Una palmera d’un client va resultar infectada pel morrut, es va avisar a Sanitat Vegetal i van venir a tallar l’exemplar afectat. La feina va ser realitzada per sis operaris en mig matí de feina.
D’aquesta tasca m’he dut dues sorpreses. La primera que al client li van dir “que sort que ho havien fet aquell dia, ja que era el darrer en que tallaven palmeres infectades”, per què?, la resposta va ser “S’acabat el pressupost”.
Aleshores, és o no és una plaga? Que vol dir “s’acabat el pressupost”? i les palmeres que esdevinguin infectades a partir d’ara? Propagaran l’insecte a les altres fins que hi torni a haver pressupost? Ho deixarà l’Administració en mans del pressupost del propietari de la palmera? Doncs sort que no és la grip aviar!!
La segona va ser que al dia següent alguns morruts van volar directes cap a la palmera tallada, suposo que del tronc tallat els atreia l’olor de saba fresca. El propietari de la palmera en va poder capturar dos exemplars, els va posar en un pot de vidre (vius) i em va dir que els passes a buscar. En el pot de vidre van aparèixer tot un polsim de color marró fosc, eren com granets d’una desena part de mil•límetre de grandària, en la primera ullada a través del vidre vaig pensar que eren deposicions del morrut, però més tard, i analitzant el contingut amb lupa vaig veure que aquells microgrànuls es movien, allò eren cents de morruts en miniatura, no tenien la forma de l’adult, però eren força semblants, penso que d’això n’hi diuen nimfes. D’aquí el que em sobta és que sempre havia llegit que les femelles del morrut dipositaven els ous a les fulles o ferides de les palmeres, i aquí hi va haver un veritable part de nimfes vives. La meva pregunta és: Té el morrut dues formes diferents de propagar-se, com ho fa també el pugó? Una posant ous i l’altra parint nimfes vives, potser de forma partenogènica? O potser s’ha suposat allò dels ous i aquestes nimfes acaben sent les larves que perforen la palmera fins la seva mort?
També vull constatar que el morrut és un excel·lent volador, sota els elitres disposa d'unes ales plegades sobre sí
mateixes que quan les desplega li permeten fer vols bastant ràpids. El sistema del morrut és diferent al de la marieta, que aixeca els elitres per volar, però alhora aquests mateixos li resten aerodinàmica, en el cas del morrut els elitres no s'aixequen i les ales són proporcionalment més grans que en la marieta. Permetent-li un radi de colonització bastant gran.*
Molt interessant aquest article.
ResponEliminaPer cert, el morrut també ataca els margallons?
Crec que per ara no n'hi ha casos en el garballó o margalló. Crec desgraciadament però, que és questió de temps i mala gestió. Salut.
ResponEliminaQue jo sàpiga la palmera ens dón un benefici mediambiental i paisatgístic a costa d’un petit detall: la voluntat del seu propietari per contribuir a la seva aclimatació.
ResponEliminaFins a quin punt l’Administració se’n ha de fer càrrec de tot allò que li passi a una palmera, propietat privada d’un particular ?
Aleshores per que no reclamem per qualsevol virus, bacteri o fong que ataqui els geranis del nostre balcó ?
- Sanitat Vegetal ?
- Sí, digui.
- Miri que passin per casa, que tinc uns geranis atacats.
- Ara mateix.
Si ja costa prou entendre les plagues autòctones, com volem controlar les forànies ?
Pressupost ? Quin pressupost ?
Hi ha unes necessitats socials brutals i parlem d’un article de luxe : la palmera d’un benestant. D’un benestant que pot fer qualsevol despesa tret la de pagar un jardiner.
Si toca arrabasar, doncs mala sort. O quant toca podar no es truca el jardiner ?
Alerta amb els conceptes de partenogènesi, nimfa i estadis larvaris; el Google ajuda.
Bé, no vull entrar a discutir si l'extracció de la palmera ho ha de fer un o d'altre. Però el cert és que el DARP és qui ha declarat que el morrut és una PLAGA DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA, sota pena si no és comunica o s'amaga. També és el DARP qui ha diotaminat que els exemplars atacats no poden ser extrets per qualsevol, si no que s'ha de fer un procediment que és garantit per les empreses que L'ADMINISTRACIÓ PERTINENT contracta. Jo no crec que les palmeres siguin articles de luxe al servei de gent benestant. Moltes d'elles estan en carrers, places i jardins públics. D'altres sí que estan en jardins privats, però l'aire que purifiquen no és queda en el lloc privat i la seva vista és igual d'agradable.
ResponEliminaI en quan a pagar per que una plaga que ningú no vol i pot alterar de manera permanent el nostre paisatge, et puc recordar que també hem pagat les vaques boges, la grip aviar i la peste porcina africana, i em sembla que pocs de nosaltres té alguna explotació ramadera.
Ara, potser prefereixes el que cada qual es pagui lo seu si vol i als demés que els bombin. Com se'n diu d'això ... Ah! Sí, liberalisme portat a l'extrem.
En conec més de 4 i jo mateix que tenim unes palmeres que han crescut esplèndidament d’algun pinyol d’algun dàtil que havíem menjat i també de pinyols d’altres menes de palmeres que s’han recollit al peu d’una palmera del carrer. I cap dels tots aquests som gent benestant, més aviat pobrets que ens costa arribar a finals de més.
ResponElimina