Piroecologia dels pins

Els pins sempre han estat el punt de mira de la societat sobretot en aquests últims anys. Podriem considerar el gènere Pinus com el que més discussions ha generat dins del món forestal per vàries raons.

Una de les pràctiques més utilitzades per l'home durant tot aquest temps ha estat la de substituïr espècies segons el rendiment de cadascuna. Així doncs, segons el mercat dels productes fustaners, els propietaris alternaven quercínies amb coníferes.
La situació actual de molts boscos és que provenen de gestions en que s'afavoria els pins per a la fusta, mentre que les quercínies servien únicament per a llenya (Encara sort). Moltes repoblacions de fa 50 o 60 anys encara es feien amb pi perquè es creia que donava millors rendiments que les quercínies, al final s'ha vist que això no és del tot veritat. Amb tot plegat s'ha creat un paisatge moltes vegades dominat per pins que fruit de l'abandó han acabat cremant de manera severa i amb descontrol...
Però què passa després de l'incendi?.
Les dues espècies més piròfiles (el pi blanc i la pinassa):

·El pi blanc (Pinus halepensis) és segurament el pi que més crítiques ha rebut, bàsicament perquè diuen que és amic del foc. Aquest arbre està adaptat al foc però no a la alta freqüència dels incendis. El pi blanc disposa d'unes pinyes anomenades serotines, que quan estan exposades a altes temperatures, esclaten i distribueixen les llavors pel terra. Fruit d'aquesta adaptació, el pi blanc regenera espectacularment després d'un incendi i el que cal esperar després de l'incendi és que apareiguin milers de plançons de pi blanc (S'han arribat a comptat 100.000 plançons/ha després d'un incendi), no obstant, si aquests plançons no assoleixen edad prou madura per fer pinya i es tornen a cremar, la regeneració posterior és molt complicada.
Si aquest regenerat no es veu sotmès a cap aclarida, el que cal esperar en un futur és un bosc densificat amb molts peus/ha i com que el creixement total del bosc es reparteix entre tots els individus, aquests presentaran creixements molt lents i al cap dels anys seran arbres amb altura i diàmetres petits. Això últim sovint és inconvenient per temes d'estabilitat, accés, fauna....
El pi blanc crema força més ràpid que altres pins perquè conté resines altament inflamables.

Foto: Bosc de pi blanc regenerat. Edat= 30 anys aprox.

·La pinassa (Pinus nigra salzmanii) és una espècie també mediterrània. Té l'avantatge que no crema tant fàcilment com el pi blanc però l'inconvenient que més preocupa d'aquesta espècie és que no és capaç de regenerar davant d'un incendi sever. Així doncs, les zones incendiades al Solsonès de Pinassa no han regenerat amb aquesta mateixa espècie perquè les llavors no van resistir les altes temperatures del foc. Si les masses cremades estaven formades per bosc pur de pinassa, la regeneració és extremadament difícil i durant molts anys hi predominen únicament estrats herbacis i arbustiu. Depenent de les zones es creu que la regeneració d'estrat arbori és gairebé impossible a curt-mitjà termini.
Per sort, és força comú trobar la Pinassa en companyia amb l'alzina, l'evolució per al futur d'aquestes dues espècies és que l'alzina quedi afogada força anys per la presència de la Pinàssa però a llarg termini la Pinassa acostuma a morir molt abans i quan passa això l'alzina és capaç d'agafar empenta i guanyar en altura i recobriments. En cas d'incendi, un bosc de Pinassa + alzina no presenta tants problemes a l'hora de regenerar donat que l'alzina és capaç de rebrotar després de l'incendi.

Avui dia, trobem zones que no s'han recuperat d'incendis anteriors i d'altres en que s'ha aconseguit dissimular l'incendi, (entenc per recuperació, el reestabliment de coberta arbòria). La severitat dels incendis combinat amb una alta freqüència d'aquests pot ser la causa de la pèrdua de zona arbrada i del seu regenerat.

Foto: Incendi del 98 al Solsonès, aquesta zona estaba formada bàsicament per Pinassa amb escassos exemplars d'alzina, l'alzina ha rebrotat però aquí hi havia alt percentatge d'individus morts per excés de llum (L'alzina necessita certa protecció del sòl a les primeres edats)

Foto: Parc natural de l'Albera (Alt empordà). Zona amb focs freqüents, sobretot en episodis de tramuntana canviant a marinada. Abundància de Cistus, Genista, Ulex... arbusts que combustionen molt fàcilment.