Arbres com a causants de l'evolució de l'home

Els Dryopithecus

[...] Ans al contrari, l’ésser humà pot quedar baldat o perdre la vida si es precipita des d’una alçada que excedeixi els quatre metres; donat la nostra talla, pesem massa en proporció a la superfície externa del nostre cos. Per tant, els nostres avantpassats arborícoles havien de procedir amb cautela ja que qualsevol error quan es gronxaven de branca en branca podia resultar fatal. Cada bot constituïa una oportunitat de cara a la evolució de l’espècie. Poderoses forces selectives estaven en joc per engendrar organismes gràcils i lleugers, dotats de visió binocular, múltiples aptituds manipulatives, magnífica coordinació entre l’òrgan de la vista i les mans i una captació intuïtiva de la gravitació newtoniana. Cada una d’aquestes facultats va requerir substancials progressos en l’evolució del cervell i molt especialment, dels neocòrtexs dels nostres avantpassats. L’intel·lecte humà ho deu essencialment tot als millions d’anys que els nostres antecessors passaren en solitari penjaten solitari penjats dels arbres.

Dryopithecus, quadrùpede arborícola de 18 milions d'anys d'antiguitat

Cal preguntar-se si una vegada de tornada al pla i la sabana, lluny dels arbres, trobam a faltar els majestuosos i formidables bots i l’èxtasi de la ingravidesa baix els rajos solars que es filtraven pel sòtil arbori. Te el reflexe de temor en el nin d’avui la missió d’impedir que caigui de la copa d’un arbre? Hi ha en els nostres somnis nocturns d’extranys vols i en l’afany de creuar els cels que sent l’home, com ens mostren els casos de Leonardo da Vinci o Konstantin Tsiolkovskii, reminiscències nostàlgiques dels dies transcorreguts en les branques de corpulents arbres de la selva? [...]

Dryopithecus

[...] Les modernes tècniques emprades en la fabricació de cohets i en l’exploració espacial deuen molt al doctor Robert H. Goddard, qui al llarg de moltes dècades d’abnegada investigació en solitari va impulsar decisivament tots els aspectes bàsics de la tecnologia dels projectils. Goddard es va interessar per aquest camps en un instant de màgica inspiració. En la tardor de 1899, torbant-se a Nova Anglaterra, es va pujar a un cirerer i mentre passejava distretament la mirada pel terra va tenir l’etèria visió d’un vehicle que transportava éssers humans al planeta Mart; des d’aquell moment va decidir dedicar el seu esforç a aquesta tasca. Exactament un any després va tornar a grimpar a l’arbre, i en endavant, fins al final dels seus dies, va fer del 19 d’octubre una data conmemorativa d’aquell moment d’inspiració. És realment un atzar que aquesta visió dels viatges espacials, que es va fer després realitat històrica per pròpia dinàmica, tingués per marc les branques d’un arbre? [...]

Carl Sagan
Los dragones del Edén

·