Un greu perill per el garballó silvestre

Una voraç plaga d’erugues americanes amenaça la palmera autòctona de Balears.

A Formentor, Andratx, Llucmajor i Alcúdia s’han detectat plantes devorades per l’insecte.

MIQUEL ADROVER. PALMA

Una voraç plaga d’erugues sudamericanes amenaça la supervivència d’una de les plantes més emblemàtiques de les zones muntanyoses de l’illa: el garballó (Chamaerops humilis), que és la única palmera autòctona de Balears. Neix de forma silvestre a la muntanya i gaudeix de la màxima protecció, segons la conselleria de Medi Ambient.

Aquest insecte, anomenat eruga perforadora de les palmeres o paysandisia archon, causa un terrible dany a aquesta palmera. Perfora per complet els seus troncs i les fulles fins que perd tota la saba i mor. Els símptomes són fàcils de detectar, especialment per els forats a les fulles i en el tronc. A més, el garballó desprèn un líquid sucrós a causa de les perforacions.
Tècnics de la conselleria de Medi Ambient i de la conselleria d’Agricultura explicaren que han detectat aquesta plaga a zones enjardinades de Formentor, Andratx, Pollença, Alcúdia, Inca i Llucmajor.
Però en aquests moments la principal preocupació del departament de Sanitat Vegetal de la conselleria d’Agricultura és que l’eruga no s’estengui i ataqui a les plantes silvestres de garballó que cobreixen la Serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà. Segons explicà el tècnic d’Agricultura, Josep Rosselló, “fins el moment només s’ha detectat a zones enjardinades que utilitzen el garballó autòcton. De totes maneres, a la muntanya és molt més difícil de detectar, ja que ningú ens pot avisar”.
Aquest insecte pertany a la família dels lepidòpters i s’introduí a diverses zones del Mediterrani a través de palmeres procedents de sudamerica. En el cas de les Illes Balears ha atacat a la palmera autòctona.
Neix com eruga, que és quan realitza les perforacions als garballons i desfà el seu voraç apetit. Llavors, es transforma en papallona. Aquesta, que és diürna, és molt gran i pot arribar als 10 centímetres. Té ales de color marró clar i roig.
Les erugues són de color blanc rosat i l’únic tractament possible contra elles inclou productes químics que no es poden aplicar a la muntanya.
El garballó, fins el segle XIX va tenir una especial importància a Mallorca, ja que amb ell es confeccionaven tot tipus de productes, com és el cas de bosses, graneres i senalles. A la zona d’Artà i a la Serra de Tramuntana era un sector econòmic important.

L’escarabat de la palmera s’estén.

Desde Agricultura explicaren també que l’escarabat de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) s’està estenent cap a la zona nord de Mallorca. En concret, s’ha detectat un focus a la zona entre Alcúdia i Pollença. S’ha de recordar que existeixen uns altres 10 focus més detectats a la zona sud de Mallorca i que han obligat a talar un total de 47 palmeres totalment colonitzades per els insectes.

El tràfic de palmeres és el principal vehicle de transmissió dels escarabats, coneguts popularment com morrut roig de la palmera o “escarabajo de pico o picudo” per el seu poderós poder perforador.
Aquest insecte, a l’igual que l’eruga, devora les fulles tendres de les palmeres i després forada els seus troncs fins a causar-los la mort.

Un aspecte a tenir en compte és que no existeix tractament per a combatre aquest escarabat i quan es detecta la seva presència, la millor solució és la tala i la posterior incineració de la palmera per evitar el contagi. Els insectes van d’una palmera a una altra a la recerca de menjar.

Diario de Mallorca