Desgavells energètics

Un convidat toca a la porta: el canvi climàtic

Fa anys la revista Life va declarar la terra com el personatge de l'any. Començava l'onada ecologista a la vegada que s'incrementaven les pressions sobre el medi ambient. Ara, sembla que entram en una nova etapa. Hi ha un nou protagonista del debat ambiental: el canvi climàtic. Ha arribat Míster Clima i no fa comptes d'anar-se'n. No se n'anirà perquè l'evidència ja no és discutible ni pels més escèptics. Karl R. Popper, una de les cimeres del pensament liberal, en una entrevista publicada a la revista Spiege l'abril de 1992 qüestionava l'existència del forat a la capa d'ozó i deia que hi podia existir fa milions d'anys. Popper, en altres coses tan lúcid, venia a dir que la preocupació per les contaminacions i destruccions del planeta eren exageracions poc fonamentades.
Fa molta d'estona que el canvi climàtic provocat per l'acció humana és una evidència científica i ni el mateix Popper, si fos viu, la podria negar. Però més que el liberalisme a ultrança ara mateix crida l'atenció un altre fet: la sorprenent capacitat de la nostra espècie a insistir en la seva autodestrucció. Fa l'efecte que estam obstinats a respondre al canvi climàtic amb més canvi climàtic. Almenys aquesta és la resposta que el mercat globalitzat està conformant. Un cop detectada l'evidència, i constatada l'existència d'una opinió pública sensibilitzada, es preparen falses respostes per tranquil·litzar les consciències i seguir, si fa no fa, pel mateix camí. És sorprenent en aquest sentit l'èmfasi que s'està fent en el rentat de cara de l'energia nuclear. Els poderosos grups de pressió nuclearistes tenen els motors en marxa. Es tracta d'aprofitar l'encletxa que obre l'encalentiment planetari per tornar a posar en marxa la nuclearització accelerada de la humanitat. Els és igual si amb això transformen el planeta en una bomba a punt d'explotar o si escampen una contaminació molt pitjor que la generada pels combustibles fòssils. Es parla tant del renaixement de l'energia nuclear com de les energies netes i renovables. I quasi ningú, des del poder polític, planteja propostes que impliquin reconsiderar el model econòmic i de consum insostenible en el qual ens trobam. Totes les planificacions són per a substituir una petita part de petroli i seguir, mentrestant, el mateix ritme d'increment del consum energètic.

Els biocarburants (obtenguts dels anomenats conreus energètics) estan tenint un creixement espectacular a Europa i arreu del món. I, per la manera com s'està plantejant el tema, sembla que la dedicació massiva de terres agràries a la producció de combustible provocarà un nou daltabaix social i ambiental. Aquests cultius necessiten la dedicació de grans superfícies si es vol cercar un mínim de rendibilitat econòmica. No sembla que l'extensió a gran escala d'aquests conreus, en forma de monocultius enfocats a l'exportació, serveixi per a millorar l'economia de milions de pagesos del planeta. Més bé servirà per a expulsar-los de les seves terres.
La bioenergia és molt atractiva per a les grans multinacionals dels transgènics. Hi ha molta menys prevenció cap aquests productes alterats genèticament si no estan dedicats a consum humà. D'altra banda, les necessitats de maquinària (que consumeix petroli) i de productes químics (produïts amb petroli) d'aquest model industrial d'agricultura fan que el guany energètic final sigui mínim. Els biocarburants sols poden tenir una funció positiva si es tenen clares les seves limitacions.
L'empenta cap a la industrialització energètica del camp pot provocar també un increment de la pressió sobre les zones boscoses. A un petit país com l'Equador es parla d'incrementar 50.000 hectàrees els cultius de canya i de transformar entre 50 i 100.000 hectàrees de boscos naturals en plantacions de conreus oleaginosos per a la producció de bioenergia. El que pugui passar a llocs com el Brasil o l'Argentina és d'efectes incalculables sobre la minva de la superfície boscosa mundial.
En mans de les transnacionals, els biocarburants poden acabar provocant un major encalentiment global i danys irreversibles a la sostenibilitat. La bioenergia hauria de ser una part de la solució i la seva aplicació s'hauria de veure en el marc d'un conjunt de mesures per fer front al canvi climàtic, atenent factors diversos de caràcter ambiental, agrari i social.

Mateu Morro
Diari de Balears