IPCC: Qualcú ho escolta?

Els experts reunits en el panel contra el canvi climàtic no té ningú que els escolti

Hi ha ciclons i ciclons. El que va succeir dijous a Bangla Desh n’és un bona mostra. La tempestat que ha devastat el sud d’aquest país desheretat, causant milers de morts, gairebé ha merescut espai als mitjans de comunicació. A la regió, tothom recorda aquell huracà que devastà el país el 1970 (mig milió de morts), o el sisme submarí originat per un altra cicló el 1991 (183.000 víctimes mortals). En aquesta cantonada oblidada del planeta els ciclons ni tan sols tenen categoria, res a veure amb el que passa quan una tempestat tropical amenaça a la vora del Carib (és a dir, quan amenaça especialment la costa dels Estats Units) i seguim quasi al minut la seva evolució de tempestat a huracà de la categoria que sigui. Com a molt, hem pogut saber que els vents han assolit ratxes sostingudes de 240 kilòmetres per hora, però segur que ningú ha pogut veure en cap mitjà de comunicació les habituals infografies d’evolució i direcció de l’impressionant massa blanquinosa (que ha rebut el nom de Sidr) de 500 kilòmetres de diàmetre que s’ha abatut sobre la regió meridional de Bangla Desh, devastant tot al seu pas i provocant un èxode de quasi quatre milions de persones. Els escassos testimonis que arriben dels que eren presents de la tragèdia parlen d’”escenes terrorífiques”, de l’”infern”. A Europa, una vegada conscients de la dimensió de la catàstrofe, els mitjans recordarem que el 40% dels 144 milions d’habitants de Bangla Desh sobreviuen amb menys d’un dòlar al dia. I així cobrirem l’expedient. O passarem pàgina.

De moment, el món ni tan sols arriba a cobrir l’expedient en la lluita contra el canvi climàtic. Ahir, en rebre el quart informe de síntesis del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic que saltarà a la taula de la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que es celebrarà a Bali d’aquí a tres setmanes, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, insistí en què “el canvi climàtic afectarà molt especialment als països en desenvolupament” (Bangla Desh en seria un bon exemple, encara que ni tan sols arribi a la “categoria” oficial de païs en desenvolupament) i va afegir que: “No podem deixar que això passi”. Però és obvi que les grans potències estan deixant que això succeeixi.

Les devastadores conclusions de l’informe aprovat ahir per el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic són conegudes; la qüestió està en saber si les grans potències econòmiques i polítiques estan disposades a fer alguna cosa al respecte, i està clar que no n’hi ha prou amb passar la pilota als ciutadans instant-los a que siguin tot el més ecològics i solidaris que ells ni són ni volen ser. Aquestes paraules (i els milions de dòlars i d’euros que gasten els governs a les seves campanyes en marketing) seguiran essent pura propaganda i hipocresia mentre no posin en qüestió (de manera sincera, honrada i sobre tot eficaç) el model actual de desenvolupament i producció.

Mentre tant, seguirem informant sobre el desgel i la desforestació, els canvis d’hàbits d’algunes espècies i l’extinció de moltes d’elles, i Ban Ki-moon o el seu successor ens parlaran de les “escenes catastròfiques” que han vist en sobrevolar Amazònia, l’Antàrtica o Grenlàndia.

Se’n s assegura ara que la Conferència de Nacions Unides que es celebra a la turística illa de Bali serà transcendental, entre altres coses perquè s’hi començarà a preparar un tractat que supleixi el de Kioto, tan maltractat i menyspreat. Ho diu l’Organització de Nacions Unides, tan maltractada, menyspreada i ineficaç com el mateix protocol de Kioto. Després de tres dies d’informes i advertències constants dels científics i experts a la reunió de València del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic, “The New York Times” titulava la crònica signada per Andrew C. Revkin d’un mode certament gràfic: “Quarta alerta climàtica. Qualcú ho escolta?

Gara