
Cada arbre –figueres albacors i una de coll de dama, tan afamegades que just treien lletrada cada dos anys; uns ametlers primatxols, que, els de baldor omplien, entre tots, dos sacs de secallonets com glans-, cada bri de blat, cada racó de civada, eren una tremenda caparrudesa de mon pare, i es dreçaven aprofitant el crull del roquissar, un cocó de terra blanca, una distracció qualsevulla d’aquella àrida naturalesa.

Fuita i martiri de Sant Andreu Milà
Miquel Àngel RieraEditor: Destino, 1994
(Autor fotos:
R.Mas. Ca'n Marroig, Son Terrassa Vell i onsevulla a Nules)
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.