Jardins
Pou de la Figuera
“Allò que plantarem, poc o molt ha de poder viure bellament. La terra li ha d’ésser fornida ben treballada, amb els fems adequats; les plantes han d’ésser les que la creació reclami, no el rebuig a baix preu d’un racó de viver.”
Nicolau Mª Rubió
“ El jardí obra d’art”
“ El jardí obra d’art”
Barcelona s’està convertint en un referent per a tot el món però no pas en el tracte que dóna als arbres. Només cal fer un tomb per les obres d’ajardinament del Pou de la Figuera al barri de Sant Pere a Ciutat Vella.
Actualment qualsevol ocupació de l’espai públic mitjançant un disseny d’ínfima qualitat pot ésser qualificat com a jardí. És esgarrifós el trist espectacle que ens ofereix l’empresa Acciona amb la seva “performance” d’arbres esguerrats rescatats de la galeria dels horrors de la jardineria.
Quina professionalitat és aquesta que enganya al ciutadà i el posa en perill?
Com es pot permetre plantar al carrer un arbre així ?
Només cal veure la gran quantitat d’arbres joves, nous de trinca , que s’han mort al llarg dels carrers de la ciutat per a desconfiar de la viabilitat d’aquest trasplantament.
Voldríem saber on queda l’ètica i l’estètica d’aquest gest inútil, perillós i ofensiu als ulls del ciutadà mínimament sensible.
Cal reaccionar davant d’aquest atemptats insostenibles. La incompetència és el pitjor enemic dels arbres urbans i l’actual política municipal sembla ser el substrat ideal per a la seva propagació.
Actualment qualsevol ocupació de l’espai públic mitjançant un disseny d’ínfima qualitat pot ésser qualificat com a jardí. És esgarrifós el trist espectacle que ens ofereix l’empresa Acciona amb la seva “performance” d’arbres esguerrats rescatats de la galeria dels horrors de la jardineria.
Quina professionalitat és aquesta que enganya al ciutadà i el posa en perill?
Com es pot permetre plantar al carrer un arbre així ?
Només cal veure la gran quantitat d’arbres joves, nous de trinca , que s’han mort al llarg dels carrers de la ciutat per a desconfiar de la viabilitat d’aquest trasplantament.
Voldríem saber on queda l’ètica i l’estètica d’aquest gest inútil, perillós i ofensiu als ulls del ciutadà mínimament sensible.
Cal reaccionar davant d’aquest atemptats insostenibles. La incompetència és el pitjor enemic dels arbres urbans i l’actual política municipal sembla ser el substrat ideal per a la seva propagació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.