Estan a Drassanes i semblen africans
Amb un hivern relativament càlid et pots emportar una agradable sorpresa tot passejant: La primera flor i el primer fruit. Algú sap com es diuen aquest arbres inflats de tronc i amb punxes ?
Estan a Drassanes i semblen africans, que diuen que allà ara és estiu i per això floreixen.
És sorprenent veure la força amb la que s’estimen el nostre país, doncs arrelen millor que els arbres d’aquí. Potser no arribarà al metro però de ben segur que algú s’hi pot entrebancar...
A veure que em podeu explicar d’aquest arbre que estic encuriosit. Gràcies.
X.N.·
Aquest arbre es diu Chorisia Speciosa. Ara acabo se veure a una pàgina d'arbres ornamentals que és originari de l'Argentina i Brasil.
ResponEliminaA la ciutat de València, a l'antiga llera del riu Turia en vaig veure un bosquet que feia goig. Al parc de la Ciutadella em sembla que també n'hi ha algún.
Al parc de Montjuich davant de l'Estadi Olímpic també n'hi ha un altre!
ResponEliminaPuntualitze: Chorizia speciosa, hi ha una varietat de flors blanques, que cria un amic a Biniali.
ResponEliminaNo fa fruits sempre i es veu que quan s'obrin també són espectaculars.
Veieu algunes flors al meu flickr:
http://www.flickr.com/photos/wuniatuph
Salut!
Toni
D’aquest arbre en català se’n diu:
ResponElimina“Corísia” i també “arbre de la llana”.
I a l’Amèrica del sud en diuen:
Palo borracho, yucan, samohú, samuhú, copadalick, mandiyú-rá, mandiyú, palo borracho rosado, palo rosado, palo borracho de flor rosada, algodón, algodonero, palo botella, palo barrigudo, árbol de la painera, painera de Corrientes, painero, peinera, árbol botella, árbol de lana, toborochi, toborochi rosado, paina de seda, árvore de la, paineria fêmea, lupuna, ávore de paina, barriga dágua, bomba dágua, paineria branca, paineira de espinho, árbol de la seda, ceiba de Brasil, kapoc.
És curiós per què se'n diu arbre de la llana. Quan varen arribar els espanyols a Amèrica i van veure aquest arbre els troncs, per la part baixa sovint eren plens de pel o llana, i varen pensar que era produïda per l'arbre, aleshores li van posar el nom d'arbre de la llana, després, es va saber que la llana enganxada al tronc era per causa que els animals es refregaven a les punxes per gratar-se i el seu pelatge s’hi adheria.
ResponEliminaAlucino del que sap la basca !!
ResponElimina