Els rics del món i la pagesia africana

Revolució Verda 2.0 per a Àfrica?

Assumpte: A Àfrica tothom vol impulsar la ciència, i en especial la ciència agrícola. A partir de la reunió del G8 de fa cinc anys al Canadà, on quatre dels seus membres prometeren construir nous centres d’excel·lència científica, ara la fundació Syngenta, el CGIAR, el Jeffrey Sachs Earth Institut, Google, Gates i Rockefeller, estan impulsant noves iniciatives per el continent. Si bé ningú nega que els africans necessiten ajuda a la seva lluita per acabar amb la fam, les malalties i el canvi climàtic, la ciència i la tecnologia no són la “bala de plata” per a resoldre els problemes d’Àfrica. Tan mateix, el juny es reuneix el G8 a Alemanya, on s’espera l’anunci d’una nova agenda d’investigació que proposaria, precisament, solucions científiques per els problemes socials del món i especialment d’Àfrica.

Impacte: No tota la ciència que es proposa per a Àfrica té a veure amb l’alimentació i l’agricultura, però l’èmfasi a la seguretat alimentària no sorprèn, donada la baixa producció en proporció a la població d’aquest continent i el fet que la majoria dels africans pobres viuen a àrees rurals. Els suposats compromisos quan a l’agricultura africana van dels 75 als 100 milions de dòlars i més doblers venen en camí. S’espera que les promeses fetes a les reunions cimera i els capritxos de les fundacions donin lloc a la Revolució Verda 2.0. Davant l’absència d’un pla coordinat, els reals beneficiaris seran segurament els vells revolucionaris, els errors dels quals intenta reparar aquesta segona Revolució Verda. Encara que s’afirmi el contrari, hi ha el perill real que la Revolució Verda 2.0 es converteixi en una moda biotecnològica de les corporacions i provoqui la destrucció de la resistència rural i de la diversitat a Àfrica.

Polítiques: La darrera Revolució Verda imposà a les institucions científiques de “grans solucions” una simplista estratègia de fitomillorament “bona per a tot” que poc va servir a Àfrica. Tan mateix, el major fracàs fou que els verds revolucionaris no parlaren amb les organitzacions d’agricultors i descartaren els sabers pagesos per considerar-los irrellevants. Els agricultors africans tenen sofisticades tecnologies per a l’atenció de l’ecosistema, el millorament dels cultius i les espècies animals, i compten amb les seves pròpies xarxes d’investigació. Només les iniciatives agrícoles i de desenvolupament rural conduïdes per agricultors, que construeixen a partir dels sistemes de treball existents, poden portar a millores reals. L’assumpte no és quantes coses poden introduir-se a Àfrica, sinó què pot enfortir-se dins del sistema de producció d’aliments i les estratègies econòmiques amb que la població resisteix a Àfrica. Els doblers, els recursos i les tècniques apropiades són necessaris, però la ciència no és un antídot contra les males polítiques. Els problemes agrícoles d’Àfrica deriven de tremendes distorsions econòmiques exacerbades per l’OMC, les institucions multilaterals de finançament i els agronegocis transnacionals. També hi ha grans problemes interns. Els governs d’Àfrica no han invertit a les àrees rurals per a donar suport als agricultors.

Fòrums: L’agricultura i la biodiversitat agrícola són temes candents per el Banc Mundial, la FAO i el Conveni de Diversitat Biològica de Nacions Unides, i reunions importants sobre aquests temes tindran lloc durant els propers 14 mesos. Aquests cossos intergovernamentals han de reconèixer que els agricultors a petita escala, els pastors i els pescadors artesanals han de ser els principals arquitectes i actors en l’enfortiment de la sobirania alimentària d’Àfrica.

Segons les institucions agrícoles internacionals més importants, la Revolució Verda dels seixanta i els setanta va tenir un impacte nul a Àfrica. Segons els crítics de la Revolució Verda, els africans simplement l’evadiren. Hi ha acord en què els revolucionaris verds d’aquells dies de la Guerra Freda carregaren les seves armes, apuntaren i dispararen, però no varen fer blanc. Per les substancioses inversions en ciència i els doblers enviats a Àfrica durant la primera Revolució Verda, és raonable demanar-nos què és el que serà diferent aquesta vegada. Presentam un panorama de les iniciatives internacionals que s’estan cuinant per a Àfrica.

Què està passant?

Cinc noves iniciatives de Revolució Verda:

1. Gates/Rockefeller – VíaAGRA?

La idea d’una Revolució Verda per a Àfrica va rebre una gran publicitat el passat setembre, quan la Bill and Melinda Gates Foundation es va unir amb la Rockefeller Foundation per a anunciar una inversió inicial de 150 milions de dòlars per a millorar les llavors natives i la distribució de llavors a Àfrica durant els propers cinc anys. Gates cooperaria amb uns 100 milions i Rockefeller augmentaria fins a 50 milions la seva inversió actual en el treball de llavors a Àfrica. Aquest setembre, les dues fundacions anunciaran altres 150 milions (aproximadament) per a millorar els sòls a Àfrica. Gates i Rockefeller parlen d’un programa de 20 anys o de quatre fases de cinc anys i suggereixen que les sumes involucrades es podrien ampliar moltíssim durant aquest període. En nomenar a la seva empresa de risc compartit “Aliança per a una Revolució Verda per a Àfrica” (AGRA, en les seves sigles en anglès), les dues fundacions alarmaren a moltes organitzacions de la societat civil i d’agricultors de petita escada a tot el món, incloent-hi a Vía Campesina, l’organització més gran del planeta. El gener de 2007 una aliança de més de 70 organitzacions socials d’Àfrica i altres xarxes es reuniren en el Fòrum Social Mundial de Nairobi i qüestionaren profundament el pla d’aquesta Revolució Verda. Després va tenir lloc el febrer el Fòrum Nyeleni per a la Sobirania Alimentària, a Mali, on es rebutjà absolutament la iniciativa AGRA . Per acabar, quan les fundacions contractaren a dos ex-empleats de la divisió de biotecnologia de Monsanto com operadors d’AGRA, es guanyaren la ira de tot el moviment antiglobalització .

L’amor de Bill Gates per tot el que és tecnològic i el vincle entre AGRA i Monsanto naturalment fa pensar que aquest esforç cerca inundar amb llavors transgèniques un continent que no ho sospita ni ho desitja. És clar que Gates i Rockefeller ho neguen. L’aliança Gates-Rockefeller gastarà 43 milions de dòlars en desenvolupar varietats vegetals africanes no transgèniques, i 20 milions per elevar la qualitat de la investigació agrícola nacional en el continent. Usant un model prou llunyà de la Revolució Verda original, AGRA donarà 37 milions als venedors de llavors o proveïdors locals o de districte de productes agrícoles i 24 milions als compradors (doblers perquè els agricultors tenguin accés a les llavors “millorades” i productes agrícoles dels proveïdors locals) Un total de 61 milions per a subsidis del flux de noves tecnologies. Altres 26 milions s’usaran per a una instal·lació de monitoratge i avaluació a Nairobi. a partir d’això s’anirà afegint doblers fins arribar als 150 milions per a la ronda de “llavors” en aquesta primera fase .

La porció d’AGRA que correspon a “sòls” serà anunciada més endavant enguany, s’espera que posi l’èmfasi en la irrigació per goteig i en que els pagesos tenguin accés a fertilitzants domèstics i importats. Actualment, els agricultors africans quasi no utilitzen fertilitzants importats, i, Gates i Rockefeller asseguren que això es deu a la baixa producció. L’equip de Gates està convençut que la Revolució Verda 2.0 serà accessible per a tots i fàcil d’instrumentar. Un poc d’aquests doblers, aproximadament 10 milions de dòlars seràn destinats al treball amb organitzacions d’agricultors i la Aliança ens assegura que reconeixerà i donarà prioritat al paper central que desenvolupen les dones. Els finançadors d’AGRA estan convençuts que la primera Revolució Verda fallà perquè no es posà atenció suficient al sistema d’entrega de llavors i agroquímics als agricultors. En aquesta ocasió no només contaran amb llavors d’alta tecnologia, sinó que els construiran la infraestructura de mercat. Aquesta vegada la “bala de plata” te un arma.

Científics compromesos, com el Dr. Melaku Worede, ex director del banc nacional de gens d’Etiòpia i ara consultor científic del programa “Llavors per a la supervivència” de USC Canadà, s’alarma per la introducció inapropiada de tecnologies exògenes que podrien crear noves dependències i fragilitat de l’economia –especialment per els agricultors a petita escala, al temps que es destrueix la diversitat genètica dels cultius més vitals d’Àfrica. “Necessitem construir a partir de la fortalesa dels pagesos” insisteix. “El nostre treball demostra que els pagesos són els fitomilloradors més experts que hi ha i ningú millor que ells pot avaluar els nous projectes agrícoles”. El Dr. Melaku participà en un fòrum públic Whose Green Revolution? (La Revolució Verda de qui?), el 26 de març passat a Ottawa, on es criticà fortament la iniciativa de Gates i Rockefeller. Entre altres en el fòrum aquella tarda hi havia Assétou Founè Samakè, una biogenetista de la Universitat de Bamako a Mali i membre de la coalició per a la Protecció del Patrimoni Genètic Africà (COPAGEN en anglès) –Una xarxa d’Àfrica occidental que treballa per la sobirania alimentària, lluita contra la invasió de llavors transgèniques i pressiona als governs per anular patents sobre plantes i gens. Assétou va fir al seu públic que l’inici d’un canvi a Àfrica vendria necessàriament de les dones pageses. Advertí que tres quartes parts de les dones a Àfrica depenen de l’agricultura per a la seva supervivència, i agregà que no només es tracta d`un gran nombre de persones, sinó del seu íntim coneixement de l’ecologia, tot això serà crucial per a superar la fam a Àfrica.

2. G8 – agricultura “eco” lògica.

Si ara la iniciativa coneguda com AGRA va posar a Àfrica al centre del debat, en realitat fou Canadà qui començà amb el tema el 2002, quan aquest país fou seu de la cimera del G8. El llavors Primer Ministre va convèncer als seus col·legues perquè establissin NEPAD, Nex Partnership for Africa’s Development (Nova Societat per el Desenvolupament d’Àfrica), que inclogué un important compromís (però mol vague) per enfortir la ciència agrícola. Enfocats a la propera reunió cimera, que seria el juny de 2003, el G8 acordà construir quatre nous centres per el desenvolupament científic a Àfrica. Canadà es comprometé amb 30 milions de dòlars a una empresa denominada BECA, Biosciences for Eastern and Central Africa (Biociències per a Àfrica de l’Est i Àfrica Central), amb seu a Nairobi. Els francesos acordaren construir un centre de bioinformàtica a Senegal; els anglesos quedaren en instal·lar laboratoris a Sudàfrica (dedicats principalment a la genètica humana); i EUA (Estats Units d’Amèrica) té plans per a construir un altre centre d’investigació a Egipte. La proposta de BECA és la de major assoliment, amb 16 milions de dòlars destinats a material de construcció i equip de laboratori, i molt del diner restant (sense molta planificació) al treball regional “amb xarxes”. S’estima que els costos anuals de manteniment de l’edifici de BECA siguin de 4 milions de dòlars. Al principi, Canadà no es comprometé a brindar aquests doblers. De fet, va anar a altres governs de l’OCDE i a fundacions privades a demanar-los que cooperessin amb la causa (Quan s’anuncià per primera vegada la iniciativa de NEPAD, l’ajuda total bilateral per a Àfrica era de menys de 13 milions de dòlars. L’entusiasme ha anat creixent: es calcula que el suport bilateral per a l’agricultura a Àfrica durant 2005/2006 fou d’uns 83 milions de dòlars). Alguns als que es demanà ajuda per a mantenir l’edifici de BECA a Nairobi afirmen que aquesta iniciativa “és una bogeria”.

Tal vegada, però la bogeria no és exclusiva del Canadà. En conjunt, tots els països del G8 estan investigant a Àfrica sense contar amb un pla articulat. Quan el Grup ETC visità les institucions de investigació a Àfrica recentment, comprovàrem que tant els finançadors com les institucions d’investigació, tots estan enredats en elaborar un pla que funcioni, o al manco que sigui presentable, a partir de vàries iniciatives. La Canadian International Development Agency (CIDA) està summament molesta per el fet que un Primer Ministre que fou retirat del seu lloc dues vegades es comprometé a construir un elevant blanc a Àfrica –i que el Primer Ministre actual- pressionat per arribar a temps a la reunió del G8 a Alemanya (i per una probable elecció el juny) té encara més idees al cap. De fet, els funcionaris de CIDA han tractat de detenir l’entusiasme per BECA que hi ha a les oficines del Primer Ministre.

Per a començar, qui va demanar BECA? El govern canadenc al·lega que està responent a una petició africana. Tan mateix però, BECA es construeix en el campus de l’Institut Internacional d’Investigació Pecuària (ILRI en anglès), a Nairobi. ILRI és un dels quinze instituts internacionals d’investigació agrícola del Grup Consultiu d’Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), els arquitectes de la primera Revolució Verda fracassada a Àfrica. Uns vuit mesos abans que Canadà anunciés el seu suport al projecte BECA, el Director General de l’ILRI va escriure al funcionari responsable del CIDA demanant-li 30 milions per a remodelar i actualitzar el seu centre a Nairobi. Mesos després la proposta de l’ILRI va rebre el suport d’un comitè africà de ciència. Quan el Grup ETC visità l’ILRI el gener de 2007, arribava el nou equip de laboratori i estava a punt de començar la construcció de les instal·lacions. Els donants del Nord segueixen la lògica –i la tradició- d’escoltar al Sud només quan estan segurs que escolten l’eco de la seva pròpia veu.

I ara, el juny, s’espera que durant la reunió del G8 a Heiligendamm, Alemanya presenti una nova iniciativa dins l’agenda d’investigació perquè la ciència i la tecnologia s’enfoquin en qüestions tals com el desenvolupament d’Àfrica i el canvi climàtic. Al moment d’escriure això, les negociacions encara estan en el nivell bàsic, però els entesos esperen que la iniciativa cobri força entre els Caps d’Estat i s’introdueixi a la cimera. Degut a l’entusiasme del G8 en el canvi climàtic i el desenvolupament d’Àfrica, molts esperen que l’agenda d’investigació posi molt d’èmfasi a l’agricultura africana.

3. Sinergia amb Syngenta?

Syngenta —una de les companyies de llavors més grans del món- pot ser una bona usufructuària de BECA. El 2004, la Fundació Syngenta (el sector totalment privat de la fundació de Syngenta Corporation a Suïssa) s’uní al govern de Kenya per a construir un hivernacle amb nivell dos de bioseguretat (el pressupost del qual són 12 milions de dòlars) a l’Institut d’Investigació Agrícola de Kenya (KARI), també a Nairobi. Aquest hivernacle d’alta tecnologia és part del projecte IRMA (Insect Resistant Maize in Àfrica, blat de

les Índies resistent als insectes a Àfrica), que cerca desenvolupar –amb el suport de Syngenta i un altre dels centres del CGIAR (finançat recentment per Gates i Rockefeller), noves varietats de blat de les Índies transgènic per a l’est d’Àfrica . L’hivernacle de KARI per a cultius transgènics està a l’altra banda dels nous laboratoris de BECA.

4. Google – una revolució excèntrica?

Així que els 30 milions de dòlars del laboratori de biologia de BECA a Nairobi augmentarien amb els 12 milions de l’hivernacle de Syngenta també a Nairobi i augmentaren encara més amb els 26 milions de les instal·lacions que construeixen Gates i Rockefeller, també a Nairobi. No volent quedar-se enrere, la fundació establerta per Google (Google.org) i Acumen Fund estan donant suport a iniciatives a Kenya, Tanzània, Sudàfrica i Egipte . En el Fòrum Mundial de Davos el gener de 2007, Google va oferir a Tanzània 300 milions de dòlars per a “desenvolupament”. No quedà clar quin d’aquests diners (si qualcún) es destinarà a la Revolució Verda 2.0, però inevitablement seran sumes significatives, diuen qui debaten amb Google.

5. Els llogarets del Mil·lenni, es requereix el món sencer “per a aixecar un llogaret”?

Mentre tant, a Canadà, on molt d’això va començar, la parlamentaria Belinda Stronach (milionària per dret propi) s’ha convertit en una entusiasta de la Revolució Verda 2.0 i molt activa promotora de la inciativa de els Llogarets del Mil·lenni de Jeffrey Sachs, amb seu a l’Institut de la Terra de Columbia University. Sachs elaborà un programa model l’objectiu del qual és assegurar que 12 llogarets a 10 països africans assoliran els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per el 2015. Es tracta d’una estratègia de desenvolupament de les comunitats rurals que inclou salut, educació, infraestructura, desenvolupament de l’agricultura i del comerç dels productes agrícoles. Com un dels artífexs dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, confident de l’anterior Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, i economista guru del desenvolupament del segle 21, Jeffrey Sachs està usant el seu alt perfil als medis i les seves palanques polítiques per a pressionar als presidents africans i als donants a l’OCDE a que contribueixin perquè la proposta dels llogarets del mil·lenni siguin una història exitosa. Models com aquest “quasi” sempre funcionen –tenen prohibit fallar- al manco mentre les càmeres de televisió estiguin filmant. Sachs té especial interès en les llavors i els sòls i clarament vol el suport d’extravagants com Gates i Google. Encara que la iniciativa dels 12 llogarets té un cost esperat de 18 milions de dòlars durant cinc anys, Sachs espera que la seva proposta s’estengui al manco a 70 llogarets i àrees pròximes. Fins ara, té el suport de l’inversionista multimilionari George Soros, de Sumitomo Chemicals i del PNUD . El company d’aventura de Sachs és un canadenc que fins fa molt poc era Director General d’un altre dels instituts de CGIAR amb seu a Nairobi . Sachs i tots els involucrats a les seves Viles del Mil·lenni estan apostant-li molt que els Caps dels Estats Africans compleixin el compromís que feren l’any passat durant la Cimera de Fertilitzants per a Àfrica realitzada a Nigèria. Sachs i els seus col·legues pensen que una campanya massiva de fertilitzants podria pujar el rendiment dels cultius. Altres argumenten que en qualsevol “model” com aquest, no és el nivell de substàncies que manquen al sòl, sinó l’abundància de científics en el sòl, el que causa la majoria dels problemes.

Al Canadà, polítics ben intencionats com Belinda Stronach estan pressionant als conservadors en el govern i als canadencs en general a recolzar una altra Revolució Verda participant en l’expansió dels Llogarets del Mil·lenni perquè es converteixinen Districte del Mil·lenni. El cost de l’empresa seria d’uns 100 milions de dòlars per any. Fins ara, la reacció de CIDA segueix essent bastant freda.

Les cinc noves iniciatives de Revolució Verda:

1.- VíaAgra de Gates i Rockefeller

2.- L’agricultura eco-lògica del G8

3.- Sinergitzant amb Syngenta

4.- La Revolució Verda de Google

5.- Els llogarets del Mil·leni

Què esta malament?

Cinc assumptes indefugibles:

1. Qui dona la pauta?. La quantitat de noves iniciatives –i la incertesa que les envolta- és sorprenent. Però també indica una tendència creixent a la privatització de l’ajuda externa i la pèrdua de fronteres entre el que fa el sector privat i el que fan els governs. Aquests dies on va Bill Gates també hi va el govern. Cada un dels funcionaris de la OCDE encarregats de l’ajuda humanitària volen una foto amb el megabilionari anunciant un esforç conjunt. El planejament governamental degut –sempre elusiu- sofreix atacs de nirvis quan Bill i Melina arriben de visita. Si bé les bones notícies són que els governs tan vegada posin més atenció a l’agricultura, pot passar que s’enredin sense pensar-ho molt en la recerca de les bales de plata de l’alta tecnologia i la ciència de taquilla... i això que a penes es desmamaven del CGIAR.

També esta creixent la influència del sector privat sobre el CGIAR. No és tant que la industria agrícola estigui interessada en el CGIAR sinó que és el propi CGIAR qui es volca a les agroempreses. El seguici del CGIAR a les grans empreses comença a molestar. Per exemple, el cap de la Fundació Syngenta (primer com a representant del govern britànic i ara en la seva actual funció), assisteix a les reunions d’organització del GGIAR. També Rockefeller. Tanmateix hi ha una diferència. Al llarg dels anys, la connexió de la Fundació Rockefeller amb les grans petrolieres s’ha anat desdibuixant en tant la Fundació diversificà amplament la seva carpeta d’accions. La fundació Syngenta, en contrast, és un braç explícit de la corporació, amb la consigna de cuidar els seus interessos a tota costa. La corporació Syngenta és la segona companyia d’agroquímics i la tercera companyia de llavors més gran del món. Aportant sumes comparativament modestes de la seva pròpia borsa, aquestes fundacions privades poden incidir en la destinació de sumes públiques molt majors.

2. Per a qui és la bala de plata?

També creix la preocupació de que el major beneficiari de tot aquests doblers per a investigació científica sigui el CGIAR. El Grup Consultiu d’Investigació Agrícola Internacional complirà 35 anys aquest 2007, i com a xarxa de quinze centres internacionals d’investigació agrícola han gastat no menys del 40% (i recentment fins el 48%) del seu pressupost global a Àfrica en els darrers vint anys. El CGIAR és creació de les fundacions Ford i Rockefeller –els promotors originals de la Revolució Verda- que uniren esforços el 1972 amb el Banc Mundial per a expandir la Revolució Verda en els seus inicis a la dècada dels seixanta. El CGIAR ha gastat aproximadament de 150 a 200 milions de dòlars per any (i projecta gastar-ne 246 el 2007) en investigació agropecuària a Àfrica. Dels 15 centres del CGIAR, cinc varen tenir la seu a Àfrica i dos tenien el mandat de treballar exclusivament allà. Més recentment, els cinc centres es transformaren en tres (més efectius), però la majoria dels altres també tenen operacions importants en el continent.

Després de 35 anys de resultats poc vistosos a Àfrica, els donants majors del CGIAR (Banc Mundial, EUA, Japó, la Unió Europea i Canadà) se n’estan adonant de que els enormes campus del CGIAR en el món entenen malament l’objectiu del moviment del menjar lent i són part del problema de la lentitud amb què arriben els aliments als pobles. Com a resultat, el suport financer per el sistema del CGIAR es complica cada vegada més. S’acabaren els bons temps que seguiren al premi Nobel de la pau que va rebre el 1970 Norman Borlaug –arquitecte de la Revolució Verda- i els finançaments estan molt fermats a allò que interessa als donants. Per això, en aquests darrers anys, els quinze instituts han cercat suport entre companyies privades polint la seva imatge. Com a part del maquillatge, els instituts del CGIAR es tornaren batejar com a “Centres de Collita del Futur” i el seu Institut Internacional de Recursos Fitogenètics (IPGRI) es va fer la cirurgia estètica de nom, ara s’anomena Bioversity Internacional (molt impopular, per cert). Amb el seguici que fan els instituts als excèntrics de la computació com Gates i Google, podem imaginar que el Centre de la Papa al Perú es torni a batejar com “YouTubèrculo”; i que el centre de blat de les índies i blat (a Mèxic) es transformi en HotMaíz.com.

3. Les prioritats de qui?

Es tracta d’un pla sofisticat per a inundar Àfrica amb llavors transgèniques? Els africans tenen raó en ser cauts. Tant Gates com Rockefeller adoren l’alta tecnologia i ambdós han finançat investigació sobre transgènics en el Sud global. Fa molt poc temps que la Fundació Gates invertí 43 milions de dòlars en la nova encarnació de la biotecnologia –la biologia sintètica (o nanobiotecnologia)-, en una empresa d’alta tecnologia, alt cost i també alt risc, per a tornar dissenyar els conductes metabòlics dels microbis, de mode que produeixin enormes quantitats d’un compost contra la malària que fins ara es deriva de l’arbust xinès del donzell (Artemisia annua). Tan mateix, una inversió molt menor podria enfortir les capacitats ja existents dels pagesos a Àfrica i altres llocs, perquè cultivessin ells mateixos el donzell. A un informe de 2006 del Royal Tropical Institute dels Països Baixos, es demostra que és tècnicament possible cultivar quantitats suficients de donzell per a produir la artemisinina necessària per a tractar a tots els pacients amb malària en el món. L’informe del Royal Tropical Institute adverteix que la possible producció de artemisinina sintètica podria desestabilitzar un molt jove mercat per a la artemisinina natural, erosionant la seguretat dels agricultors que ho estan començant a cultivar per primera vegada. Tanmateix, mentre escrivim això, AGRA es comprometé a no introduir llavors transgèniques a Àfrica en els propers cinc anys (és a dir, la primera ronda de la seva nova Revolució Verda) i els líders del projecte indiqun que també és poc probable que introdueixin llavors transgèniques a la fase dels segons cinc anys. A més, Rockefeller i Gates confirmen que es mantindran contra l’ús de la tecnologia Terminator (de “llavors suïcides”) en el Sud global.

Què hi ha del centre d’excel·lència BECA? L’ILRI (l’institut internacional d’investigació pecuària del CGIAR) i altres responsables tracten de baixar el perfil de BECA com a centre de desenvolupament de cultius transgènics, assegurant que al manco al començament no s’involucraran amb la enginyeria genètica. Tan mateix, el Grup ETC va obtenir, mitjançant una sol·licitud d’informació, notes executives preparades per a la reunió del ministre de CIDA al Canadà amb el director general de l’ILRI. La reunió va tenir lloc només quatre mesos després de que Canadà decidí construir BECA. “Com la investigació sobre cultius genèticament modificats és només un dels components de tota la investigació conduïda en el centre –s’adverteix a les notes- un èmfasi major a les nostres comunicacions se li ha de donar a altres resultats potencials positius i menys controvertits...”.

Si el funcionament de BECA depèn de contractes amb investigadors públics i privats, l’ús últim de l’entitat no queda necessariament en les mans dels seus creadors. Finalment, res està escrit en pedra. Ni tot el G8, ni Canadà en particular, ni tampoc Gates i Rockefeller s’han oposat per principi als organismes genèticament dissenyats. Recordem que l’staff contractat per a AGRA va venir de Monsanto. I si bé AGRA decidí evitar els transgènics temporalment com a tàctica, tant Rockefeller com Gates continuen invertint en cultius dissenyats genèticament per a Àfrica fora de la cobertura d’AGRA. El 2005, després de tot, la Fundació Gates invertí molt en sorgo transgènic (16’9 milions de dòlars); en “bio-cassava” o iuca transgènica (7’5 milions) i plàtans transgènics fortificats amb vitamines (3’9 milions). Tot això per a Àfrica com avançament del projecte AGRA . Gates espera dissenyar genèticament un joc complet de vitamines i trets nutricis que converteixin el sorgo, la iuca o els plàtans en “supercultius” que per sí sols resolguin les necessitats alimentàries d’África. Si bé la Fundació Rockefeller podria estar desanimada per el control corporatiu de la biotecnologia, no renuncia del tot a ella. Fou Rockefeller després de tot, qui infertí milions en el desenvolupament del controvertit arròs dorat, projecte que va haver de cedir a Syngenta sense cap retribució.

Hi ha un altra assumpte important en relació a la propietat intel·lectual. L’agricultura d’alta tecnologia usualment ve amb patents molt costoses i acords de llicència. Ajudarà AGRA als governs africans i als agricultors a barallar-se contra les lleis de patents de la OMC i EUA o simplement facilitarà i promourà que els governs es conformin amb aquestes legislacions? El 2005-2006 Rockefeller va fer tres donacions per un total de quasi 3’5 milions de dòlars a l’African Agricultural Technology Foundation per a facilitar la transferència de “tecnologies de patent”. Encara que els funcionaris de Rockefeller han quedat frustrats per molt temps per les patents de llavors i gens, en lloc de barallar-se, han tractat de suavitzar les coses i viure constrets a les regulacions sobre patents que promou EUA. Algunes vegades això ha significat que renuncien a patents per a les que no han sol·licitat validesa a Àfrica –i que els africans no tenen obligació d’acceptar. Pocs pensen que Rockefeller/Gates donaran als agricultors recursos per a defensar-se de les patents dels agronegocis. És més probable que AGRA promogui que es conformin amb els sistema de patents, assumint el paper de “negociador honest”, fent suportable per un temps un sistema realment maligne, convertint una donació en un cavall de Troia.

4. On és l’autor intel·lectual? Qui està a càrreg de la Revolució Verda 2.0?

El director de la Fundació Syngenta s’asseu en els comitès del CGIAR de la mateixa manera que l’empresari agrícola ho fa a la Fundació Rockefeller. El cap dels programes d’AGRA treballà per a la Fundació Rockefeller i coneix bé el CGIAR. El personal canadenc de CIDA que té al seu càrreg fer funcionar BECA també és responsable de representar a Canadà davant el CGIAR. L’home fort de Jeffrey Sachs fou fa temps director general d’un del centres del CGIAR (amb seu a Nairobi). Aquestes iniciatives no només comparteixen un punt geogràfic comú, -Nairobi i Kenya- sinó molta de l’acció dels centres al voltant del CGIAR o antics líders del mateix. Encara que vàries de les iniciatives agrícoles per a Àfrica tenen orígens diferents, de fet sorprèn que la gent que es coneix de fa temps es cerqui i estigui tractant de treure en clar qualque cosa d’aquesta confusió de projectes.

Els externs assumeixen que el lideratge intel·lectual ve de Rockefeller. Les dècades passades Rockefeller gastà al manco 600 milions de dòlars en investigació agrícola i va fermar forts compromisos a Àfrica. El president anterior de la Fundació fins i tot va escriure un llibre convocant a una “Doble Revolució Verda” a Àfrica i altres llocs. Però, segon col·legues a les fundacions germanes, les oficines de Rockefeller a la Quinta Avinguda de Manhattan quedaren pràcticament buides quan va arribar el nou president. L’agricultura –que per sis dècades fou la bandera amb que la fundació promovia els seus programes- es va convertir en secundària fins que Gates els cercà i demanà assessoria dels experts en agricultura de Rockefeller. Ara, després d’una lobotomia frontal, Rockefeller tractarà de reunir més doblers per agricultura en els propers 10 anys dels que assolí en els darrers seixanta.

5. On són els agricultors?

Així que sí manca lideratge a totes bandes, perquè no confiar en els agricultors? El CGIAR i els sistema agrícola internacional intentaren tot a la primera Revolució Verda. Donaren línia a presidents i primers ministres; construïren laboratoris i campus; involucraren científics famosos amb salaris internacionals; estudiaren, analitzaren i investigaren. De fet varen fer de tot excepte escoltar als agricultors i pagesos i a les seves organitzacions. El fracàs esbalaïdor de la primera Revolució Verda fou que no reconegué que els agricultors i pagesos, també són científics, que des de sempre consideren els seus camps de cultiu com a parcel·les experimentals i laboratoris on investiguen noves idees constantment. El seu sistema altament innovador d’investigació pagesa (i també parlam dels pastors i els pescadors artesanals) fou totalment ignorat. A finals de febrer, convocats per Vía Campesina, uns 600 agricultors (i les seves organitzacions) juntament amb altres organitzacions de la societat civil compromeses amb l’agricultura i el desenvolupament rural es reuniren a Mali per a parlar de sobirania alimentària –la noció que el menjar és primer i que el comerç és secundari; i que els agricultors de petita escala, els pastors i pescadors artesanals així com els consumidors pobres necessiten treballar junts. Amb plena consciència del canvi climàtic imminent i de les amenaces de l’OMC, el Fòrum Nyeleni per la Sobirania Alimentària no només condemnà la Revolució Verda 2.0, sinó que convocà una revolució encapçalada per els pagesos. (I aquesta seria de veritat una revolució!).

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a comptar amb menjar saludable i culturalment apropiat, produït amb mètodes ecològics clars i sustentables, i el dret a definir alimentació i sistemes agrícoles propis. Posa als que produeixen, distribueixen i consumeixen els aliments en el cor dels sistemes alimentaris i de les polítiques, fent a un costat les exigències dels mercats i corporacions.

Diamantino Nhampossa de la UNAC (unión nacional campesina de Mozambique) i de Vía
Campesina a África, fou un dels primers ideòlegs després del Fòrum de Sobirania Alimentària a Mali. Segons ell, la Revolució Verda 2.0 és “una amenaça seriosa als pagesos, les llavors i les formes de vida dels pobles del continent. En lloc de reconèixer el ric coneixement que els homes i dones pageses han manejat per mil·lennis, la introducció de les llavors híbrides i els paquets tecnològics farà més mal encara als propis sistemes pagesos de producció”

Un dels organitzadors del Fòrum Social Africà de l’any passat i del Fòrum sobre Sobirania Alimentària d’enguany, Mamadou Goïta, també veu la necessitat d’un lideratge pagès. “Els científics internacionals que venen a Àfrica no sembla que se n’adonin que els agricultors estan organitzats”, ens conta durant un viatge a Burkina Faso. “Diuen que els encantaria treballar amb agricultors però que sempre estan ocupats i molt dispersos”. Socioeconomista i director de l’Institut de Recherche et de Promotion des Alternatives en Développement (IRPAD) a Bamako, Mamadou Goïta parla tant amb científics com amb agricultors. “Els agricultors sempre han estat organitzats a nivell comunitari i cada vegada estan millor organitzats a través de les seves pròpies estructures a nivell nacional. A països com Mali, els agricultors són una força genuïna amb la qual s’ha de comptar. Certament, els agricultors ja no acceptaran la idea d’algun extern del que és bo per a l’agricultura africana”.

Revolució Verda S.A.: Assétou Founè Samaké, Mamadou Goïta, Melaku Worede i Diamantino Nhampossa han estat molt actius parlant amb Gates, Rockefeller, i el govern canadenc sobre les seves vàries iniciatives agrícoles. Temen que la Revolució Verda 2.0 pugui convertir-se en la revolució per als industrials agrícoles. Aquests són alguns escenaris possibles si la gent compromesa vertaderament amb les pobles no actua ràpidament:

* En primer lloc, el govern canadenc no tendrà altra opció més que acceptar que BECA passi de ser un centre de biociències parcialment regional a ser un centre d’investigació per els biotecnòlegs del CGIAR que treballen a Àfrica. BECA ja està obert als negocis, té ofertes de companyies biotecnològiques i qui vulgui pot contribuir als costos de manteniment de 4 milions de dòlars. Aquesta és la única forma en què BECA podrà pagar el compta de la llum.

* En segon lloc, BECA i les seves contraparts a Senegal, Sudàfrica i Egipte s’enganxaran amb la Fundació Syngenta i altres interessos del sector privat per a promoure la biotecnologia. Els nous laboratoris a Nairobi, no ho oblidem, estan del costat del nou hivernacle de transgènics de Syngenta.

* En tercer lloc, la iniciativa per a alguns anys no només considera llavors i sòls. Molt dels diners estan enfocats en “ordenar” la legislació agrícola africana, així com les regulacions amb la finalitat de facilitar la participació del sector privat. De fet, al manco 37 milions de dòlars de la nova iniciativa es pretenen destinar a finançar o subsidiar a les companyies africanes de llavors i productes agrícoles de mode que puguin donar als agricultors llavors, pesticides i fertilitzants. (Més enllà de tot, Gates pagà 166 mil dòlars per un estudi sobre com construir una companyia de llavors). En altres paraules, durant alguns dels propers anys, Gates i Rockefeller usaran el seus doblers i influència per esbucar barreres governamentals i d’infraestructures (incloses les patents?) que han fet tornar infructuós per a l’agroindustria assentar-se en el continent. Una vegada que tot això es faci, els agronegocis tendran les instal·lacions per a la investigació de transgènics i les xarxes de mercat que requereix, i el suport creixent del sempre voluntariós i necessitat sistema del CGIAR.

A l’anàlisi final, els majors beneficiaris de tot això seran els mateixos als que des del principi volgueren evadir els governs desil·lusionats i les frustrades fundacions: els del CGIAR. Mentre el G8 lluita per donar sentit als seus nous centres d’excel·lència, les fundacions Gates i Rockefeller tractaran de mantenir el control bàsic dels seus diners. És probable que tots es bolquin cap als centres de la vella Revolució Verda que –després de 35 anys- saben com gastar els doblers i escriure reportatges.

Aquesta és una tragèdia. Sens dubte, hi ha necessitat de molt més suport per a l’agricultura i el desenvolupament rural a Àfrica. No estem dient que s’estigui invertint massa doblers en el problema, fins i tot més doblers es podrien usar; diem que els que tenen el poder de decisió perquè aconseguiren aquest nous doblers són els mateixos que no pogueren fer blanc quan Àfrica es trobava a l’ull del huracà de la primera Revolució Verda.

I ara què?

Cinc passes endavant

Els doblers i els recursos es necessiten per a recuperar-se del mal que segles de colonització i dècades de lliure comerç deixaren a Àfrica. Els problemes agrícoles d’Àfrica deriven d’enormes distorsions de l’economia i el comerç internacional i són exacerbats per l’OMC i l’agroindustria multinacional. També existeixen enormes problemes interns que contribueixen al fracàs de l’agricultura africana, que impedeix als governs invertir a les àrees rurals i donar suport als pagesos. La ciència no és antídot contra les males polítiques. Si bé la ciència i la tecnologia apropiades tenen un paper que jugar per a assolir la sobirania alimentària d’Àfrica, aquest és només un element en una estratègia social molt més gran.

El Grup ETC recomana les següents accions com a primeres passes:

1. Qualsevol mapa que guiï cap a la sobirania a Àfrica ha de venir dels pobles, particularment dels agricultors a petita escala, els pagesos, els pastors, els pescadors artesanals i les seves organitzacions. Per a començar és molt important tenir en compte el treball del Fòrum Nyeleni per la Sobirania Alimentària.

2. El G8 pot renunciar als seu pla de construir súper centres d’excel·lència biotecnològica i destinar els doblers que pensa gastar en maons i ciment a una iniciativa multilateral coherent per a donar suport a la sobirania alimentària conduïda per agricultors. L’elefant blanc BECA a Nairobi ha de ser cancel·lat i els fons restants han de ser assignats al treball de sobirania alimentària que desenvolupen els pagesos de la regió.

3. En el seu 35 aniversari, el treball del CGIAR al voltant del món, i especialment a Àfrica ha de sotmetre’s a una nova revisió externa realitzada per agricultors i pagesos. El CGIAR ha de parar esment a estratègies alternatives que asseguren que els seus fons (aproximadament 513 milions de dòlars en el pressupost anual 2007) estiguin disponibles per a l’agricultura i no necessariament per a la investigació agrícola realitzada en els seus centres internacionals. Una iniciativa per a la sobirania alimentària a Àfrica liderada per pagesos podria trobar millors maneres de gastar aquests doblers.

4. La FAO i el Conveni de Diversitat Biològica –que ja treballen junts en temes de biodiversitat agrícola- haurien de crear un fòrum obert per a discutir aquestes vàries iniciatives amb organitzacions d’agricultors a Àfrica. Nota: Si bé aquest és el tipus de conductes que s’espera que els organismes de l’ONU tenguin en benefici de la humanitat, l’ONU té molt poca història amb les organitzacions d’agricultors. Tant la FAO com el CDB haurien d’agafar aquesta oportunitat per a comprometre’s en una millor relació amb els productors d’aliments a petita escala.

5. Addicionalment, la FAO i el CDB haurien de llançar una iniciativa especial on discuteixin la biodiversitat agrícola en el context del canvi climàtic.

Evolució arc iris? La idea d’una revolució agrícola conduïda per els pagesos no hauria de ser tan dramàtica per el G8 o per les fundacions privades. Quan tot aquest embull començà el 2002, a les reunions prèvies al G8 a Canadà, el Secretari General de l’ONU, Kofi Annan va demanar al Consell Inter Acadèmic (la xarxa de consells nacionals de ciència) que reunís un panell de luxe per a debatre sobre la natura i estructura d’una important iniciativa agrícola per a Àfrica. El panell realitzà un report detallat en què explícitament es rebutjava una altra Revolució Verda i es convocava a nombroses “evolucions de tots colors (arc iris)”, tal vegada en al·lusió a l’espectre complet de les molt diverses estratègies agrícoles que existeixen a Àfrica i també, explícitament, assignà un important paper a les organitzacions d’agricultors en el continent. L’informe, que fou directe al Secretari General de l’ONU i al G8, fou finançat per la Fundació de Bill i Melinda Gates.

El Grup d’Acció sobre Erosió, Tecnologia i Concentració és una organització internacional de la societat civil, amb secretaria internacional al Canadà. El Grup ETC es dedica a la promoció de la diversitat cultural i ecològica i dels drets humans. El Grup ETC dona suport al desenvolupament de tecnologies socialment responsables que serveixin als pobres i marginats. Fa monitoratge de qüestions de govern que afecten la comunitat internacional, així com el control de les tecnologies i la consolidació del poder corporatiu.