·
El sol festeja
El sol festeja l'albe platejat, el trèmol i'l xiprer;
a l'ombra de les parres on floreix la barrusca, se junten les parelles;
música de petons desvetlla l'aire i'l regalim de la font mormolada
va á perdre’s en els prats dessota les voleres.
del llibre 'Crisantemes'
Alexandre de Riquer
(Calaf, 1856 - Palma de Mallorca, 1920)
·
·
En la fosca de la nit
* * *
En la fosca de la nit, quan gemeguen els pins,
quan els arbres del somni s’enlairen,
quan el vent amida els prats,
el meu cor es desvetlla.
Sota el clar de lluna brillen els camps,
els pollancs, la perera, el trèmol,
dialoguen molt baix
amb algú del més enllà.
Totes les cambres de l’eternitat són obertes,
les nostres ànimes ja no estan aclaparades,
els reflexos d’or fulguren vers nosaltres:
t’adones que ja no ets sol.
* * *
Srečko Kosovel
(Sežana - Eslovenia, 1904–1926)
Traducció de Josep Palau i Fabre
·
Sredi noči
Sredi noči, ko bori vzvršijo,
ko se drevesa iz sanj prebudijo,
kadar gre veter čez poljé,
se prebudi moje srce.
Med mesečino se polje svetlika,
topol, jagned in trepetlika
tiho šepečejo preko polja
z nekom od onkraj sveta.
Sobice večnosti vse so odprte,
duše naše več niso potrte,
zlati odsevi sijejo k nam,
čutiš, da nisi več sam!
Srečko Kosovel
·
·
· Fotos : [ Jordi's ] · [ Lalallallala ] · [ dig_stew ] ·
·
El sol festeja
El sol festeja l'albe platejat, el trèmol i'l xiprer;
a l'ombra de les parres on floreix la barrusca, se junten les parelles;
música de petons desvetlla l'aire i'l regalim de la font mormolada
va á perdre’s en els prats dessota les voleres.
del llibre 'Crisantemes'
Alexandre de Riquer
(Calaf, 1856 - Palma de Mallorca, 1920)
·
·
En la fosca de la nit
* * *
En la fosca de la nit, quan gemeguen els pins,
quan els arbres del somni s’enlairen,
quan el vent amida els prats,
el meu cor es desvetlla.
Sota el clar de lluna brillen els camps,
els pollancs, la perera, el trèmol,
dialoguen molt baix
amb algú del més enllà.
Totes les cambres de l’eternitat són obertes,
les nostres ànimes ja no estan aclaparades,
els reflexos d’or fulguren vers nosaltres:
t’adones que ja no ets sol.
* * *
Srečko Kosovel
(Sežana - Eslovenia, 1904–1926)
Traducció de Josep Palau i Fabre
·
Sredi noči
Sredi noči, ko bori vzvršijo,
ko se drevesa iz sanj prebudijo,
kadar gre veter čez poljé,
se prebudi moje srce.
Med mesečino se polje svetlika,
topol, jagned in trepetlika
tiho šepečejo preko polja
z nekom od onkraj sveta.
Sobice večnosti vse so odprte,
duše naše več niso potrte,
zlati odsevi sijejo k nam,
čutiš, da nisi več sam!
Srečko Kosovel
·
·
· Fotos : [ Jordi's ] · [ Lalallallala ] · [ dig_stew ] ·
·
Oooh, si senyor, un preciós arbre aquest! Per la coloració, per la seva temblor davant el vent i per ser de ribera (o almenys és on majoritariament me l'he trobat jo)
ResponEliminam'inspira pau!
ResponElimina