com a font d’energia renovable
L’aprofitament màxim de les energies renovables ha esdevengut un dels grans reptes de la humanitat. L’evidència del canvi climàtic i del desastre ecològic ha posat en el primer pla de l’agenda política les mesures de foment de les energies alternatives i de reducció de les emissions de gasos nocius a l’atmosfera. Mentre l’energia eòlica, la solar tèrmica i fotovoltaica i altres van fent el seu camí, algunes grans potències, amb George Bush al capdavant, han volgut presentar els cultius energètics com la gran alternativa a la crisi climàtica. Sense negar l’interès d’aquests cultius, com un aspecte més a considerar, els obscurs interessos que s’amaguen darrere l’operació i els seus efectes devastadors de caràcter social i ecològic (desforestació, impuls als conreus transgènics, expansió de l’agricultura industrial i destrucció de la sobirania alimentària) fan pensar que hem entrat en un camí que no tan sols no és efectiu en la lluita contra el canvi climàtic, sinó que encara el farà augmentar. En canvi, l’ús de la biomassa d’origen forestal, de la palla i els residus agrícoles (morques d’oli d’oliva, clovelles, etc.) o dels excrements animals per obtenir biogas, no acaben de trobar l’impuls necessari. Malgrat tot, els residus forestals i de la fusta, ens ofereixen una energia renovable, barata, relativament neta (molt més que la procedent dels combustibles fòssils) i que necessita tecnologies poc complexes. No de bades aquesta energia ha estat la més important, quasi bé l’única, que ha acompanyat la nostra espècie al llarg de mil·lennis d’història i encara ara forneix calor a més de la meitat de la població mundial.
La biomassa, fins ara, a més dels usos tradicionals de caràcter domèstic (la foganya i la xemeneia), s’ha emprat per a produir calor per a calefacció i per a generar electricitat. Però els països europeus duen un retard considerable en l’aprofitament de la biomassa d’origen forestal (llenya, fusta, rebuigs de fusta, pellets...) Tan sols els països escandinaus i Àustria ja fa anys que investiguen i duen a terme programes innovadors de recerca i desenvolupament d’una tecnologia apropiada. A Suècia, ja a la decada dels 80, prop del 80% dels municipis ja comptaven amb centrals de producció d’energia a través de biomassa. Ara, a poc a poc, a l’empara de les primes que estableix el Règim Especial de Producció Elèctrica, es van començant a instal·lar a l’Estat espanyol les primeres centrals i els sistemes de producció tèrmica. La bondat d’aquesta energia, tot i haver de ser conscients de les limitacions dels ecosistemes mediterranis muntanyosos (perills d’erosió, dificultats d’extracció, etc.) és evident. El seu benefici és doble: no tan sols es produeix calor o electricitat d’una manera sostenible, sinó que es contribueix a fer possible la bona gestió forestal i a establir models equilibrats de prevenció dels incendis. Fins i tot a Catalunya, encara ara, les iniciatives engegades en aquest camp són més aviat escasses: funciona la central de gasificació i generació d’electricitat de Móra d’Ebre (amb clovella d’ametla), la xarxa de calor produïda amb biomassa de Molins de Rei (695 habitatges) i s’estan començant a instal·lar les primeres calderes de subministre de calefacció (Sant Pere de Torelló). La producció de pellets (granulat de fusta i llenya de petites dimensions) esdevé indispensable per a valoritzar aquest productes i crear-ne un mercat local, ja que proporciona un combustible net, de fàcil maneig i que permet l’autoalimentació de les estufes i calderes.
És d’esperar que a les Illes Balears es comencin a posar prest en marxa iniciatives pioneres en l’ús de la biomassa. Aquestes experiències inicials podrien anar lligades a projectes de demostració a través del desenvolupament de petites centrals elèctriques o de la promoció d’instal·lacions en edificis públics. Sense pretendre que tal cosa pugui arribar a ser una alternativa global al model energètic, sí que podria ser una manera de fomentar una energia renovable més, valoritzar una mica els productes forestals i facilitar la gestió de les àrees boscades i garrigues.
Molt bona!! Jo també tinc fe en aquesta energia però en cap cas pot substituïr a la que prové dels combustibles fòssils. A Catalunya ja s'estan presentant casos d'utilització d'aquesta energia, el primer crec que va ser a la Cerdanya (Aquest divendres en faré una publicació hi aniré a veure com ha funcionat el tema). El cas de la Cerdanya és dels pocs (o l'únic) en que l'ajuntament ja n'ha vist resultats positius, s'han estalviat un munt de petroli, l'estella utilitzada és fruit d'una gestió, complexe i específica per a cada rodal (Quan vaig veure la quantitat de mapes corresponents als rodals em vaig quedar parat), el balanç econòmic ja els hi està sortint positiu i han reduït el risc d'incendi en antigues feixes. Ja us explicaré com ho gestionen, així com les tècniques silvícoles utilitzades etc... D'altra banda, cal investigar més en aquests mètodes, es parla de que cal deixar les fulles al sòl perquè mineralitzin, uns altres parlen d'agafar només branques, també corren rumors que és millor agafar els canons dels arbres.... discussions que caldrà resoldre i estudiar per tal de que aquesta energia sigui encara més neta.
ResponElimina