La morera, un arbre frondós

Els arbres d’Alaró
La morera
(Morus alba L.1753)

Encara que hem d’agafar molt amb els dits les informacions que l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria ens aporta al seu Die Balearen in wort und bild geschildert (Les Balears descrites per la paraula i el gravat), elaborat entre el 1867 i el 1891, si que ens ofereix referències per poder fer-nos una idea del canvis produïts a les Illes, d’aleshores ençà, en l’agricultura i en la producció de manufactures associades a aquesta. Ningú diria, per exemple, que la morera (Morus alba) hagués estat un arbre molt estès a l’illa de Mallorca si fem cas als pocs exemplars vells que podem trobar repartits per aquí i per allà. A Alaró, segons l’Arxiduc, existia un nombre de moreres d’uns 2000 exemplars, la xifra més alta quan a la resta de municipis d’illa. La segueix Pollença amb 800. Sembla mal de creure. En tot cas al segle XIX a Mallorca, ja feia molts anys que el cultiu de cucs de seda (Bombyx mori L.) estava en plena decadència. En canvi en el segle XVI es tenen notícies de l’abundància d’exemplars de morera blanca, especialment a la vall de Sóller. Aleshores les teles de seda de Mallorca tenien molta anomenada. Als segles següents el seu cultiu va entrar en decadència. Vull transcriure el següent text de Lluís Salvador que, si més no, resulta força curiós si fem un esforç d’imaginació:

“Hi havia pobles on fa pocs anys se n’ocupava molta gent, mentre actualment difícilment s’hi trobaria una sola dona que estigués en condicions de dedicar-s’hi. La cria del cuc de seda es fa normalment durant els mesos d’abril i maig. Així i tot, alguns intenten de començar a mitjan març, segons estigui més o menys avançada l’estació de l’any. Els ous, que a Mallorca es fan servir per a la sericultura, provenien sempre de l’illa mateix. Les pageses col·loquen els ous dins saquets, que de vegades porten a la falda per covar-los, o bé els posen a un lloc calent. Per la festa de Sant Josep (19 de març) o, a alguns altres pobles, de Sant Vicenç (5 d’abril) duen el saquet a la falda per anar a l’església. Hom dóna als cucs la fulla de diferents varietats de morers, sobretot dels blancs i dels comuns. Fa 10 o 12 anys, quan la indústria d’ous de cuc de seda estava tan desenvolupada, no bastava la fulla dels moreres plantats d’antic i de nou per nodrir els cucs que es criaven i per això es buscaven aliments succedanis. De manera que, sobretot a Porreres, se’ls donaven fulles de lletuga, móres, escurçonera hispana i d’altres plantes semblants.”

A Mallorca hi ha principalment dos tipus de moreres, la morera (Morus alba L.) i el morer o morera negra (Morus nigra L.). Francesc Bonafè a la Flora de Mallorca, hi afegeix la morera de Filipines (Morus multicaulis). En aquest darrer cas però, podria tractar-se d’una varietat, concretament la “pèndula”, amb les branques que pengen per avall i que normalment són empeltades. Ahir mateix, a Santa Maria, en vaig poder observar una, hi reeixien dues bones tanyades part davall l’empelt que tiraven amb força cap amunt, al contrari de la resta que vessaven per avall. Segons Bonafè el morer o morera negra no serveix per a la cria dels cucs de seda.

Quan a la morera blanca, és una espècie originària del centre i est d’Àsia (Xina i Corea). És un arbre caducifoli, les seves fulles són grosses molt variables en la forma, arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar sense pels o molt poc peludes, limbe oval i en forma de cor irregular, asimètric. Els fruits són blancs, rosats o de color vermell obscur, dolços i comestibles quasi des del començament des del seu desenvolupament. No convé menjar-ne massa.

És cultivada per a la cria dels cucs de seda i com arbre ornamental i d’ombra. Segons on hagi de ser plantada convé fer esment en què la gran producció de mores poden tacar el trespol, llavors convé cercar varietats estèrils que no produeixin fruits. La possessió de son Ordines d’Alaró té una entrada de moreres alineades que formen una galeria d’ombra a l’estiu. Val a dir que quasi cada any, allà per el mes d’agost veig com el pagès de la finca, talla moltes branques i tanyades per alimentar el bestiar. Cal recordar que aquesta aportació de vegetació verda en el temps més eixut de l’any també es fa aprofitant la rama dels oms o els fleixos. De fet existeix un document de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a la Agricultura i la Alimentació) on es recomana la utilització d’aquest mètode d’alimentació per el bestiar, que per altra banda ja era conegut de molt antic per els pagesos. També he trobat un altra document força elaborat per l’Instituto de Investigaciones Porcinas de l’Havana (Cuba) sobre els processos digestius en porcs alimentats amb farratge de morera (Morus alba).

Quan les moreres tenen una funció ornamental no han de menester cap tipus de poda, llevat de les branques mortes o les que puguin fer nosa. Hi ha nombroses mostres de que amb les podes excessives acaben per produir a l’arbre fondes ferides que li obren el tronc i que acaben per emmalaltir-lo, esqueixar-lo i matar-lo. Al camí de Vela a Alaró fa quatre o cinc anys se n’hi plantaren una dotzena, es tracta d’un indret on podrien créixer ben esponeroses, així i tot cada any se’ls hi ha realitzat una poda intensa. Enguany però, a semblança del que he vist a certes places o clastres de regions o països del nord de la Península Ibèrica, se’ls ha lligat les branques donant a l’arbre una forma de paraigua que no sé on és que volen anar a parar. Ja dic que potser es podria entendre si es tractés d’un lloc més bé tancat com una plaça o una clastra, i així i tot ho considero una labor molt allunyada de la nostra cultura de fer amb els arbres.

Quan a la cria del cuc de la seda (Bombyx mori), sigui per descobrir el misteri de la metamorfosi de la papallona, sigui per conèixer el món de la producció de la seda, vos remet a una pàgina web, gusanodeseda.com, on hi trobareu força informació. En tot cas vos ne faig dos cèntims: La cria d’aquesta espècie s’inicia a la Xina, cap a l’any 2500 abans de la nostra era (ane). Més tard va ser introduïda a nombrosos països, on actualment hom la cultiva industrialment per obtenir seda. Es conta que varen ser uns monjos que al segle XII varen aconseguir treure els cucs de seda amagant-los dins un gaiato foradat, ja que la seva exportació fora de l’Imperi estava prohibida i el procés de fabricació de la seda un secret gelós molt ben guardat.

Passat el temps oportú (gairebé un any) de dins dels ous surten unes petites larves color gris fosc, peludes i que no superen els 3mm de longitud. Els ous triguen entre 15 i 20 dies a fer l’eclosió a una temperatura entre 20 i 24ºC. El seu primer aliment és la closca de l’ou, molt rica i nutritiva. Després d’això el seu únic aliment seran les fulles tendres de morera. Al cap de tres o quatre dies (segons la temperatura) els cucs de seda realitzen una muda. Realitzant un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents...

Aplec sobre les moreres
Alaró a 12 de gener de 2007

Joan Vicenç Lillo i Colomar

· Els Arbres d’Alaró ·
~