Longevitat i creixement

He cregut interessant mostrar la longevitat de cada espècie als lectors del bloc que ens visiten diàriament. Evidentment, existeixen mil factors que influeixen en la longevitat d'un arbre, no obstant, són aproximacions únicament de referència per tal de tenir una idea general.
La longevitat es defineix com la edat en la que una espècie es manté en perfectes condicions de vitalitat i es pot considerar com la màxima però evidentment entra dintre d'un rang,
S'assumeix que aquestes espècies creixen en una estació concreta;

Des de 700-1000 anys --> Gèneres Taxus, Olea, sequoia... . (Teix, Olivera i sequoia respectivament)

De 500 a 700 anys --> Gèneres Quercus, espècie Ulmus minor, gènere Tilia i gènere Castanea (Roures i alzines, til·ler i castanyer respectivament....)

De 300 a 500 anys --> Espècie Fagus sylvatica, espècie Abies alba, Pinus nigra, Pinus sylvestris, espècie Quercus pyrenaica, espècie Quercus faginea, espècie Quercus suber, espècie Celtis australis... (Faig, avet, Pinassa, Pi roig (O Rajolet a moltes zones), Roure reboll , Roure de fulla petita, Alzina surera i lledoner respectivament)

De 150 a 300 anys --> Espècie Pinus pinea, espècie Abies pinsapo, espècie Larix decidua, espècie Pinus pinaster, espècie Pinus canariensis, espècie Pinus uncinata i Gèneres Acer (Pi pinyer, Pinsap, làrix, Pi canari, Pi negre i Aurons respectivament)

De 100 a 150 anys --> Espècie Pinus halepensis, també algún gènere Populus, gènere Betula, gènere Fraxinus i espècie Alnus glutinosa ( Pi blanc, pollancres, bedolls, freixer i Vern respectivament)

Menys de 100 anys --> Gèneres Populus i gèneres Salix(Pollancres i salzes respectivament)

Tot i les excepcions, les espècies més exigents pel que fa als requeriments hídrics i altres variables ecològiques, són les que presenten menys longevitat (p.ex. les espècies de ribera com gen. Populus ), mentre que les espècies menys exigents i que viuen en les condicions més desfavorables (Sequera, vents, oscilacions tèrmiques...) solen viure força més anys, , no obstant, les espècies menys exigents solen presentar creixements molt més lents. Un cas molt clar d'això és el de la Sabina (Juniperus thurifera), força present als Monegros.

Font bibliogràfica: "Fundamentos ecológicos y culturales de la Selvicultura" (pag 83) J. Mª González Molina.