívoc contra els arbres transgènics: “Els efectes socials de la introducció d’arbres transgènics que s’anticipen són aclaparadament negatius”. En donar suport a la investigació d’arbres transgènics, EFI està ignorant aquests efectes socials tan negatius.
Per Chris Lang i WRM
Ho veig bastant greu, prou pena fan segons quines explotacions intensives amb exòtics que només falta que siguin transgènics. El bosc, aquella imatge que tothom té al cap del bosc, perdria sentit, només faltaria que, davant de la poca rentabilitat dels boscos, propietaris o estat s'apuntessin a l'ús dels transgènics, cal buscar alternatives J.V., no es pot arribar a aquest extrem!
ResponEliminaPer cert,moltes de les pollancredes d'aquí em temo que ja ho són de transgènics, utilitzen totes la varietat Euramericana, híbrid entre pollancre europeu i americà, però a més, dintre d'aquesta, n'utilitzen diversos clons, uns més tolerants a uns tipus de sòls etc etc...
Creus que són realment transgènics J.V?
Home, jo crec que encara es tracta de pollancres hibridats anys enrere. Quan a modificar els gens per obtenir característiques "no naturals", no ho crec. Vull dir que no sé ben be què els hi fan als arbres transgènics: els converteixen en insecticides? en modifiquen la seva fisiologia i l'allunyen de l'arbre "pollancre"? Afecten aquest canvi a l'entorn? Ho han estudiat? Certament tenc molts interrogants.
ResponElimina