La castanya del castanyer

·
Lo Retorn

La tartana s'és vinguda,
los infants ja hi salten dins.
¡Adéu siau, esplais alegres
dels clars dies de l'estiu!
D'aquell aplec de belleses,
avui, no en resta altre encís
que els pilots de fulles seques
que el vent passant fa cruixir.
La verdor de camps i vinyes
poc a poc s'ha esgrogueït;
i les flors ja no hi gallegen
per les vores dels camins.
Ja no es veu penjar dels arbres
lo fruit ros i el flonjo niu;
sols dins son pelló de punxes,
la castanya hi branda humil.

Per entre boires polsoses
resten planures i cims;
i el poblet i la parròquia
s'esfumen sota un cel gris.
Tot s'esborra; tot s'allunya;
tan sols, entre mig dels pins,
s'esguarden les parets blanques
de l'ermita del Sant Crist.
Del Sant Crist que tantes voltes
he pregat per los qui estim...
que al braç de la jove mare
m'hi deixa veure un nou fill.

Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-1919)
·
·
Tarda de tardor

Tarda tèbia de tardor
encesa com un llum d'oli,
al llindar tot blanc de neu
de l'hivern que ix de les crestes.

El sol de l'estiu que fuig
ha deixat braser pels boscos;
i ja les flames del faig
tota la muntanya assalten.

Al serrat un vinyer d'aspre
fa mirall al sol ponent,
ofrena d'un tall de bresca
en la mà dolça del vent.

Al fons de la comalada
que guarda el fred de la nit,
la ribera és estrellada
de les fulles que ha collit.

El poble, rostre arrugat
com la crosta del pa negre,
arreplega en els llosats
l'encant de la tarda blava.

Tarda tèbia de tardor,
tot és quiet i el pagès canta;
la castanya escatlla al bosc
i la nespla dorm al sostre.

De ‘Camins’ (1974)

Francesc Català
(Joc - Vinçà, Conflent, 1929-1988)
·
·
· Fotos: · [ SERRALLONGA ] · [ el_rapsoda_mut ] · [ artífecs ] ·
·