Cartes al director Les oliveres mallorquines i el parc de les Estacions II
Les oliveres mallorquines podrien tenir denominació d'origen. Fa ganes descriure-les com a subespècie diferent, però la veritat és que no es tracta ni d'una raça. Tenen, això sí, una altra característica que les fa ben singulars: les destralades seculars que, entre elogis i estranyesa, des dels viatgers romàntics del XIX, tothom n'ha parlat. Els qualificatius més repetits deuen esser «monstruoses», «fantàstiques» o «artístiques». Aquesta per mi que és de Santiago Rusiñol: «no en faceu pus, d'olives, si heu de patir tant».
Per la Serra i algun racó del Raiguer ens queden alguns oliverars que ja són un autèntic parc temàtic sense necessitat de fer-hi res més (ni asfaltar, ni posar-hi garlandes, ni tirar coets, ni tapar-les amb propaganda institucional). Es tracta senzillament d'una de les característiques del nostre paisatge, que no té preu, ni perdó de Déu que l'espenyin.
Seguint Clarasó, el nínxol jardiner de l'olivera és el d'exemplar noble, cosa que dóna prestigi a aquell redol, aïllat, a escala humana pròxima i que sigui un punt d'atracció en bona perspectiva. Tenim alguns bons representants d'aquest estil com l'olivera de Cort, alguns regulars, l'olivera de les avingudes, i algun que han quedat en un racó per posar un caganer: a s'Hort del Rei.
Però les oliveres no substitueixen els arbres d'ombra de cap manera, aleshores molt pitjor serà intentar fer «bosquets». Posar un olivar damunt una estació de metro o quarterat per sa Riera vol dir senzillament que no hem entès res, o estam de conya.
Ara, el que és realment patètic són aqueixes pseudooliveres (d'on han tret això?), raquítiques i lletges que no poden pus. Pareix esser una moda comercial que ningú no ha demanat i que no fa altra cosa que degradar l'entorn: no són mallorquines, no tenen cap feina al nostre paisatge, Clarasó vos encalçaria amb un ram, no fan ombra ni tenen gens de gràcia...
En resum: això que han duit pel parc de les Estacions II, a sa Riera i d'altres, no són oliveres mallorquines, ans al contrari, són un insult a les oliveres mallorquines.
Pere Llofriu. Palma.
Cartes al director 
Perdoneu, però quina merdegada esquarterada de parc us han fet?
ResponEliminaEncara rebra un premi... el del Foment de L'Art Merdegat.
Aquests parcs, el de ses Estacions i el de la Riera, es semblen a la mentalitat de la gent que els ha fet dissenyar: quadriculada, ordenada, militaritzada, amb inteligència militar fins i tot diria jo, encimentada, dura, asséptica, de parc cartó. Els arbres i les plantes però, són tan agraïts que tan mateix faran bell el que és lleig. Ja es cuidaran prou, però de podar-los, mutilar-los, fumigar-los perquè no es desenvolupin tan lliura i bellament com voldrien.
ResponEliminaSalut.
Allò que és un insult a l'olivera en general és amputar-la i ofegar-la amb tot de gespa. Ara bé, si voleu quedar esgarrifats només heu de veure com poden les oliveres alguns viveristes prop d'Amposta. Han descobert l'essència cutre kitch de la topiaria. Es tracta de rapar-les deixant pàmpols, com si fossin gossets llepafigues, escarnint l'estil japonès. Si a casa seva ho volen acabar d'adobar amb un nan de plàstic em sembla perfecte. Però si es veu des del carrer vaja quin panorama...
ResponEliminaQuan parlem d'obra pública veiem que hi ha bastant paisatgisme de post grau sucat en oli. Hi han dissenys que són ofenssius pel ciutadà.I no només a Mallorca passa això. Si feu un tomb per Barcelona veureu que en jardineria no són tan cosmopolites com es pensen. Doncs això: uns paguem, altres manen i tots callem.
Joan Vicenç: gràcies per donar més ressò a les meves observacions.
ResponEliminaBloggers i amics dels arbres tots: gràcies per mantenir la flama. En els moments més baixos vaig arribar a pensar que els arbres no en tenien cap, d'amic... aquí hi ha un fil d'esperança.
Gràcies a tu Pere. Jo som amic dels arbres també gràcies a la teva feina d'estimació per la terra, els arbres i la bona gent.
ResponEliminaSalut i una abraçada.